Gairebé dos anys en presó preventiva per considerar que la seva llibertat suposava un elevat risc de fuga. Dos anys en els quals l’Audiència Nacional ha mantingut Sandro Rosell empresonat per uns delictes que, tot i els esforços de la Fiscalia, han acabat essent impossibles de provar. Un mes després de la darrera jornada del judici, l’Audiència ha absolt l’expresident del Barça, acusat de blanqueig de capitals i pertinença a un grup criminal, així com els altres cinc processats, entre els quals també s’hi troba el seu soci andorrà Joan Besolí, amb qui va compartir cel·la a Soto del Real i Brians.
Els magistrats de la sala, encapçalats per la jutgessa Concepción Espejel, han declarat innocent Rosell en considerar provades les tesis de la defensa. La Fiscalia li imputava els delictes de blanqueig i pertinença a un grup criminal destinat pressumptament a percebre i pagar comissions il·lícites a l’expresident de la Confederació Brasilera de Futbol, Ricardo Terra Teixeira, per la compra-venda dels drets d’organització, de gestió i de televisió de 24 partits de la selecció brasilera de futbol.
La sentència, a la qual ha tingut accés La República Esportiva, deixa clar que la Fiscalia, representada en el procés pel fiscal José Javier Polo, s’ha confós en diversos aspectes i s’ha basat en únicament sospites sense cap fonament, presentant diverses proves insuficients per provar que Rosell i Besolí, així com la resta d’acusats, es dedicaven a blanquejar diners il·lícits de Ricardo Teixera. “Els moviments de fons que considerava [la Fiscalia] que van tenir per finalitat blanquejar diners de Terra Teixeira, en cap cas hem considerat provat que tinguessin per finalitat aquest blanqueig”, conclouen els magistrats.
Operació Uptrend-ISE-CBF
El Ministeri Fiscal basava la seva acusació en tres operacions dutes a terme per empreses de Sandro Rosell. La primera d’elles, la intermediació practicada per Uptrend Developments (empresa de l’expresident blaugrana) entre la societat International Sports Events (ISE) i la Confederació Brasilera de Futbol per la compra-venda dels drets de 24 partits de la selecció absoluta. El Fiscal va considerar que Uptrend era una empresa pantalla per la qual van circular 8,3 milions d’euros en comissions per a Rosell i el mateix Teixeira, un fet que la sala nega. “El contracte d’intermediació de la primera amb la segona respon a una realitat. […] per la qual cosa no es pot donar per provat que els moviments de fons entre les diverses empreses que es consideren sospitoses per l’acusació siguin per emmascarar la il·lítica activitat de blanquejar uns diners”.
Segons l’Audiència, aquests 8,3 milions d’euros responen a dos contractes diferents i no només al d’intermediació dels 24 partits. De fet, de 24 partits contractats només se’n van jugar 14, per la qual cosa Uptrend va rebre 5.879.162 euros. Per un segon contracte, aquesta vegada per la intermediació iniciada per aconseguir un nou acord d’ISE amb la cervesera AmBev, Uptrend va percebre prop de 2,5 milions d’euros. “Considerem, aleshores, que el Ministeri Fiscal incorre en una confusió, doncs la quantitat que procedeix de contractes diferents sembla relacionar-la exclusivament amb el contracte ISE-CBF”, etziben els magistrats, que donen la raó a Rosell: “No sembla, doncs, que Uptrend fos una societat instrumental utilitzada com una empresa tapadora”.
Compra-venda de BSM
Bonus Sports Marketing era l’empresa que Sandro Rosell va prometre que vendria un cop accedís a la presidència del Barça per no incórrer en un possible conflicte d’interessos. Després de vendre-la a ISE -la mateixa empresa per la qual havia aconseguit el contracte amb la CBF-, la societat saudita es va fer enrere i Rosell es va veure obligat a buscar un nou comprador. Aquest fou Shahe Ohannessian, un antic company d’ESADE, en una operació que la Fiscalia va considerar fictícia i plena d’irregularitats per seguir mantenint el control de l’empresa i blanquejar més diners procedents d’ISE.
Un cop practicat el judici, l’Audiència considera que “si Rosell va seguir mantenint contactes amb BSM després de la seva venda, aquests van ser esporàdics i es van deure a que durant un temps la va assessorar. I així ho corrobora l’acord del 03/05/2011, que tenia per objecte l’assessorament a canvi d’uns honoraris de fins a 500.000 euros”. Per tant, els magistrats detallen que “no hem pogut donar per provades les irregularitats que han dut a l’acusació a considerar que l’operació BSM fos una venda simulada, ni que SIO fos una empresa instrumental utilitzada com a vehicle de blanqueig de diners”.
Operació Ailanto-CBF-Nike
La Fiscalia va considerar un préstec de 5 milions d’euros de Ricardo Teixeira a Rosell com la part d’una comissió il·lícita que el mateix expresident de la CBF pretenia ocultar i blanquejar procedent d’un contracte entre la Confederació i Nike, amb la participació de la societat Ailanto Marketing com a intermediadora, empresa també propietat de Rosell. En aquest cas, l’Audiència tampoc hi troba proves suficients. “De sospitar-se com il·lícits aquests diners, no passaria de ser això, una simple sospita sense possibilitat de trobar-ne la seva connexió amb la concreta activitat il·lícita des de la qual arrencar per conformar l’element normatiu precís per definir el delicte de blanqueig”, conclou la sala.