En una ciutat que et permet veure jugar habitualment el millor futbolista de la història, on toquen molts dels grups de música i cantants del moment, on hi ha una gastronomia com per sortir a sopar fora cada nit si l’economia t’ho permet i on el clima et crida a fer qualsevol plan a l’aire lliure, hi ha un esport minoritari que tira endavant malgrat l’escàs seguiment mediàtic que gaudeix. Barcelona té cinc equips -CN Atlètic Barceloneta, CN Barcelona, CN Mediterrani, CN Sant Andreu i CN Catalunya- a la Lliga Nacional de Waterpolo dels 12 que la formen. I hi ha tres catalans més: CN Terrassa, CN Sabadell i CN Mataró.
El Club Natació Atlètic-Barceloneta, ubicat enmig del cor turístic estival de la capital catalana, és el clar dominador a nivell estatal després d’haver guanyat les últimes 14 lligues -enguany es va imposar en la final al CN Barcelona- i 12 de les 14 últimes Copes del Rei -la darrera la va aconseguir davant el CE Mediterrani-. “Tenir una lliga competitiva seria un fet molt positiu pel waterpolo estatal, però, a nivell particular del nostre club, en molts esports ja s’ha vist que això no et permet estar al 100% en totes les competicions. Jo tinc dubtes respecte si una lliga més igualada ens afavoriria a Europa”, explica Santiago Fernández, el gerent de l’entitat del barri mariner de Barcelona, a la sala de reunions de la directiva. Des de la finestra es contempla l’esplendor de la Mar Mediterrània.
“Almenys estaria bé que tres o quatre equips poguéssim lluitar pel títol per evitar monòlegs de 14 anys. Si el CN Terrassa i el CN Barcelona s’acostessin una mica més al nostre nivell, ja ho tindríem. I això potser faria que no haguéssim de disputar playoffs. Seria una lliga regular més estable en què cada partit et jugaries ser el campió“, exposa el president, Julián García. De totes maneres, els dos admeten que enguany els seus veïns del Passeig Joan de Borbó els hi han posat les coses complicades. En el segon i decisiu partit de la final, els mariners només van poder vèncer per un ajustat 8 a 9.
El secret de l’èxit perpetu estatal de l’Atlètic Barceloneta és més senzill del que pot semblar: “gairebé tots els altres clubs de la lliga gestionen moltes seccions, malgrat que la natació i el waterpolo siguin els seus esports estrella. Nosaltres aquí ens dediquem al waterpolo i una mica a la natació. I no tenim cap secció. El waterpolo i la natació els portem directament des de la junta directiva i el nostre treball en les categories base ha estat molt fort. Qui pensi que els nostres bons resultats només tenen a veure amb l’economia és que no sap gaire d’esport”, diu Fernández. “Sí, perquè de patrocinadors no n’hi ha hagut pràcticament per cap equip”, apunta García. L’equip mariner s’ha convertit en un habitual de les últimes rondes de la Champions i durant les últimes temporades ha aconseguit un títol -2014- i tres bronzes.
A principis de mes, l’Atlètic Barceloneta, entrenat per Jesús Martín, va caure per 9 a 7 a les semifinals de la Champions davant el Ferencvaros hongarès -el qual es proclamaria campió- en desaprofitar un avantatge de dos gols -5 a 7- a falta de sis minuts per la conclusió de l’enfrontament. “Se’ns va apagar la llum”, admet el president. “Ho comparo amb el que li va passar al Barça d’handbol davant el Vardar a la Final a 4. I van haver-hi alguns aspectes clau en contra nostra malgrat no serveixin d’excusa: en l’últim quart no vam poder tenir l’Alberto Munárriz perquè estava exclòs per tres personals i l’Alejandro Bustos estava lesionat i no podia llançar. La pressió se’ns va anar menjant”. Els barcelonins també van perdre la lluita pel bronze, davant el Pro Recco italià.
“Allò important és que hem estat presents a la Final a 8, que s’ha convertit en un fet habitual i pràcticament en una obligació. Hem donat una passa endavant com a club. Dels vuit equips participants en aquesta edició molt probablement som qui menys pressupost tenia. I el Pro Recco té el doble de pressupost que el segon equip que més en té i no ha guanyat el títol. L’economia no ho és tot en l’esport, però en països com Itàlia o Hongria tenen una legislació esportiva que incentiva els patrocinadors a apostar pels clubs i aquests reben subvencions quantioses. Això els permet tenir plantilles amb 17 o 18 jugadors de primer nivell. En canvi, nosaltres anem amb 12 del primer equip i tres del juvenil”, relata Fernández. Els grans rivals europeus de l’Atlètic Barceloneta, com el Ferencvaros, no gestionen un centre esportiu i social com els mariners.
Final a 8 a Barcelona
Ara l’objectiu és mantenir el bloc de cara a la temporada vinent perquè hi ha equips de primer nivell europeu interessats en diversos jugadors mariners. De moment, l’única baixa confirmada és la de Josep Vrilic. Tal i com admeten el seu president i el seu gerent, l’Atlètic Barceloneta els pròxims anys no es pot permetre caure de l’Olimp del waterpolo continental. En l’horitzó hi ha l’alta possibilitat d’organitzar la Final a 8 de la Champions durant el període 2021-2025. “Apostar per aquest projecte implica apostar per seguir entre els millors”, sentència García. Ja hi han hagut converses amb l’Ajuntament de Barcelona i el president espera que es comencin a complir les promeses fetes en campanya electoral un cop el nou govern municipal funcioni amb normalitat.
La LEN, l’organitzadora de la competició, i els principals clubs participants veuen amb bons ulls establir una seu fixe per la Final a 8 seguint el model de l’handbol amb Colònia després d’haver-hi greus errors d’organització en les dues últimes edicions, a Gènova i Hannover. En la memòria del màxim organisme del waterpolo europeu hi ha l’èxit de Barcelona el 2014 i el 2015 -l’any passat també va ser la seu de l’Europeu de seleccions- i el de Budapest el 2016 i el 2017. Per aquest motiu, tot indica que aquestes dues ciutats seran les favorites per emportar-se el premi. “A nosaltres ens faria especial il·lusió que el 2021 fos el primer any que acollissim la Final a 8 perquè coincideix amb el centenari de la Federació Catalana de Natació”, admet García.
Creixement del waterpolo femení del club
La temporada 2014-15 el Club Natació Atlètic Barceloneta va crear el seu primer equip femení de waterpolo. Va ser un benjamí. En les dues següents s’hi van afegir un aleví i un infantil. “Vam prendre la decisió de començar des de la base. Enguany ja hem tingut un equip cadet i la idea és completar totes les categories”, explica Fernández. D’altra banda, l’equip sènior, que va donar el tret de sortida la temporada 2017-18, el nou curs tindrà l’objectiu de pujar a la Lliga Nacional. “La nostra pretensió és que estigui en la màxima categoria estatal d’aquí a tres anys”, conclou el gerent.