Dimarts, 16 agost 2022

Meritori empat del Sabadell (2-2) a Almeria

Dos gols ben estranys anul·len per dues vegades l'avantatge d'un dels millors equips de la categoria

|

Pel joc vist, l’empat és correcte. Ara, els dos gols del Sabadell ompliran el gruix de la crònica, que ambdós són ben especials. Molt bé comencen els arlequinats amb fins a quatre ocasions, ben resoltes pel porter andalús, Makaridze, andalús de Georgia, però en el minut 38, una mala sortida del seu homòleg vallesà, Mackay, vallesà de Galícia, fa que, en mig d’una melée de gent dels dos equips, la touche la resolgui Samú Costa amb el cap.

I ha d’arribar el minut 65 quan, també de cap, Òscar Rubio fa entrar la pilota a la porteria local. Més que amb el cap és amb la closca, amb l’occipital, amb la “coroneta”, amb la tonsura benedictina, mig d’esquena a la porteria i la pilota va al travesser per sota i a dins. Si ho volia fer és meravellós i absolutament precís. Se li hauria de preguntar.

Menys de deu minuts dura l’alegria, ja que Umar Sadiq marca per l’Almeria arribant abans a la rematada que no pas els seus defensors. Just tres minuts abans, li havien anul·lat un gol per un fora de joc justet, però aquest segon cop el camallarg nigerià havia arrencat perfectament.

El Sabadell no s’arronsa i segueix amb fe buscant la segona igualada, que arriba en una acció absurda i molt primmirada per part de l’àrbitre Ocón Arráiz: el porter local, Makaridze, gran protagonista per les seves brillants intervencions, rellisca quan treu de porteria amb tanta mala sort, que el seu xut li toca a l’altra cama. Reglament en mà, el porter ha tocat dos cops la pilota i és falta, però una falta perillosíssima dins de l’àrea, molt dins de l’àrea, a la ratlla de l’àrea petita, a mig camí entre el punt de penal i la ratlla de gol! Tot l’Almeria se situa sobre la línia, dins la porteria, que no hi són ni de broma els nou passos entre la pilota i el gol. L’opció més immediata seria xutar a trencar, però, com si es tractés d’hoquei sobre patins, queda molt poc forat per fer passar la pilota. Aleshores, Àngel Martínez, acabat de sortir, decideix fer una passada lateral i és Juan Hernàndez qui xuta a gol, a més de fort, col·locat entre un bosc de cossos blanc-i-vermells. Just abans, de nou en un símil de rugbi o de futbol americà, els jugadors arlequinats havien fet un conclave per decidir què fer. És el minut 84 i encara hi ha hagut ocasió perquè caigués el tercer gol per a qualsevol de les dues bandes. Circumstàncies dels gols catalans, a part, l’empat és a la vegada, just i meritori.

Publicitat

Segueix-nos a

2,793M'agradaAgradda
2,310SeguidorsSeguir