Robert Moreno ha fet una aparició de deu minuts escassos sense voler tirar més llenya al foc del que ha estat el serial del mes. Puntual a l’hora de la cita i després de demanar perdó “per la convocatòria feta amb tan poc temps” ha insistit a dir que no volia cap “roda de premsa perquè no vull retrets. Solament vull aportar-vos les meves peces” en aquest enrevessat puzle.
De fet ha invertit la meitat del temps en repassar els 9 anys treballant amb Luís Enrique “al Barça B, a Roma. Quan va decidir no continuar-hi, el vaig seguir”. Després “un any parat, esperant-lo”. Després al Celta i “va arribar el que tothom vol, un equip gran, on varem passar uns anys d’èxit”. Quan l’asturià va dir-li que ho deixava i que no tornaria a entrenar, “vam dir que l’esperaríem”. I Moreno ha acabat aquesta primera part de la compareixença amb “aleshores va arribar l’oportunitat de la selecció”.
Finalment l’entrenador català arriba al fatídic 12 de setembre: “Abans d’aquell dia sempre m’havia dit que havia fet el que havia de fer i que se sentia orgullós de mi” però, segueix explicant-se “aquell dia em va dir que comptava amb tot el staff menys amb mi”.
Les explicacions de Moreno segueixen amb frases que costen de posar cronològicament: “Com que li sóc fidel, vaig anar a parlar amb Molina que havíem d’acordar la meva sortida.” “Encara no sé per què no em vol amb ell i no sé si mai ho sabré.” “Sóc el primer que s’alegra que Luis Enrique torni i que es pugui guanyar l’Eurocopa”.
La darrera frase sí que és conclusiva: “Tinc moltes ganes de tornar a treballar com a entrenador. És la meva il·lusió i poca cosa més us puc dir. Moltes gràcies i fins a sempre”.
A tres quarts menys tres minuts de 7 (18:42) hores, l’exseleccionador surt de la sala i ressonen les seves paraules: “No sé encara per què Luis Enrique no compta amb mi, jo que sempre li he estat lleial i que sempre li vaig consultar tot.”