Després d’una llarga espera de més de 3 hores a l’aeroport de Màlaga, Sebastián Javier, llavors vicepresident esportiu de l’Espanyol i propietari de l’empresa immobiliària Grup Tarradellas, va prendre la decisió que compraria un avió per al club perico. Aquell dia, un onze de setembre de l’any 2005, el conjunt barceloní havia guanyat a la Rosaleda (1-2). El partit va acabar poc abans de les onze de la nit, però el vol que duia l’expedició catalana de tornada a casa no es va enlairar fins a les quatre de la matinada. Setmanes més tard, el directiu de l’Espanyol va començar a negociar la compra d’una aeronau Bombardier, nova de trinca, però l’operació no va arribar a bon port.
L’aeronau, propietat d’Air Grup Tarradellas
“Ha costat gairebé un any i mig, però les coses bones es fan esperar. És un orgull disposar d’aquest avió. Ara, els jugadors guanyaran qualitat de vida i tindran més tranquil·litat”, va dir Sebastián Javier l’11 de gener de 2007, el dia de la presentació de l’aeronau, un Fokker 100 de segona mà amb capacitat per a 110 passatgers. “És un avió del Grup Tarradellas i no pertany a l’Espanyol; comercialment és del nostre grup”, va aclarir el conseller blanc-i-blau, també propietari d’Air Grup Tarradellas, la companyia aèria creada per l’empresa immobiliària dirigida per Sebastián Javier, que va explicar que la seva aerolínia disposava d’un segon aparell, un altre Fokker 100. Cadascun d’ells li havia costat més d’11 milions d’euros.
L’acte es va celebrar a la pista de l’aeroport Girona-Costa Brava, on es va exposar l’aeroplà, decorat amb el logotip de color verd del Grup Tarradellas i l’escut de l’Espanyol a la porta d’accés com a distintiu. Es va presentar l’aparell i la companyia aèria. Gairebé la totalitat de la plantilla, amb l’entrenador Ernesto Valverde i el president Daniel Sánchez Llibre al capdavant, va acudir a l’acte, que va aixecar molta expectació mediàtica. Aquella aeronau no era del club blanc-i-blau, però, segons va manifestar Sebastián Javier, estaria a disposició del primer equip per als seus desplaçaments: “Espero que puguem realitzar tots els viatges que queden a la Lliga i a la Copa de la UEFA. És un orgull per a mi i els periquitos poder disposar d’un avió”. La idea era que, quan no l’utilitzés el conjunt barceloní, l’empresa Girjet explotés l’aeroplà, que també era “un avió comercial”, que qualsevol podia “contractar com a xàrter”.
El curt trajecte de l’Espanyol a bord d’aquell avió
Un ‘avió de l’Espanyol’. Bé, d’Air Grup Tarradellas, però amb l’escut del club i que volaria per tot Europa. Com era d’esperar, aquella notícia va aixecar un gran rebombori. Tot just 10 dies després de la presentació de l’aeroplà, els futbolistes blanc-i-blaus van viatjar a La Corunya amb l’aeronau propietat de l’empresa de Sebastián Javier. Era la primera vegada que ho feien, i pràcticament la darrera, perquè el primer equip perico només va enlairar-se un cop més a bord d’aquell aparell. Fou en el següent desplaçament de Lliga, a Vigo. El segon i l’últim. Per volar fins a Liorna, per jugar els setzens de final de la Copa de la UEFA, l’Espanyol ja no va fer ús de l’avió del Grup Tarradellas. Mai més ho tornaria a fer.
Encara que l’avió fos d’un dels directius del club, l’Espanyol havia de pagar per fer-lo servir. I, tot i que Sebastián Javier havia assegurat que l’equip blanc-i-blau gaudiria del millor preu del mercat i que podria llogar-lo sempre que volgués, l’entitat va considerar que volar amb l’aeroplà del Grup Tarradellas li sortia massa car. El trajecte de l’Espanyol amb el ‘seu’ avió fou d’allò més curt.
El dia que el Barça va volar amb ‘l’avió de l’Espanyol’
Setmanes després de la presentació en societat del Fokker 100 d’Air Grup Tarradelllas, l’aparell va tornar a ser notícia perquè el Barça de bàsquet va viatjar fins a Atenes amb ‘l’avió de l’Espanyol’. Fou un desafortunat malentès. Resulta que l’aeroplà que solia utilitzar l’expedició blaugrana durant els seus viatges estava espatllat i Girjet, que s’encarregava dels desplaçaments de la secció, va acordar amb l’entitat catalana que els jugadors volarien a Grècia amb l’aeronau que la companyia aèria tenia estacionada a l’aeroport de Barcelona-El Prat, sense prendre esment que a la porta d’aquell avió hi lluïa l’escut del club blanc-i-blau. Allò no va agradar gens al Barça. El malestar general causat pel descuit de Girjet va provocar que l’aerolínia decidís substituir l’aparell en el vol de tornada.
L’ocàs d’Air Grup Tarradellas
L’aventura aèria de Sebastián Javier, una aerolínia que va néixer fruit d’aquella llarga espera a l’aeroport de Màlaga, es va acabar ben aviat. A finals de l’any 2007, mesos després de l’acte de presentació de l’avió de l’Espanyol, Air Grup Tarradellas es va veure obligat a acollir-se a un concurs de creditors -antiga suspensió de pagaments- per superar una delicada situació econòmica motivada per un problema en un dels motors d’una de les seves dues aeronaus, la que no duia l’escut del club blanc-i-blau. A l’aparell en qüestió, que fou llogat a Spanair a través de Girjet i que operava la ruta Girona-Madrid, se li va detectar una important avaria, fet que va provocar que l’aeroplà estigués immobilitzat durant mesos. La reparació es va valorar en dos milions d’euros. És per això que Sebastián Javier va presentar el concurs, que esperava aixecar mesos més tard. No ho va aconseguir, i l’any 2011, un cop la seva companyia aèria va arribar a un acord amb els seus creditors, l’empresa es va dissoldre. Air Grup Tarradellas es va despendre dels seus avions. Per la seva part, Girjet, que explotava les aeronaus del Grup Tarradellas, també va cessar les seves activitats l’any 2008.
I què se’n va fer de ‘l’avió de l’Espanyol’? Doncs, segons ha pogut saber La República Esportiva, l’aeronau que tenia serigrafiat l’escut del club blanc-i-blau a la porta, que fou presentat a l’aeroport de Girona i que va dur a bord el primer equip català en els seus desplaçaments a La Corunya i Vigo la temporada 2006/07, segueix operant. On? A Papua Nova Guinea. El Fokker 100 que va comprar Sebastián Javier des de 2008 és part de la flota d’aeroplans d’Air Niugini, l’aerolínia nacional d’aquest país d’Oceania. És un fet habitual que els aparells vells s’acabin venent a companyies aèries d’estats amb menys recursos econòmics. L’avió, que, evidentment ja no duu el logotip verd del Grup Tarradellas ni l’escut de l’Espanyol, encara ara, diàriament, recorre la ruta Port Moresby-Mount Hagen que uneix la capital de Papua Nova Guinea amb la tercera ciutat més poblada del país.