En un excel·lent treball d’investigació, Diario16 ha difós la notícia de la querella de l’expresident del Barça contra la jutgessa amb gran detall i documentació: “La senyora Lamela va ocultar injustificada i deliberadament, i fins en tres ocasions, l’existència d’un conjunt d’informació (més de 1.200 folis) de gran rellevància per a la causa”. Sobre aquesta acusació s’erigeix la querella que l’empresari Sandro Rosell, expresident de l’FC Barcelona, ha presentat al Tribunal Suprem contra Carme Lamela, la jutgessa que el va mantenir 22 mesos a la presó provisional perquè després fos absolt per l’Audiència Nacional.
Aquests 1.209 folis a què es refereix Rosell completen una comissió rogatòria internacional que els Estats Units va remetre a Espanya i que va desaparèixer del procés fins al començament de la vista contra els acusats, moment en què l’expresident del Barça i el seu amic Joan Basolí, també signant de la querella contra Lamela, van ser per fi posats en llibertat. Els delictes que la representació legal de tots dos atribueix a Lamela són els de prevaricació i falsificació en document públic.
La transcendència d’aquesta comissió rogatòria resideix que és el document de què va partir la Fiscalia de l’Audiència Nacional per començar a investigar a Rosell, un treball en secret de dos anys fins a tenir a punt la querella que va desembocar en l’obertura de la causa contra el empresari i la seva consegüent detenció. Mentre tot això passava, els advocats de Rosell no tenien accés a el document que havia originat el procés malgrat sol·licitar-ho en tres ocasions.
“L’ara querellada va negar inicialment l’existència de la comissió rogatòria internacional (CRI). Insistida pels querellants, finalment va reconèixer la seva existència, però va al·legar que aquella CRI ja no es trobava a disposició del jutjat per haver-se remès a l’òrgan requirient. Tot això va resultar ser fals, ja que la informació sol·licitada sempre va obrar en el seu jutjat “, figura a la querella de Rosell, a la qual ha tingut accés eldiario.es.
En el marc de el cas Fifagate, Estats Units va preguntar per transaccions financeres de diversos sospitosos i va incloure una realitzada suposadament des d’un compte bancari de Rosell a l’entitat Goldman Sachs a una altra a La Caixa. Es tractava d’un error. Hi va haver una transferència i des d’aquesta mateixa entitat, però no procedent dels Estats Units sinó d’un compte de Rosell al Regne Unit. En la causa apareix la petició d’informació nord-americana com el motiu pel qual la Fiscalia de l’Audiència Nacional s’interessa pels presumptes delictes de Sandro Rosell.
Per sostenir la seva acusació de prevaricació, l’advocat Andrés Maluenda enumera els indicis pels quals Lamela hauria adoptat una resolució injusta sabent-ho. Afirma el lletrat que la jutgessa, ara ascendida a la Sala Segona de l’Tribunal Suprem però llavors titular de Jutjat d’Instrucció número 3 de l’Audiència Nacional, va ser qui havia cursat en persona i tramitat la comissió rogatòria dos anys abans, un document d’extraordinari volum com per ser extraviat.
Però sobretot, destaca la representació legal de Rosell, va ocórrer que va ser la pròpia Carmen Lamela qui va signar una resolució en la qual s’ordena que en quedés “una còpia testimoniada” en el seu jutjat, providència del 17 de juny de 2016 que s’adjunta la querella. Davant la possibilitat que la jutgessa pogués al·legar desconeixement, la defensa de Rosell al·lega que va sol·licitar en tres ocasions el document. “I malgrat això, la querellada ho va negar”, afegeix el seu escrit, que s’adjunta la providència corresponent de data 31 de maig de 2018. Finalment, “només va fer falta una petició a l’òrgan enjudiciador -el tribunal que va absoldre Rosell- per poder disposar de la referida comissió rogatòria internacional”, remata.