Discussió interna entre els espanyolistes i eufòria entre els gironins. La sensació entre els blanc-i-vermells és fàcil d’explicar: estan encantats de trobar-se amb una victòria, amb tot el que han patit. Entre els pericos hi ha qui afirma que és dels millors partits dels blanc-i-blaus en tota la temporada i els resultadistes estan que trinen, que no entenen que amb la quinzena de situacions de gol, la majoria ben construïdes, el seu equip no hagi fet un cabasset de gols.
Ho passa malament el Girona els primers 30 minuts. Se succeeixen diverses oportunitats periques, algunes de molt clares, resoltes amb encert i amb sort pel porter Juan Carlos, i inclosa també una pilota al pal d’Embarba, en el m.28. Ara, però, en el 40, Pablo Moreno resol perfectament una pilota mal treta per la defensa perica i xuta creuat lluny de l’abast de Diego López. És el gol que a la fi serà definitiu i és l’única acció desencertada de l’Espanyol en tot el matx.
No para l’Espanyol d’atacar en començar la segona part amb ocasions claríssimes com un xut d’RDT sense porter, tret per Calavera a la ratlla de gol, i un cop de cap de Puado al pal. Però és que el Girona té contracops, un dels quals és gol de Stuani, que s’anul·la per una falta prèvia no massa clara, però que tampoc els gironins no protesten gaire. El partit és boig: l’Espanyol ataca molt i el Girona pot esgarrapar al contraatac. Keidi Bare cau a l’àrea en topada amb Aday i els espanyolistes es queixen, però el VAR ni s’ho mira com tampoc no havia aturat el joc per calibrar el gol anul·lat a Stuani.
I seguim amb més ocasions malaguanyades: cop de cap de Bare, dur i fort, però al cos de Juan Carlos i el refús és xutat amunt (m 68). L’Espanyol s’està posant neguitós i Embarba xuta també amunt. Els pericos segueixen acostant-se molt i resolent malament i, per al Girona, Sylla, que ha sortit per Stuani, xuta bé i Diego López atura. Encara més: RDT remata de cap, de nou a les mans de Juan Carlos. Resum en una frase: molt bon partit de l’Espanyol i el Girona ha guanyat. És futbol!