Un Espanyol de dues cares s’ha entrebancat amb l’Osca, el cuer de Primera Divisió. Una jugada desafortunada al començament de la represa ha esfondrat el gran primer temps dels pericos, que per moments han recuperat el seu millor futbol, però que han perdonat el seu rival, que s’ha fet fort d’ençà del gol de l’empat i que gairebé acaba guanyant el partit. Els blanc-i-blaus, governats pel caos durant molts minuts del segon acte, naveguen en terra de ningú després de sumar un punt en un duel que els havia de servir per mirar cap amunt i enfilar el rumb cap a Europa. En la Lliga de les oportunitats, l’Espanyol no és capaç de mantenir la regularitat en el joc exhibida a principi de temporada i deixa escapar un altre tren cap a la part alta, quelcom que, gota a gota, minva la il·lusió d’un equip que no acaba d’enlairar-se.
La influència de Darder
Un dels secrets de la recuperació de l’Espanyol és Sergi Darder. Els millors minuts de futbol de l’equip de Rubi durant les darreres jornades, que li han servit al conjunt català per sobreposar-se a una ratxa fatídica de 4 punts de 33 possibles, han coincidit amb la reaparició futbolística del migcentre d’Artà, el jugador que té les claus del joc de posició que mirar d’imposar l’entrenador maresmenc. Darder va reanimar els pericos amb el seu golàs sobre la botzina enfront del Rayo Vallecano, en la que fou una de les seves millors nits a Cornellà-El Prat. La seva calma amb la pilota també va ser vital per frenar, ara fa cinc dies, l’ímpetu inicial d’un València desbocat que no va poder tombar el mur català. I avui, contra l’Osca, el balear s’ha tornat a carregar l’equip a l’esquena. Veu coses que la resta no veuen i filtra passades que són or per a Borja Iglesias, que s’entén de meravella amb el 10. De seguida s’ha trobat amb el Panda, que tot just començar ha rebut dues assistències magistrals del mallorquí que no han acabat en gol per ben poc.
Melendo i Wu Lei, dos actors secundaris en l’inici de pel·lícula de Darder i Borja Iglesias, secundaven la tasca dels dos protagonistes i donaven continuïtat al bon joc català, que, al cap de 20 minuts de partit, ha obtingut el premi del gol. Melendo i Darder -qui sinó- s’han associat a la frontal per acabar provocant una clara falta sobre el menut jugador de Sant Adrià, l’ase de tots els cops. Granero ha plantat la pilota i l’ha acariciat amb l’interior per enviar-la a l’escaire de Santamaria, que ha acabat dins la seva porteria en l’intent de frustrar l’1-0 blanc-i-blau.
El gol ha calmat l’ambició de l’Espanyol, en efervescència fins llavors. Així i tot, el conjunt català ha continuat proposant enfront d’un Osca atropellat que no podia arrancar amb espais ni connectar amb la seva referència, l’ex perico Enric Gallego, que encara és el Pitxixi de Segona Divisió tot i haver fet el salt a Primera. Els tímids acostaments dels de Francisco no han variat el pla de Rubi, somrient mentre veia com el seu equip tornava a enlluernar. La mala punteria de Wu Lei i la falta de decisió en els metres finals de Borja Iglesias han evitat que el monòleg blanc-i-blau -l’Espanyol ha tingut el 72% de la possessió durant l’acte inicial- acabés amb el partit sentenciat al descans.
Tornar a començar
Tota la bona feina feta durant la primera part se n’ha anat en orris en un minut i mig. Xut desviat de Galán que Pulido ha tocat amb l’esperó, amb tanta sort, que la seva intervenció s’ha convertit en una assistència fabulosa per a Etxeita, que, sol dins l’àrea, ha afusellat Diego López per fer l’empat. Gerro d’aigua freda. A l’Espanyol, dominador absolut fins a l’acció de l’1-1, li tocava tornar a començar. Els pericos han acceptat el repte, però l’ansietat i les presses per desembussar l’enfrontament els han jugat una mala passada.
L’efecte psicològic del gol ha desordenat l’Espanyol, incapaç de trobar esquerdes en la defensa de l’Osca, revitalitzat després de l’1-1. Els de Francisco han començat a organitzar-se sense pilota i a trobar espais per fer mal al contracop, tot allò que no havien aconseguit durant el primer acte. En vistes de la situació, Rubi ha cridat a files Chucky Ferreira i Pedrosa, que han substituït Granero i Dídac. Més profunditat per banda i olfacte dins l’àrea, en detriment d’associació pel mig. Tot plegat amb el risc d’exposar-te encara més als contracops del cuer. S’acabaria demostrant que acumular més davanters no ho és tot.
Mentrestant, el nerviosisme sobrevolava Cornellà-El Prat, que veia com el duel s’havia igualat i podia caure de qualsevol dels dos costats. L’Espanyol ha aparcat el futbol preciosista del començament per abonar-se a les pilotades en llarg a la recerca de Borja Iglesias i Ferreira, impotents davant la jerarquia per dalt dels tres centrals de l’Osca. Darder s’ha diluït i la desimboltura de Wu Lei, que ha estavellat una pilota al pal, i els eslàloms en diagonal de Melendo s’han convertit en els únics arguments dels de Rubi, que encara ha apostat més pel caos amb l’entrada d’Alfa Semedo en el lloc de Marc Roca. El migcampista de Guinea Bissau, que gairebé salta al terreny de joc amb la samarreta d’Hernán Pérez, s’ha mostrat imprecís, precipitat i desubicat, un fidel reflex del que ha estat el seu equip fins al xiulet final. La fórmula del tècnic vilassarenc, que ha fet una mala lectura de l’enfrontament, no ha produït l’efecte esperat i el partit ha acabat amb empat. Un punt i encara gràcies, perquè el Cucho Hernández ha tingut al seu cap el gol de la victòria. La seva rematada ha marxat fregant el travesser de la porteria d’un Espanyol amb dos rostres que avui no ha pogut tombar el cuer, un Osca que, com diu el seu eslògan, no rebla i que s’aferra amb dents i ungles a Primera.