En uns segons passem de conversar asseguts a que jo la vegi de cap per avall quan fa una tombarella amb el seu patinet. No m’ha donat temps de fer una fotografia de la cabriola. Li demano, tímid, si ho pot tornar a fer. Cap problema. Dona la volta i una altra vegada es posa de cap per avall a gran velocitat. Com qui llença un bumerang. La Lucía Martín (Mollet del Vallès, 2003) té només 16 anys i és la tretzena millor del món en Scooter Park. Ho va aconseguir divendres a l’skatepark del Palau Sant Jordi, l’escenari que va acollir la primera final femenina en la història d’aquest esport durant els World Roller Games.
Hi van participar setze noies procedents d’arreu del món, però les que més van destacar van ser les nord-americanes, les angleses, les australianes i una de Nova Zelanda. La més gran tenia 23 anys. “Feia molt temps que les seguia per Instagram i al·lucinava amb el que feien. Poder competir i parlar amb elles ha estat una gran experiència per a mi, una cosa inoblidable”, explica la Lucía, qui el setembre començarà primer de batxillerat i té el somni de ser metgessa. La vencedora de la competició va ser Rebeca Ortiz, representant dels Estats Units. “Hi ha molt poques noies que practiquin l’Scooter Park en competició. De fet, a Catalunya només n’hi ha dues més apart de mi”, diu la campiona d’Espanya. “Però el fet d’haver-se creat un Mundial femení provocarà que moltes noies s’animin a començar a practicar-ho. La final es va retransmetre per la televisió i segur que n’hi ha que la van veure amb interès i curiositat”.
Ella es va iniciar amb només 12 anys al petit skatepark que hi ha al costat del Pavelló de la Riera Seca de Mollet del Vallès. Tenia un amic que anava sempre amb un patinet a l’skatepark i a la Lucía li va començar a interessar el que feia. “Aleshores vaig buscar vídeos a Youtube i vaig veure que es feien moltes bogeries”. Pels Reis del 2015 es va demanar un patinet, però no va ser fins a finals d’aquell any que es va animar a patinar. A vegades, d’amagat dels seus pares, anava a l’skatepark gran de la ciutat vallesana, situat al costat del camp de futbol Germans Gonzalvo. Estava ple de nois. Tant, que ella era l’única noia, com avui. Hi ha una vintena de patinadors que observen embadalits les seves acrobàcies. Cap d’ells supera els 20 anys.
“Sempre m’he sentit molt ben tractada i respectada pels nois”, afirma. A vegades a l’skatepark també hi va una nena que es diu Laia, però la Lucia no ha aconseguit que cap noia del seu grup d’amigues s’animi a provar l’Scooter Park. “Em donen suport quan competeixo i ja està”. A causa de la falta de presència femenina, fins aquest any totes les proves en les que ha competit han estat mixtes. La primera de la seva vida va ser a Montpeller. La primera en categoria femenina va ser el campionat estatal d’enguany disputat a Santiago de Compostela. “Moltes noies pensen que és un esport de nois, però les noies també podem fer-ho. Potser els incomoda que hi hagi tants nois”.
En les competicions que es fan arreu de l’Estat es valora que el patinador toqui tot el parc, que planxi -en argot skater significa ‘fer’- els trucs habituals i que en faci alguns de peculiars. En canvi, les competicions internacionals, com els World Roller Games, demanen al patinador planxar una gran varietat de trucs en el menor temps possible per fer una ronda fluïda. Això comporta que l’esportista hagi de tenir una condició física que li permeti fer cabrioles durant més d’un minut sense esbufegar.
“L’Scooter és molt amistós. En un partit de futbol hi ha molta rivalitat, però en una competició nostra no. Si un rival ho fa bé, t’apropes i el felicites. I si tu ho has fet malament, els altres vindran a donar-te suport. És un esport que et permet fer amics d’arreu del món i conèixer cultures molt diferents”, explica amb un somriure a la cara. La Lucia està orgullosa de l’esport que ha triat i no té problema en seguir argumentant els perquès. “És únic. Fas coses que qualsevol persona no sap fer. En canvi, xutar una pilota està a l’abast de tothom.”
El seu proper objectiu és millorar la posició en el Mundial de l’any vinent, que segurament se celebrarà durant els Extreme Games de Barcelona. Mentrestant, intentarà treure temps d’on sigui per compaginar la seva passió amb el batxillerat. La intenció és anar a fer cabrioles els dilluns, els dimecres, els divendres i els caps de setmana. I seguir trencant barreres.