L’Aràbia Saudita és un dels països amb menys llibertats del món. Concretament, l’Índex de Llibertat Humana del 2017 el situa en la posició 149 d’un total de 159 països, fins i tot amb un retrocés de 0,2 punts en relació a la darrera mostra practicada el 2015. L’Aràbia Saudita és a tocar del darrer lloc, ocupat per Síria. La monarquia totalitària que governa el país del Golf Pèrsic des del 1744, tot i haver passat per diverses crisis i tres tipus d’Estat Saudita, pretén ara modernitzar algunes de les estructures socials profundament implantades, encara que els drets dels seus ciutadans -sobretot ciutadanes- queden encara lluny dels trets que definirien una societat democràtica.
El món de l’esport no és una excepció en la vida d’un país amb límits. La manca de llibertats es fa evident quan la mirada se centra en la ocupació dels recintes esportius, com els camps de futbol, on la dona hi té un paper residual ocasionat per la seva subordinació envers l’home, el patriarca que decideix, guia i lidera la família per tradició religiosa. De fet, la policia religiosa de l’Estat s’encarrega que les normes bàsiques de convivència es compleixin. Regles que, en el cas de l’esport, passen per impedir que les dones puguin anar soles a veure futbol o per tenir-les tancades en un espai separat de l’estadi, amb menor visibilitat i aïllades de la resta del públic, evidentment format per homes.
En els darrers anys, el príncep Mohammad bin Salman -hereu al tron de Salman bin Abdulaziz- ha impulsat canvis substancials per dotar les dones saudites de més drets per tal de netejar la imatge del país a nivell internacional, com per exemple aquesta possibilitat d’accedir als estadis que explicàvem en l’anterior paràgraf o el permís per conduir un vehicle, decisions per les quals una bona part de la societat l’ha criticat acusant-lo de trair algunes de les conviccions wahhabites, una de les visions més radicals de l’islam sunnita.
Tot i els petits gestos per millorar les condicions de vida de la dona, l’Aràbia Saudita segueix a la cua en l’autonomia del gènere femení, una situació que no ha impedit Luís Rubiales emular el seu cap d’Estat i buscar el negoci en un territori autoritari, repressor i violador dels drets humans. El president de la Reial Federació Espanyola de Futbol impulsa l’esport femení, en demana l’equiparament amb el masculí, però no li tremola el pols per voler traslladar la Supercopa Espanyola a un país en el qual les dones no seran benvingudes a presenciar un partit del Barça. Almenys amb els mateixos drets i llibertats que els homes que pretenguin gaudir del millor futbol mundial.
Tampoc dubta a l’hora de potenciar aquesta relació el mateix Estat espanyol. Els vincles comercials, empresarials i polítics de la monarquia dels Borbons amb la monarquia absolutista dels Saúds, que han propiciat que Espanya facturi més de 2.000 milions d’euros amb la venda de productes a l’Aràbia Saudita -majoritàriament armes i equipament militar-, s’estenen més enllà de la “tradicional simpatia i amabilitat entre ambdues cases reials”, frase literal publicada al web de l’Oficina d’Informació Diplomàtica del Ministeri d’Assumptes Exteriors. “El rei és el principal actiu d’aquestes relacions”, resa el text. Empreses com ACS, propietat de l’omnipresent Florentino Pérez -directiu de la RFEF amb Rubiales-, també hi tenen interessos.
La gran revolució per acabar amb una federació tacada per les presumptes corrupteles d’Ángel María Villar i els seus socis passa per reformar competicions com la Supercopa, que fins ara es jugava a doble partit en els estadis del campió de Lliga i el campió de Copa. De fet, l’estiu passat ja es va disputar a partit únic i al Marroc. Ara, però, Rubiales vol que aquest torneig viatgi a 6.000 quilòmetres de les aficions que omplen els estadis cada diumenge. Els seus futbolistes marxaran lluny i ho faran en direcció un Estat en el qual no hi podrien disputar cap partit les seves companyes del femení, a menys que ho fessin cobertes de roba fins els turmells.
A l’Aràbia Saudita, els equips de dones no estan reconeguts. En són molt pocs i es reuneixen de manera clandestina, sense cap possibilitat de disputar cap competició federada, a diferència d’altres països propers com Qatar o els Emirats Àrabs, que ja han potenciat i regulat les lligues femenines. Només la Fundació Barça ha estat capaç de fer jugar a futbol nenes d’entre 6 i 16 anys dins el projecte FutbolNet implantat a Jubail i Riad el 2015. Tampoc disposen de selecció nacional absoluta, mantenint una visió ultraconservadora allunyada dels seus veïns, com Jordània, Bahrein, Iran fins i tot de Síria, el darrer país del món en drets humans, però un Estat que ha decidit potenciar el seu combinat de dones davant la pressió popular. Tot i aquests dèficits, el progressista Luís Rubiales ha admès la seva intenció de regalar al règim saudita un dels majors espectacles del món: la possibilitat de gaudir del futbol únic practicat per Lionel Messi i els seus companys.