L’altre dia al Barça el va deixar la seva nòvia a Leganès i minuts després va començar a rebre missatges carinyosos provinents de Sevilla, escrits per l’anterior ex. El segon fet va trastocar el cop sentimental del primer i va provocar que el subjecte no sentís la necessitat d’analitzar els motius -i n’hi ha un bon grapat- pels quals la seva última parella l’ha deixat. L’eufòria, que sempre és puntual, va trepitjar la racionalitat.
Amb aquest panorama, tres dies després ha afrontat una cita de Tinder amb una noia basca a Barcelona. El què tingués lloc durant la quedada sentenciaria les conseqüències dels fets anteriors. Una victòria reforçaria l’eufòria i seguiria tirant ciment sobre les misèries. En canvi, una derrota reobriria la ferida, encara tendre i sagnant, del rebuig de la parella. Aleshores, la realitat l’enlluernaria per clavar-li agulles als ulls. Però ha decidit presentar-se a la cita sobrat, sense el seu principal punt fort.
Abans aquest equip era un subjecte que tenia molt clar el què volia i utilitzava el seu temps en cuidar allò que li havia aportat èxits en els últims temps. No li agradaven les trobades d’una nit i vivia entregat a un relació excitant amb un horitzó tant bonic com el de Portlligat. Però, aleshores, una crisi existencial va dinamitar les bigues que soportaven els seus esquemes vitals i va començar a relacionar-se amb individus -aquells qui fa ben poc tant havia criticat- que li van ensenyar els bars on es podien trobar els plaers ràpids -i passatgers-.
Al final, va acabar posant-li les banyes a la seva parella i quatre polvos més van comportar que fos un altre. L’aparença era similar a l’interior, però les substàncies del cervell ja li funcionaven d’una manera ben antònima. Així, mentre a diari li continuava dient “t’estimo” a la seva parella perquè semblés que res havia canviat, ja no tenia cap interés en recuperar-la. Però, com era conscient que el seu entorn aixecaria el crit al cel davant un canvi tan dràstic, seguia guardant l’aparença. L’aparença. L’aparença va passar a ser la màscara perfecte per amagar la nova realitat que havia florit. Fins que a Leganès, un lloc ben allunyat del seu hàbitat natural, la seva parella es va cansar de fingir normalitat i va dir prou.
Com acostuma a passar a les cites de Tinder plantejades per curar ferides, el Barça ha tornat a casa pitjor que abans d’anar al seu compromís amb la noia basca. I, sense haver analitzat els aspectes què ha de millorar urgentment, se n’anirà a Londres per fotre’s la patacada vertadera o per confirmar que el ciment és el seu millor aliat.