Que Ousmane Dembélé dediqui hores nocturnes a jugar a la PlayStation, que arribi tard als entrenaments o a les convocatòries o que no avisi amb temps si es troba malament i no es presenta a la Ciutat Esportiva quedaria en no-res si totes les seves actuacions fossin com la realitzada aquest diumenge davant el Vila-real.
El d’aquesta tarda al Camp Nou ha estat, de llarg, el millor partit de Dembélé amb la samarreta del Barça. Incisiu, voluntariós, atrevit, encertat en el retall, precís en la passada i amb poques errades en la presa de decisions, el francès ha aportat alguns dels aspectes que han acabat marcant la diferència en un equip que segueix buscant la seva identitat.
Sense un bon joc interior -la presència d’Arturo Vidal marca una línia vermella-, Dembélé ha estat clau per obrir el joc per les bandes i generar perill evitant el control de la zona central del Vila-real. Tant el francès com Jordi Alba han desarborat l’ordre defensiu dels castellonencs i han provocat les millors oportunitats de gol del Barça, fins al punt que el gol inicial de Piqué ha arribat després d’una bona centrada del ‘mosquit’.
Dembélé s’ha entès bé amb Messi, amb Rakitic i amb el seu lateral, Nélson Semedo, que ha trobat el suport constant de l’extrem francès, sempre oferint-se i mostrant un interès abans amagat per convertir-se en un jugador important per al conjunt blaugrana, també a nivell defensiu, un aspecte que en els darrers mesos preocupava molt Ernesto Valverde. “La qüestió és com reacciona davant la pèrdua de pilotes”, va dir el 25 d’octubre.
L’11 ha dut de corcoll la defensa del Vila-real, sobretot el lateral esquerre rival Pedraza que, en diverses disputes individuals, ha acabat marejat per l’electricitat en els moviments de Dembélé. Amb actuacions com la d’aquest diumenge, l’extrem seria titular indiscutible i un futbolista imprescindible en els grans partits de la temporada. El Barça necessita que aquest rendiment tingui continuïtat.