Marc Roca es mossegava la llengua mentre Lluis López mantenia la mirada perduda, fixa a l’horitzó. Hermoso cridava al cel. 3-0, minut 84. Podrien haver estat quatre o cinc. L’Espanyol, trist i deprimit com el dia d’avui, es desfeia a Ipurua mentre els jugadors de l’Eibar celebraven que tornarien a guanyar en Lliga dos mesos després. S’havia tocat fons. Rubi s’ho mirava capcot, com preguntant-se què se n’havia fet d’aquell conjunt que va estar a punt de col·locar-se líder al camp del Valladolid i que va enlluernar tothom amb l’alegria i l’electricitat que desprenia el seu joc a inici de temporada. Aquesta nit, la desídia blanc-i-blava ha recordat i molt a l’epíleg futbolístic de l’Espanyol de Quique Sánchez Flores, a l’ocàs del primer gran projecte de Chen Yansheng, que, just avui fa tres anys, va dir que a aquestes alçades el seu club jugaria la Champions League. Aquest equip està tant lluny de jugar la Copa d’Europa com ho ha estat de sumar a Ipurua, un escenari que, per sobre de tot, t’exigeix intensitat, anar-hi amb ganes perquè si no els nois de Mendilibar t’envesteixen. Però els pericos no han comparegut, s’han deixat anar i han renunciat a la seva proposta enfront d’un rival molt necessitat que s’ha curat de tots els seus mals amb una golejada terapèutica cimentada en les accions a pilota parada i les centrades laterals, mal endèmic dels catalans, que acumulen vuit derrotes en les darreres nou jornades i que s’acosten perillosament a la zona de descens. El nou projecte comença a trontollar-se i a Rubi se li acaba el crèdit. S’encenen les alarmes.
Rubi prioritza la Copa
El partit que haurà imaginat Rubi de ben segur que dista molt del que ha vist. Ell esperava resistir al previsible setge local i que els seus tres llebrers danyessin l’Eibar amb els espais que sol deixar a l’esquena de la seva defensa. De tota manera, l’entrenador maresmenc tampoc ha fet servir les seves millors peces per mirar de dur a terme el seu pla, ja que, amb l’onze que ha tret, ha deixat ben clar que, ara per ara, la seva prioritat és la Copa. Només així es pot entendre que el vilassarenc hagi prescindit d’inici de dos pilars com Darder i Borja Iglesias per fer lloc a Puado, que va brillar dijous passat contra el Vila-real, i Víctor Sánchez, el migcampista més intens que té l’Espanyol, un soldat cridat a files per la batalla d’Ipurua.
La decisió d’alinear Lluis López, que avui ha debutat a la Lliga, és més comprensible perquè, a part de Naldo, l’únic central sa que tenia Rubi era Hermoso, que avui tornava a una convocatòria després de cinc setmanes de baixa a causa d’un esquinç al turmell. Sigui com sigui, estrenar-te com a central a Primera Divisió al camp de l’Eibar de Mendilibar, un equip d’allò més vigorós que bombardeja permanentment l’àrea rival amb centrades des d’on sigui, no és un escenari somiat per a ningú. En cap cas, tampoc és un escenari propici per fer rotacions.
Un guió més que previsible
“L’Eibar és l’equip més fidel a la seva idea de joc”, deia ahir Rubi. No li faltava raó. El conjunt de Mendilibar no canvia mai la seva proposta, l’única que té. És intens, ofega la sortida de pilota rival, avança la seva defensa gairebé fins al mig del camp i es fa un tip de penjar pilotades a l’àrea. Les centrades laterals i les accions a pilota parada, precisament les principals deficiències que té l’Espanyol a l’hora de defensar, són les millors virtuts del conjunt de Mendilibrar, que, com sempre, avui ha sortit en tromba al toc de corneta de l’ex perico Joan Jordán, el cervell dels blaugranes.
