L’Espanyol no serà colíder de la Lliga perquè s’ha deixat dos punts a Vallecas després de caure en el parany del Rayo Vallecano i acceptar un duel d’anada i tornada, ple d’alternatives. Morir o matar és el que volia el conjunt de Míchel, pres del deliri col·lectiu de la seva afició en un escenari tant futbolísticament genuí com intimidador per als rivals. Rubi no pot marxar content de Madrid perquè els seus jugadors no han sabut -o no han pogut- interpretar allò que més els convenia als blanc-i-blaus, governar el xoc. S’han encomanat del frenesí local, i amb prou feines han combinat durant mitja hora amb serenitat i criteri enfront d’un Rayo en estat d’excitació que ha merescut més d’un punt. Això sí, en la poca estona que els pericos han imposat el seu joc, l’equip del sud de Madrid, molt vulnerable en defensa, ha estat un titella a les seves mans i els visitants han fet dos gols, remuntant la diana de Raúl de Tomás. I encara en podrien haver estat més si les pilotes haguessin arribat en condicions a Borja Iglesias. Després d’un enfrontament anàrquic i frenètic, l’empat és un mal menor per a l’Espanyol, que segueix sense guanyar a domicili.
Rock and roll a Vallecas
El Rayo Vallecano-Espanyol ha arrencat com un tro, amb dos equips valents i revolucionats que han sortit a buscar els tres punts a pit descobert des del xiulet inicial. D’inici, rock and roll futbolístic a Vallecas, amb anades i tornades d’una àrea a l’altre que s’han acabat quan ha arribat el primer gol. Aquesta follia, que beneficiava més al conjunt de Míchel que no pas al de Rubi, ha durat 6 minuts, els que ha tardat Raúl de Tomás a fer l’1-0 gràcies a una gran acció personal. El davanter cedit pel Reial Madrid ha rebut una pilota lluny de la mitja lluna, ha guanyat un parell de metres valuosíssims amb un bon control i, des de molt lluny, ha superat Diego López amb una fuetada rasa i ajustada que ha deixat sense resposta al porter gallec. Una autèntica genialitat de l’atacant madrileny per colpejar el mur perico, que només havia encaixat 4 goles en les 6 primeres jornades.
Calia aixecar-se de la lona, i l’Espanyol ho ha fet. Per estrany que sembli, el gol del Rayo se li ha posat més bé al conjunt visitant que no pas als homes de Míchel. Els blanc-i-blaus s’han calmat i han deixat enrere l’esbojarrament inicial per recuperar el futbol pausat i elaborat que pregona Rubi. Menys passades verticals i més en horitzontal com a recepta per sotmetre el Rayo Vallecano, un equip amb moltes mancances quan no té la possessió ni pot córrer. De cop, el conjunt català s’ha trobat amb un latifundi net de rivals entre el mig del camp i la defensa dels de Vallecas per associar-se i fer arribar la pilota fins als tres del davant. La manca de precisió de Granero i Víctor Sánchez per connectar amb Borja Iglesias ha evitat que l’Espanyol li fes un descosit al seu rival, que resolia com podia el greu problema que tenien els de Míchel a la medul·lar. No és d’estranyar que hagin rebut 9 gols a casa en només dos partits de Lliga.
L’Espanyol atura l’intercanvi de cops
L’Espanyol no s’ha posat nerviós; tocava i tocava, conscient que l’empat cauria pel seu propi pes. Paradoxalment, la diana de l’1-1 s’ha forjat des de la pissarra. Com ja va succeir contra el Celta, els de Rubi han trobat el camí del gol amb una acció d’estratègia que ha culminat Borja Iglesias després d’una rematada d’Hermoso que ha refusat el sentinella català Alberto. Tot plegat, gràcies a una molt bona centrada de Javi López, que ha desordenat les marques d’un Rayo Vallecano que ha deixat sol el seu porter enfront de tres atacants blanc-i-blaus. Mentre l’Espanyol celebrava el segon encert a la Lliga del Panda, Míchel escridassava de valent els seus homes per la tendresa mostrada en la jugada.
La paciència dels blanc-i-blaus ha obtingut el premi de l’1-1 i de l’1-2, que ha arribat en l’afegit del primer temps. Just quan el Rayo semblava que havia recuperat el pols al partit i havia igualat forces amb els blanc-i-blaus, els de Rubi han capgirat el marcador amb una diana de Granero, imprecís en l’última passada, però encertat en la rematada del gol. La saga vallecana ha rebutjat una volea de Sergio García amb tanta mala sort que la pilota ha caigut als peus del Pirata, que, absolutament sol davant Alberto, no ha perdonat el segon. Amb una mica de fortuna i després de 45 minuts irregulars, els blanc-i-blaus han pogut enfilar el vestidor de Vallecas amb avantatge.
Oda al descontrol
Tot i l’ensurt que ha patit l’Espanyol a l’inici de l’enfrontament, els blanc-i-blaus no sembla que hagin après la lliçó; no s’han fet amb les regnes del partit, i a l’inici de la represa, s’han tornat a deixar portar pel vertigen d’un Rayo que apostava per un xoc passat de revolucions. Quan ha pogut, l’equip català ha desaprofitat l’oportunitat de domar el seu rival i tancar un triomf que l’hauria situat com a colíder de la Lliga, igualat a punts amb el Barça i el Madrid. El penal innocent de Dídac Vilà, que ha travat clarament Advíncula quan el lateral peruà gairebé no tenia espai per centrar ni xutar, és una evidència més de l’esvalotament col·lectiu que ha patit el conjunt perico durant bona part de l’enfrontament. Des dels onze metres, Kakuta ha castigat la pífia del mataroní i ha posat el 2-2. Només s’havien jugat dos minuts de la segona part.
Més intensitat que no pas joc elaborat de part d’un Rayo Vallecano d’allò més visceral que ha tingut la capacitat d’imposar el futbol que més li convenia contra un Espanyol desordenat que no sabia com fer valdre la proposta de Rubi a Vallecas. A diferència del que ha passat després de l’1-0, el segon local no ha asserenat els blanc-i-blaus, que avui han trobat molt a faltar el far de Darder, que només ha sortit per jugar els últims instants de partit. L’entrada d’Hernán Pérez per Leo Baptistao encara ha descontrolat més el duel, boig d’ençà que l’àrbitre ha xiulat el començament. La titularitat de Víctor Sánchez, que ha substituït el d’Artà a l’onze, hi ha tingut molt a veure.
Fins al final, ritme vibrant i bufetades d’un costat i de l’altre que podrien haver decantat la balança cap a qualsevol dels dos cantons. El Rayo, que ha jugat a tomba oberta fins a l’últim sospir, ha fet més mèrits que l’Espanyol, incòmode en el combat de boxa en el que s’ha convertit el duel. Així i tot, els de Rubi han somiat amb la victòria quan l’àrbitre, ja en el temps l’afegit, ha assenyalat penal per una falta fora de l’àrea sobre Hernán Pérez. El VAR ha arreglat l’espifiada de Javier Alberola i els blanc-i-blaus, conformes amb l’empat, s’han endut un punt molt suat de Vallecas. La primera victòria a domicili haurà d’esperar.