Era la primera vegada que Pablo Machín s’enfrontava a la seva gran obra. Tres anys i mig a la Segona Divisió i un ascens que va fer entrar el tècnic sorià als llibres d’història del conjunt gironí com l’entrenador que va assolir la glòria i el responsable de posicionar el blanc-i-vermell com el tercer conjunt català. Un tècnic que va aconseguir exposar el l’escut del Girona com un dels referents de la Primera Divisió en tan sols uns mesos circulant per la màxima categoria del futbol estatal.
Machín coneix millor que ningú el seu Girona. El va fer pujar i va signar una temporada extraordinària en el seu debut a l’elit. Va consolidar les bases d’un equip amb unes idees molt clares que a dia d’avui manté intactes. Eusebio li ha canviat el dibuix, potser els colors, però la silueta a llapis segueix essent la mateixa i les seves virtuts continuen exhibint-se partit rere partit.
I per desactivar-les, ningú millor que l’actual tècnic del Sevilla. Machín reconeix la seva construcció i disposa de la formula per ensorrar-la. Bàsicament, la de pagar-li amb la mateixa moneda. Pressió alta sobre la sortida de pilota, transicions a tota velocitat i amb molta circulació, camp molt obert aprofitant les bandes, frenar Borja García en les zones de rebuda i la creació d’una xarxa dins l’àrea en les accions a pilota aturada per evitar l’efectivitat de Juanpe i Bernardo.
El Sevilla ha superat el Girona amb les seves pròpies armes. Ha anul·lat les seves capacitats ofensives, ha bloquejat les bandes provocant la mínima ascensió dels lateral i no ha permès que ni Stuani, ni Portu rebessin amb opcions dins la zona de perill. Movent la pilota amb velocitat, buscant l’error en la construcció al mig del camp i filtrant passades entre central i carriler després de la recuperació, Machín ha signat una de les millors primeres voltes de la història del Sevilla. L’extècnic del Girona segueix essent un dels més ben valorats del campionat.