Dimarts, 19 Novembre 2019

Mingote afronta el segon episodi del repte

L'exalcalde de Parets del Vallès encara dues noves ascensions de rècord: el Manaslu i el Dhaulagiri

|

L’alpinisme català segueix essent un exemple d’esforç i superació. Els excursionistes del país lideren sense discussió la llista de rècordmen d’aquesta especialitat, amb la sempre destacada presència d’esportistes mediàtics i reconeguts mundialment com Kilian Jornet, Núria Picas o Ferran Latorre. Però en aquestes dates, un nou alpinista s’ha sumat a la relació d’atletes de risc amb l’ascensió pràcticament consecutiva a dos cims de més de 8.000 metres. Es tracta de l’exalcalde de Parets del Vallès, Sergi Mingote, que la darrera setmana de juliol va assolir el cim del K2 (8.611m), la muntanya més perillosa del món segons els experts, només set dies després de coronar el Broad Peak (8.047m).

Però Mingote té un repte que va més enllà de les dues ascensions consecutives realitzades a la serralada de l’Himàlaia. El seu desafiament personal és assolir sis vuit-mils en un any, un rècord que mai ningú ha culminat. De fet, ni tant sols se l’havia plantejat cap alpinista abans. Qui més s’hi aproxima és l’italià Silvio Mondinelli, que l’any 2001 va tancar l’aventura d’ascendir quatre vuit-mils sense oxigen artificial. Tres anys més tard, el 2004, el mateix Mondinelli va completar el repte d’assolir els quatre cims més alts del món (Everest, Makalu, K2 i Kanchenjunga) en quatre anys consecutius.

Publicitat    

Ara bé, Mingote vol deixar enrere aquest rècord segellant-ne un de pràcticament inabastable per a la resta dels mortals. Sis vuit-mils en un any. En només 365 dies. Havent segellat el K2 i el Broad Peak durant el mes de juliol, l’alpinista de 47 anys es disposa a encarar la segona fase del gran repte: aquest setembre pretén assolir els cims del Manaslu (8.163m) i el Dhaulagiri (8.167m), tots dos situats al Nepal; per acabar l’heroïcitat durant la primavera del 2019 amb el Kanchenjunga (8.586m) i l’Everest (8.848m).

L’important és el “com”

I tots ells sense oxigen artificial. “He decidit fer-ho així per què crec que tothom ha de fer les coses com creu que s’ajusten més als seus valors i les seves possibilitats”, explica Mingote a La República Esportiva. “Per a mi és important com pujar a aquestes muntanyes, i pujar sense la utilització d’oxigen artificial és totalment diferent a fer-ne us”, insisteix. I en deixa clares les dificultats: “Perquè us feu una idea, només dos alpinistes dels més de quaranta que hem coronat el K2 aquest estiu ho hem fet sense oxigen artificial.”

Més d’un pot pensar, però, que Mingote, així com d’altres alpinistes, duen a la recàmera una ampolla d’oxigen per tal de salvar la vida si es troben amb les dificultats que una muntanya d’aquest estil presenta, més enllà dels rècords esportius. Però no és així, almenys en el cas del català. L’exalcalde ho té molt clar: “No duc cap ampolla preventiva, no crec que fos honest amb el que jo plantejo.”

Per tant, el risc és superior. Una alta exposició davant muntanyes que no donen treva, com la del K2, a la qual Mingote va accedir dies després del defalliment de dos alpinistes. El mateix mes de juliol, dues persones van perdre-hi la vida. “Ja duc més de trenta expedicions per tot el món i això m’ha donat la possibilitat de viure moltes situacions com aquesta, per desgràcia”, relata. “És la pitjor cara de la muntanya”. Però el paretà no te por de les dificultats. Això sí, “sempre he tingut molt present tenir-li molt respecte”.

El proper 6 de setembre, Sergi Mingote iniciarà la ruta cap a la segona de les tres etapes. L’esperen el Manaslu i el Dhaulagiri, dos cims que el permetran completar, “si tenim la mateixa sort”, diu, quatre dels sis vuit-mils proposats.

Publicitat

Seguiu-nos a:

Segueix-nos a

2,821M'agradaAgradda
2,307SeguidorsSeguir

Més llegides