El guió de la pel·lícula estava cantat. I l’Espanyol, amb un equip ple de novells enfront d’un rival que baralla cada metre del seu estret terreny de joc i que exigeix màxima atenció per la seva forma de jugar, ha sortit desconcentrat. Imperdonable. I sí, això també li va succeir dilluns passat a Anoeta. Bé, amb la fortuna que avui l’Eibar no ha convertit ni la primera ni la segona que ha tingut; principalment, perquè Diego López ha arreglat amb dues aturades superbes les errades dels seus companys. Especialment sagnant ha estat la cessió enrere sense mirar de Naldo cap a un Sergi Enrich que s’ha trobat sol davant el porter gallec per afusellar-lo. Ha errat, però, uns segons més tard, sí que ha encertat amb una rematada a plaer dins l’àrea després d’una prolongació de cap de Pape Diop. La jugada ha començat amb un llançament de corner que ha derivat en una centrada lateral de Cucurella que el migcentre africà ha perllongat perquè el davanter balear, arribant completament sol a l’àrea petita, fes gol.
Tenint en compte que aquesta temporada l’Espanyol ha rebut més de la meitat dels seus gols a pilota parada o en centrades laterals i que aquests mals s’han agreujat en les darreres setmanes, no sorprèn gens ni mica el que ha passat.
L’Espanyol no dona senyals de vida
La resistència de l’Espanyol ha durat 24 minuts. Són molts en vistes de l’actuació dels pericos, sotmesos completament pel seu rival des del començament. Els catalans només han trepitjat amb perill l’àrea rival en una ocasió; en una cavalcada ràpida de Leo Baptistao, que s’ha plantat sol davant Riesgo, però que ha acabat fallant el gol quan ho tenia tot a favor per marcar. Ai, si Baptistao tingués una mica més de punteria! En aquell moment encara no s’havia avançat l’Eibar. Els blanc-i-blaus no han olorat la pilota i, com a conseqüència d’això, ni Marc Roca, ni Melendo, ni cap dels futbolistes de Rubi han comparegut en un Espanyol tan inexistent amb la pilota com inconsistent sense ella. Els catalans, que quan han tingut la bimba han preferit jugar en llarg per buscar la velocitat dels seus davanters, han llançat el partit a les escombraries. Del tot inacceptable.
La distància en el marcador, encara abastable, era la millor notícia al descans per a l’Espanyol, que avui ha recordat l’equip que es va descompondre al camp del Getafe. El primer temps ha estat infumable. La cosa no podia anar a pitjor. O sí. Perquè quan acabava de començar la segona part, una nova desatenció blanc-i-blava ha permès a De Blasis fer el segon. Com? A través d’una altra centrada lateral que s’ha empassat la defensa. L’àrbitre podria haver assenyalat fora de joc de Sergi Enrich, que ha intentat participar en l’acció sense èxit, però el VAR ha considerat que la jugada era legal. La decisió del col·legiat tampoc hauria canviat res per a un equip tan desmenjat com aquest Espanyol, el pitjor que s’ha vist amb Rubi a la banqueta.
Naldo es trenca
Quan semblava que les coses només podien millorar, Naldo, l’únic central indemne del primer equip, s’ha trencat. La baixa del brasiler ha forçat el retorn de Mario Hermoso, que haurà de compartir eix de la defensa amb el defensa del filial Lluis López fins que Duarte, David López o Naldo reapareguin. Nova patacada en forma de baixa per a un Espanyol que afronta un mes de gener carregat de partits. Dijous rep el Betis.
També ha entrat Borja Iglesias per mirar de maquillar l’actuació blanc-i-blava a Ipurua, però de res serveix la intuïció del Panda si l’equip no passa del mig del camp. L’Espanyol ni s’ha acostat al gol, i ha estat l’Eibar que ha rematat la feina amb una volea de Charles a la sortida d’un corner. Es veia a venir. Enèsima badada defensiva dels blanc-i-blaus, que avui han fet el ridícul, el pitjor partit de l’era Rubi enfront d’un rival que no guanyava des del mes de novembre. I compte, perquè el descens només està a quatre punts i diumenge el Reial Madrid visita Cornellà-El Prat.