El Roazhon Park de Rennes guarda un rècord molt preuat: el de la màxima assistència en un partit de Les Bleues, la selecció francesa. El juny del 2014 l’estadi va acollir 25.000 espectadors i, avui, ha tornat a trencar els esquemes amb el duel entre Alemanya i la Xina, dos dels equips més experimentats del Mundial. Les alemanyes poden presumir de dues Copes del Món i del darrer or olímpic, mentre que el país asiàtic és l’organitzador de la primera edició del campionat, on mai ha aconseguit una posició al podi. Ambdós conjunts han arribat a França en una situació semblant. En una època de transició que les pot conduir, de nou, al seu màxim nivell. I, de fet, una bona actuació a ulls del món en pot exercir com a detonant.
Els grans referents d’Alemanya -com Nadine Angerer, Nadine Kessler, Anja Mittag, Melanie Behringer i Celia Sasic- han anat penjant les botes, de manera que l’equip travessa per un relleu generacional important. L’entrenadora Martina Voss-Tecklenburg, que no ha sumat l’any al càrrec, compta amb la frescor dels talents emergents com Linda Dallmann, Lina Magull, Giulia Gwinn i Carolin Simon, però també amb els puntals Alexandra Popp, Sara Däbritz i Maroszán. Per la seva banda, la Xina ha vist com, en els últims anys, nombroses futbolistes han abandonat la competició a la recerca del reconeixement internacional. Una conseqüència del poc interès social que desperta la lliga xinesa i de les poques nenes que juguen a futbol.
El partit a la pintoresca capital de la Bretanya Francesa ha costat de desencallar. Alemanya ha portat el ritme i ha tingut més avantatge en el cos a cos. Però han estat les Roses de Ferro les qui, mitjançant una defensa molt forta, han apostat pel contraatac per tenir les millors ocasions. Les alemanyes, dins d’una sensació d’incomoditat, han marcat l’únic gol del partit amb un bon xut de Gwinn, qui ha acabat de lateral, demostrant que la versatilitat és una de les grans qualitats de l’equip. Les asiàtiques han plantat cara, fent perillar la victòria, sobretot després de l’entrada de la seva estrella, Wang Shuang, malgrat que no han pogut imposar-se als canvis que han donat estabilitat a les alemanyes.
L’emoció no ha estat l’esperada, però s’ha posat de manifest la importància del paper que tindran les joves promeses en l’evolució de l’equip de Voss-Tecklenburg. I, malgrat que les xineses han tingut problemes per adaptar-se al joc europeu, la millora que han demostrat en atac, serà una de les seves fortaleses. Al final, les tradicions es mantenen. Alemanya segueix essent un os dur de rosegar.