Setmanari digtal i esportiu

Dimarts, 14 de maig del 2024

L’estelada de la discòrdia que duu esperança al Sàhara

Ernest Vilches va dissenyar l’estelada blanc-i-blava per recaptar fons per a l’ONG que dirigeix, que ajuda als refugiats sahrauís dels campaments d’Algèria

|

- Publicitat -

La junta general d’accionistes de l’Espanyol celebrada l’any 2012 va passar a la història pels xiulets i les escridassades que van rebre Ramón Condal, que deixava la presidència del club, i Joan Collet, que n’assumiria el càrrec, i per l’intent d’agressió que va patir Ernest Vilches, un accionista perico que mostrà una estelada blanc-i-blava durant la seva intervenció. Després de treure la bandera que duia a la butxaca, un grup reduït va insultar-lo amb vehemència i va intentar arribar fins a ell per atacar-lo. Ràpidament, la seguretat de la junta va intervenir per evitar mals majors en un dels episodis recents més deshonrosos de l’entitat.

Molta gent encara es pensa que hi havia interessos amagats en aquella bandera, que algun partit o col·lectiu polític estava darrere de tot allò. No és cert. Va ser un acte voluntari i executat a títol personal”, reconeix Ernest Vilches, que, dies abans de la junta, ja havia estat increpat per dur la seva estelada a Cornellà-El Prat. “Després que es publiqués un article al diari sobre les estelades blanc-i-blaves que dúiem a l’estadi, vaig rebre moltes amenaces cap a mi i cap a la meva família. Totes les amenaces i els insults que em van arribar a través de les xarxes, van encendre’m i van provocar que jo mostrés la bandera durant el meu torn d’intervenció en la junta”, argumenta aquest soci i accionista perico.

Publicitat

Una estelada solidària

“Fa uns quants anys vaig muntar una ONG amb alguns companys que durant el 1973 i 1974 havien realitzat el servei militar al Sàhara. Actualment tenim diferents projectes en marxa per ajudar als refugiats sahrauís que han estat víctimes de mines o que pateixen problemes de diabetis”, comenta Vilches, fundador i president de l’Associació per al desenvolupament de Projectes Solidaris al Sàhara (APSS), que de tant en tant es desplaça fins a Tindouf, al sud-oest d’Algèria, per entregar material i prestar la seva ajuda en els diferents campaments que hi ha en peu.

“Fa 7 anys, mentre buscàvem fòrmules per recollir diners per a l’ONG, se’ns va acudir que podríem aprofitar que el Procés estava en boca de tothom per tal de dissenyar banderes independentistes amb els colors de diferents equips. El projecte vam anomenar-lo ‘Posa una estelada als teus colors’”, prossegueix Vilches, que admet que aquella iniciativa va ser tot un èxit. L’APSS va fer estelades amb els colors del Barça, l’Espanyol, el Girona, el Joventut de Badalona, el Castelló i d’altres clubs.

“Quan vaig encarregar la bandera blanc-i-blava al fabricant, em va dir que no la vendria, que no hi havia pericos independentistes. Doncs mira, la que millor ha funcionat amb diferència és l’estelada blanc-i-blava, la de l’Espanyol. Ja n’hem venut més de 2000”, admet el pare de l’estelada de la discòrdia, que va néixer de la voluntat d’una ONG de recaptar fons per enviar ajuda als refugiats que estan exiliats a Algèria per l’ocupació marroquina del Sàhara Occidental i que va fer fortuna després de la junta general d’accionistes de l’Espanyol celebrada l’any 2012.

Publicitat

Segueix-nos a les xarxes