Per un equip com el Girona, comptar amb un futbolista del nivell de Cristhian Stuani a la plantilla és impagable. Més enllà dels 6 gols en els darrers 5 partits, els intangibles que aporta l’uruguaià són difícils de comptabilitzar. Amb el gol d’avui des del punt de penal, el davanter gironí acumula dotze gols en dotze intents a la primera divisió. Eficàcia demostrada.
La defensa de quatre, habitual en els equips d’Eusebio, havia deixat pas en les darreres jornades a la defensa de tres centrals i dos carrilers. El tècnic val·lisoletà optava per aquest dibuix després d’un inici titubejant, en què el nou dibuix no va quallar. Aquest migdia, contra el cuer, nova oportunitat per tornar-ho a intentar. Aday i Muniesa eren els escollits per ocupar les bandes i Bernardo i Juanpe les posicions centrals. Per davant, tres migcampistes i tres atacants. La tendència a deixar-se caure cap a la zona de mitjos de Borja García desdibuixa el 4-3-3 d’Eusebio. El seu futbol reclama protagonisme, i no es troba còmode enganxat a la línia lateral.
Douglas, consolidat a l’onze titular, és l’encarregat d’oferir solucions als centrals en la sortida de pilota, mentre les peces blanc-i-vermelles s’acumulen hàbilment al perfil esquerre per habilitar espais al costat contrari. Tant Portu com Aday reclamen metres per mostrar les seves condicions. Bolcar el joc a l’esquerra per virar i trobar espais a la dreta.
La monotonia i la igualtat de la primera part s’ha trencat a cinc minuts del descans. Stuani és un tret diferencial. Sorprèn especialment la tranquil·litat que desprèn amb la pilota als peus tot i estar rodejat de rivals. Un retall seu ha despistat Aguilera, que l’ha fet caure. En primera instància Cordero Vega assenyalava falta fora de l’àrea, però el VAR l’ha corregit. Era dins, i Stuani no ha fallat. Llançament subtil a l’estil Panenka mentre Jovanović es vencia cap a la seva esquerra.
L’embranzida desapareix en la segona meitat
El protagonisme que reivindica el joc de Borja no ha aparegut durant el primer acte. Eusebio així ho ha detectat, i l’ha substituït durant el descans. Alcalá apareixia d’inici en la repressa per reforçar la línia defensiva. Retorn als tres centrals.
Tot i trobar-nos en la setena jornada, les urgències sobrevolaven l’ambient a Osca. L’afició local encara no havia celebrat cap gol a El Alcoraz, i la continuïtat de Leo Franco penjava d’un fil. Amb més intenció que eficàcia, els locals s’han anat acostant assíduament a la porteria de Bono. En una aproximació aparentment inofensiva, Bernardo cometia penal. De nou, ha calgut el VAR per assenyalar la pena màxima, després que Cordero Vega decretés la falta fora de l’àrea. Melero situava l’empat.
L’empenta local i l’exigència física que comporten els tres partits en vuit dies ha desdibuixat el Girona, que no ha sabut administrar la renda aconseguida. Granell i el “Choco” substituïen Aleix García i Pere Pons. Però l’equip no s’ha refet. Just empat a Osca.