Somreia Wu Lei quan s’acomiadava de Cornellà-El Prat entre aplaudiments. Sabia que havia fet història, que havia confirmat que el seu fixatge no era una cosa de màrqueting i que el seu gol suposava un respir per a un Espanyol que també és feliç perquè ha tornat a guanyar, perquè encadena cinc partits consecutius sense perdre, perquè s’ha refet del cop que va suposar empatar contra el cuer i perquè s’ha reconciliat amb la seva afició. Molt més que una victòria. Tot plegat gràcies a Borja Iglesias, Hermoso i Wu Lei, els tres golejadors, però també a Sergi Darder, que ha tornat a brillar per fer jugar el seu equip com vol que ho faci Rubi, i Diego López, que ha aturat un penal quan més ho necessitava el conjunt català. El futbol és un estat d’ànim i la parada del porter gallec en l’última acció del primer temps ho ha canviat tot; ha estat l’impuls emocional i psicològic per a un Espanyol sovint massa fràgil que s’ha acabat enduent els tres punts en un enfrontament que ha estat també a l’abast d’un Valladolid que avui no ha tingut la sort de cara.
Borja Iglesias acaba amb la seva mala ratxa
L’Espanyol ha sortit decidit a guanyar el partit. I n’ha tingut prou amb 17 segons per posar-ho de manifest i marcar el gol més ràpid d’aquesta Lliga. Passada bombejada de Melendo per a Borja Iglesias i vaselina del Panda per superar Masip quan molts aficionats encara no s’havien ni assegut al seu seient. 1-0. Millor començament impossible. I quan no s’havia ni arribat al minut dos de joc, Darder gairebé fa el segon. Aquesta vegada el porter del Valladolid ha aturat el mà a mà amb el balear. Inici trepidant dels de Rubi enfront d’un dels equips més hermètics de la Lliga.
A partir del gol, el Valladolid de Sergio Gónzalez s’ha començat a estirar i ha equilibrat el partit, però l’Espanyol ja tenia avantatge en el marcador. I això, davant de l’equip menys golejador de Primera és or. L’alegria dura poc a la casa del pobre. Si no que li diguin al conjunt de Rubi, que quan només es duien 17 minuts de joc ha encaixat el gol de l’empat i en la mateixa acció s’ha lesionat David López. El central santcugatenc ha caigut a terra quan pugnava una pilota per la línia de fons, quelcom que ha propiciat una passada de la mort per a Alcaraz, que, des del balcó de l’àrea, amb tot el temps del món per pensar on la volia posar, ha fet l’1-1. Mentre el Valladolid celebrava el seu primer gol en els darrers cinc partits, Lluis López ha entrat al terreny de joc en el lloc de David López.
L’Espanyol necessitava asserenar-se després d’un començament de partit vibràtil. La millor eina per fer-ho era la pilota. Així ho ha entès Darder, que ha pensat que calia calmar l’enfrontament amb possessions llargues i pausades, necessari tenint en compte que avui han jugat als extrems Hernán Pérez i Wu Lei, dos futbolistes verticals que tiren endavant sempre que poden, sense atendre si és la millor opció per al seu equip.
Tal com ha començat el partit, ningú s’hauria imaginat que el primer temps acabaria amb un penal favorable al Valladolid que podria posar per davant el conjunt val·lisoletà. Sergi Guardiola s’ha desfet per velocitat de Lluís López, que ha comès una falta claríssima dins l’àrea quan mirava de tallar la cursa del davanter de Manacor amb un tackle. Per sort per a Rubi, Diego López ha aturat el llançament des dels onze metres de Sergi Guardiola amb una gran estirada. 1-1 al descans i encara gràcies.
Mateix escenari que la setmana passada contra l’Osca. Avui no tocava precipitar-se com la darrera jornada, el triomf passava per les botes de futbolistes com Darder o Melendo, els més dotats per ficar mà a l’espessa defensa de Sergio González. Ni un, ni l’altre. El que ha aparegut ha estat Mario Hermoso, que, arribant des del segon pal, ha rebut una centrada lateral, i amb tot el temps del món, ha afusellat Masip per fer el 2-1. Quan més ho necessitava l’Espanyol, el central ha desembussat l’enfrontament.
Wu Lei fa història
I tot just 10 minuts més tard ha arribat el gol més esperat, el de Wu Lei. Darder, que acabava d’errar el 3-1, s’ha inventat una passada de geni per habilitar el nou ídol de l’afició blanc-i-blava, que ha controlat molt bé la pilota i amb sang freda ha batut Masip amb una bona definició per convertir la primera diana d’un davanter xinès a la Lliga i per demostrar que el seu fitxatge no era només una qüestió de màrqueting. Amb un obrir i tancar d’ulls, els de Rubi han aixecat un partit que feia molta pujada.
L’entrada de Granero per Hernán Pérez ha donat la tranquil·litat necessària per afrontar sense sobresalts l’últim tram d’enfrontament, que ha estat tot una festa a Cornellà-El Prat. Somreia Rubi a la banqueta, conscient de la transcendència de la victòria, que no se li ha escapat a l’Espanyol. Abans del xiulet final encara hi ha hagut temps perquè el RCDE Stadium ovacionés com es mereixia a Wu Lei, que no és un conte xinès. Ell és la nova sensació de l’equip català, que amb els tres punts comença a mirar cap amunt i allunya gairebé definitivament el fantasma del descens.