Divendres, 24 Maig 2019

L’Eixample: l’equip que entrena a Sants i a la Barceloneta i juga a Sarrià

El primer equip sènior femení d'aquest club autogestionat ha aconseguit arribar a final de temporada amb opcions de pujar a la màxima categoria estatal malgrat la gran quantitat de contratemps que ha d'afrontar

|

A menys de 24 hores perquè el primer equip femení del Club Futbol Sala Eixample disputés un partit decisiu per pujar a la màxima categoria estatal, la pluja no els va permetre entrenar. La pista de l’Escola Pràctiques, situada ben a prop de l’Estacio de Sants, és descoberta i la primavera esquitxa quan menys t’ho esperes. Aquest és un més dels entrebancs que ha hagut de regatejar el conjunt des que es va crear la temporada 2012-13, un any després de la fundació del club. Des d’aleshores, no ha parat de pujar de categoria fins que, fa tres cursos, es va assentar a la Segona Divisió Nacional de futbol sala.

“Malgrat tot això, allò que ens fa seguir és la nostra passió pel futbol sala i el fet de poder compartir-la amb altres persones amb la mateixa il·lusió”, explica Mar Garcia, la primera capitana. Ella va formar part del primer equip del Barça de futbol quan l’estructura encara no era professional. “Jugàvem en camps de terra i portàvem les equipacions de l’any anterior. I d’això només fa 10 anys”. Com han canviat les coses. Dissabte, el Barça disputarà la seva primera final de la Champions League. “Les meves companyes són jovenetes i no ho han viscut, però quan jo era petita no sabia ni que existien equips de futbol sala per noies. El màxim que feia era jugar a futbol amb els nois a l’hora del pati”, explica Carlota Cobo, jugadora i vicepresidenta del club. A banda del primer equip, l’Eixample té un altre sènior femení i un juvenil femení.

Publicitat    

El club “és la il·lusió de quatre amics”, sentència Pep Antoni Roig, l’entrenador de l’equip, format per jugadores de Barcelona i rodalies. Excepte Nahia Jaussi, de Logronyo, qui està estudiant a la capital catalana. El CFS Eixample el van fundar integrants de l’Associació Esportiva Eixample que sempre han viscut entre la Dreta i l’Esquerra i és autogestionat. Molts dels directius, com la Carlota, també són jugadors o entrenadors. Fins no fa gaire, a l’Eixample només hi havia equips de futbol sala pertanyents a escoles privades. El Bosco i el Claret en són dos exemples. “Ens diem Eixample, però les pistes les tenim a la Barceloneta, Sarrià i Sants-Montjuïc. Estem pagant quatre instal·lacions”, diu la Carlota. Els partits els juguen a Sarrià, a la pista del Col·legi Reial Monestir de Santa Isabel. És a dir, no entrenen al mateix lloc on juguen.

“Considero que som el segon equip català -després de l’FS Sabadell- dels vuit que hi ha a la categoria amb una condició més humil. La majoria d’entrenadors tenen un sou més alt que el meu, els equips gaudeixen d’un pavelló fixe per jugar i entrenar, d’un gimnàs, d’un preparador físic i, fins i tot, d’un preparador de porters. Molts són de municipis petits i entrenen les hores que volen”, exposa en Pep Antoni. “La solució que ens dona l’Ajuntament és canviar-nos de districte, poca cosa més. Però la majoria de pavellons de Barcelona pertanyen a empreses privades i en tots hi ha molta demanda d’horaris. A llarg termini, la solució és el pavelló que es construirà a la Model, el qual no serà una realitat abans del 2022”, explica en Cinto Garcia, coordinador del club i entrenador del primer equip sènior femení de l’AE Esplugues, un dels dos catalans que hi ha a la Primera Divisió.

L’auge de l’esport femení a l’Estat Espanyol no ha passat desapercebut en el futbol sala. Tot i que les passes endavant són més curtes que les del futbol, l’ona expansiva també empeny. “Sempre hem pagat una quota unificada al club i aquest és el primer any que les jugadores del primer equip no paguem res. Això és possible gràcies a unes ajudes i subvencions que abans no teníem”, relata la vicepresidenta. “El futbol sala és el tercer esport femení en nombre de federats a Catalunya i els mitjans de comunicació no li donen importància. A Catalunya hi ha 492 noies federades sèniors. No són poques”, explica l’entrenador. “I tampoc ens fan cas els espectadors. Fa dos mesos vam anar a jugar a Elx i, abans que nosaltres, es va disputar un partit masculí de la mateixa categoria que la nostra. El pavelló, ben gran, va estar ple durant l’enfrontament dels nois. En canvi, en el nostre partit hi devien haver només unes vint persones”, afegeix.

El partit de dissabte davant el Xaloc d’Alacant, el segon classificat del grup 2, va finalitzar amb empat a 3 i, a falta d’una jornada pel final, les opcions de les barcelonines -serien el primer equip de Barcelona en aconseguir-ho- de pujar a Primera s’han complicat. Sobretot, després que ahir -dimarts 14- la federació espanyola donés a les alacantines els tres punts del partit que havien perdut davant l’Elx per alineació indeguda. Aquesta decisió provoca que l’Eixample, tercer, ja no tingui opcions matemàtiques d’entrar a la promoció d’ascens. Però l’Elx ha presentat recurs i fins d’aquí a 10 dies, ja acabada la competició, no se sabrà quina és la sentència final. Si el recurs prosperés, una derrota del Xaloc en l’última jornada i un triomf de l’Eixample a la pista de La Concòrdia, el primer classificat, permetria la carambola que el classificaria per la promoció d’ascens.

“Pujar a Primera suposaria obtenir una subvenció pels drets audiovisuals de gairebé 20.000 euros. El problema és que cada 15 dies hauríem de viatjar per Espanya i la federació espanyola només subvenciona els vols a les Canàries i a les Balears. La resta és segons el quilometratge. I, dels 10.000 euros que ens gastem a l’any, només rebem uns 1.200 en aquest concepte”, explica el coordinador en ser preguntat per si l’ascens seria viable econòmicament tenint en compte les circumstàncies del club. “La resta surt de les subvencions i de les quotes de les categories base. Tiraríem de patrocinadors o del que fos per poder assumir l’ascens. El nostre pressupost ara és de 20.000 euros i a Primera hauria de ser de 60.000”, conclou.

Mentrestant, l’Eixample ja s’ha classificat per les semifinals de la Copa Catalunya, que disputarà davant el Femisport Palau, l’altre equip català de Primera. No podrà jugar l’eliminatòria a partit únic al pavelló del Col·legi Reial Monestir Santa Isabel -ho farà dimecres 22 a la pista del CE Montseny- perquè aquest no compleix la normativa. Un altre contratemps.

Publicitat

Seguiu-nos a:

Segueix-nos a

2,800M'agradaAgradda
2,173SeguidorsSeguir

Més llegits