L’entrevista concedida per Leo Messi a Goal.com en la que s’explica sobre l’estira-i-arronsa que ha mantingut amb el FC Barcelona, transcrita i traduïda, és la següent, i el vídeo és al final:
Per què has trigat temps a trencar el teu silenci i sortir a parlar?
“Primer perquè després de la derrota de Lisboa va ser molt dur. Sabíem que era un rival molt difícil, però no esperàvem acabar d’aquesta manera, donant aquesta imatge tan pobra per al club i per al barcelonisme. Vam donar molt mala imatge. Estava malament, no tenia ganes de res. Volia que passant un temps per després sortir a aclarir-ho tot”.
Per què li vas dir al Barça que te’n podies anar?
“Li vaig dir al club, sobretot, al president, que me’n volia anar. L’hi porto dient tot l’any. Creia que era el moment de fer un pas al costat. Creia que el club necessitava més gent jove, gent nova i pensava que s’havia acabat la meva etapa a Barcelona, sentint-ho moltíssim perquè sempre vaig dir que volia acabar la meva carrera aquí. Ha estat un any molt complicat i he patit molt als entrenaments, als partits i al vestidor. Es va fer molt difícil tot i va arribar un moment que em vaig plantejar buscar nous objectius, nous aires. No ha vingut tot a causa del resultat de Champions contra el Bayern: la decisió la portava rumiant feia molt de temps. L’hi vaig dir a president i ell sempre va dir que a final de temporada podria decidir si me’n volia anar o si volia quedar-me. No ha acabat complint la seva paraula”.
T’has sentit sol?
“No … No m’he sentit sol. Al meu costat han estat els que hi estan sempre. Això em basta i m’enforteix. Però m’he sentit dolgut per coses que he sentit de la gent, dels periodistes, gent posant en dubte el meu barcelonisme i dient coses que crec que no em mereixo. També m’ha servit per veure qui és qui. Aquest món del futbol és molt difícil i hi ha molta gent molt falsa. Això que ha passat m’ha servit per descobrir molta gent falsa que jo tenia en una altra consideració. M’ha dolgut quan s’ha posat en dubte el meu amor per aquest club. Per més que me’n vagi o em quedi, el meu amor pel Barça no canviarà mai”.
S’ha sentit de tot: que si els diners, que si les amistats… Què és el que més t’ha dolgut després de vint anys defensant la samarreta del Barça?
“Una mica de tot, els amics, els diners… M’han dolgut moltes coses que s’han dit. Sempre he posat per davant el club, abans que qualsevol altra cosa. He tingut la possibilitat d’anar-me’n del Barça moltes vegades. ¿Els diners? Cada any he pogut anar-me’n i guanyar més diners que al Barcelona. Sempre he dit que aquesta és casa meva i era el que sentia i sento. Millor que ser aquí és difícil. Sentia que necessitava un canvi i nous objectius, coses noves”.
Al cap i a la fi, és molt difícil renunciar a vint anys, a tota una vida, a una família que és a Barcelona, a una ciutat… I això és el que ara em pesa més l’hora de prendre una decisió… Perquè entenc que finalment fi et quedes a Barcelona oi?
“M’ha costat molt decidir i, repeteixo, no ve tot només del resultat del Bayern, sinó de moltes coses. Sempre vaig dir que volia acabar aquí i sempre vaig dir que em volia quedar aquí. Que volia un projecte guanyador i guanyar títols amb el club per seguir engrandint la llegenda del Barcelona pel que fa a títols. I la veritat que fa temps que no hi ha projecte ni hi ha res, es van fent jocs de mans i es van tapant forats a mesura que van passant les coses. Com ja he dit, sempre he pensat en el benestar de la meva família i del club”.
Què passa quan li comuniques a la teva família que vols marxar del Barcelona?
“Quan ho vaig comunicar a la meva dona i els meus fills va ser un drama bàrbar. Tota la família plorant, els meus fills no volien anar-se’n de Barcelona, ni volien canviar de col·legi. Vaig mirar més enllà i vull competir al màxim nivell, guanyar títols, competir la Champions. La pots guanyar o perdre, perquè és molt difícil, però cal competir. Almenys competir-la i que no ens passi allò de Roma, de Liverpool, de Lisboa… Tot això em va portar a pensar en aquesta decisió, que finalment ara no duc a terme.
Tornem al principi … Jo pensava, n’estava segur, que quedava lliure. El president sempre va dir que a final de temporada jo podia decidir si em quedava o no i ara s’agafen a què no ho vaig dir abans del 10 de juny quan resulta que el 10 de juny estàvem competint per la Lliga en mig d’aquest virus de merda i amb aquesta malaltia que va alterar totes les dates. I aquest és el motiu pel qual seguiré al club. Seguiré al club perquè el president m’ha dit que l’única manera d’anar-me’n és pagant la clàusula de 700 milions, que això és impossible, i que després hi havia una altra manera, que era anar a judici. Jo no aniria mai a judici contra el Barça perquè és el club que estimo, que m’ho ha donat tot des que vaig arribar. És el club de la meva vida, tinc feta aquí la meva vida, el Barça m’ho ha donat tot i jo també li he donat tot. Mai no m’ha passat pel cap portar el Barça a judici”.
¿Això és el que més t’ha dolgut, que hi ha qui pensa que podries haver fet mal al Barça? Fa molts anys que estàs defensant el club i sent la bandera del FC Barcelona. T’ha dolgut que dubtin del teu barcelonisme?
“M’ha dolgut molt que es publiquin cosa en contra meva i sobretot, que es publiquin coses falses. O que s’arribés a pensar que podia anar a judici contra el Barça per poder beneficiar-me’n. Mai no faria una cosa així. Repeteixo: me’n volia anar i estava en tot el meu dret, perquè el contracte deia que podia quedar lliure. I no és ‘me’n vaig i ja està”. Era “me’n vaig”… i em costava moltíssim. Me’n volia anar perquè pensava a viure feliç els meus últims anys de futbol. Aquest últim any no n’hi ha hagut gens de felicitat dins del club”.
Això és vital. Ser feliç. Ets un guanyador nat. Estàs en un equip que lluita per títols i aquestes últimes temporades el Barça no ha competit a Europa. Ara segueixes al Barça liderant l’equip ¿Però alguna cosa haurà de canviar al Barça, no? Alguna cosa haurà de canviar en l’àmbit esportiu, no?
“Seguiré al Barça i la meva actitud no canviarà per més que me n’hagi volgut anar. Sempre donaré el millor. Sempre vull guanyar, sóc competitiu i no m’agrada perdre a res. Sempre vull el millor per al club, per al vestuari i per a mi. Ho vaig dir al seu moment que no en teníem prou per guanyar la Champions. La veritat, ara no sé què passarà. Hi ha un entrenador nou i una idea nova. Això és bo, però després cal veure com respon l’equip i si serà suficient o no per competir. Jo el que puc dir és que em quedo i que donaré el màxim”.
Què va ser el primer que vas pensar quan hi havia gent que deia que te’n podies anar i que en realitat El Barça tant t’era? Què va ser el primer que vas pensar? Sensació de ràbia?
“He sentit molt dolor veient que s’hagi dubtat del meu barcelonisme, tan agraït com n’estic a aquest club. L’estimo i enlloc no hauria estat millor que aquí. Tot i això estic en el dret de poder decidir. Me n’anava a buscar nous objectius i nous reptes. I en el futur em podria tocar tornar, perquè aquí a Barcelona ho tinc tot. Els meus fills, la meva família, han crescut aquí i són d’aquí. Cap d’ells no tenia cap necessitat de marxar, només jo, i el club també ho necessitava.”
La família és una cosa molt important en la teva vida. El teu pare ho ha passat malament, la teva dona també. Què t’han preguntat els teus fills? Què t’han dit? T’hauran dit ‘pare, això’, ‘pare allò altre’… Veien la televisió i et preguntaven alguna cosa?
“Tot aquest temps ha estat dur per a tots. Tenia clar el que volia, ho havia assumit i expressat. La meva dona amb tot el dolor de l’ànima em donava suport i m’acompanyava…”
Però l’important de la família és en Mateo..
(Rialles) “… Sí, en Mateo encara és petit i no s’adona del que significa anar-te’n a un altre lloc i fer-hi la teva vida uns anys. En Thiago sí, que és més gran. Va sentir alguna cosa a la tele i preguntava. No volia saber res d’anar-nos, d’haver d’anar a un col·legi nou o fer nous amics. Em plorava i em deia “no ens n’anem”. Repeteixo que ha sigut dur, la veritat. Era comprensible. Jo n’estava igual, de fotut. És molt difícil prendre una decisió així”.
A tu i a tothom. Lògic, són vint anys i això és tota una vida. Vas arribar a Barcelona amb l’edat dels teus fills ara. Això ho fa encara més dur. Hi ha dues coses fonamentals que a la gent li agradaria saber… Et quedes al Barça i tornes a liderar l’equip. Tens un missatge optimista per al barcelonisme de cara al futur?
“Com sempre. Donaré el màxim, donarem el màxim per lluitar per tots els objectius i tant de bo ho puguem dedicar a la gent que tan malament ho ha passat. Jo ho he passat malament enguany, però és hipòcrita dir això si ho compares amb la gent que ho ha passat malament de veritat amb el virus, amb la gent que ha perdut familiars i que ha perdut moltes coses. Tant de bo puguem donar el millor i dedicar victòries a tota aquesta gent que ens acompanya des de la grada i també als seus familiars, per poder dedicar-li el millor a aquesta gent que ho està passant malament i que puguem superar d’una vegada per totes aquest virus i tornar a la normalitat”.
El famós burofax. S’ha parlat moltíssim que Messi està mal aconsellat i mal assessorat per la decisió de comunicar que volies anar-te’n per burofax Per què decideixes enviar aquest burofax? Què volies demostrar? Quina era la teva postura?
“El burofax va ser per fer-ho oficial d’alguna manera. Durant tot l’any portava dient-li al president que me’n volia anar, que havia arribat el moment de buscar noves il·lusions i nous rumbs en la meva carrera. Ell sempre responia: ‘Ja en parlarem, que això i allò altre…’, però res. Per dir-ho d’alguna manera, el president se’m treia de sobre i no feia cas del que li deia. Enviar el burofax era fer oficial que me’n volia anar, que quedava lliure i que no faria l’any opcional. No era per muntar cap embolic, ni per anar en contra de club, sinó la manera de fer-ho oficial perquè la meva decisió estava presa.”
Si no haguessis enviat el burofax, potser no hauria passat res…
“És clar. Si jo no hagués enviat el burofax, era com admetre que feia l’any opcional que tenia i seguia una temporada més. El que ells diuen és que no ho vaig dir abans del 10 de juny, però repeteixo, estàvem al mig de totes les competicions i no era el moment. Però, a part, el president sempre em va dir ‘quan acabi la temporada decideixes si et quedes o te’n vas’, mai no va posar cap data concreta, i bé, simplement era fer-li oficial al club que no seguia, però no pas per entrar en cap baralla perquè jo no he volgut mai barallar-me amb el club”.