Divendres, 19 agost 2022

Només el Barça salva el Barça

Valverde fa descansar Busquets i el capità i l'equip no se'n surt. Fins l'entrada de Messi, el Barça no ha tingut clarividència

|

Ja fa temps que el Barça no juga com el Barça. Aquest conjunt que lluita per guanyar partits de futbol sobre la gespa i que vesteix de blaugrana, darrerament no sembla el Futbol Club Barcelona. Els colors són els mateixos, els jugadors també, però el joc no s’hi assimila. En certs moments, sobretot quan Sergio Busquets i Lionel Messi entren en escena, l’espectador reconeix algunes de les característiques principals de l’equip, però en les darreres setmanes aquell vestit elegant s’ha esquinçat.

El Barça ha perdut cohesió i futbol. En els darrers dos partits, davant el Girona i el Leganés, l’equip ha estat mancat de solidesa defensiva, sobretot en les transicions atac-defensa, un problema que ha provocat errors forçats que han acabat amb la conseqüència de només sumar dos punts dels nou possibles. Sense Iniesta, Valverde ha volgut reconstruir un mig del camp que ha vist com el seu capità i un tros de l’escut desapareixia dels esquemes. Primer ho havia provat amb Coutinho d’interior i, en el partit d’aquest dissabte, ha preferit acumular jugadors robustos a nivell físic per provar d’igualar-se amb l’Athletic Club i recuperar consistència.

Però ni una cosa, ni l’altra. L’equip ha seguit sumant problemes defensius individuals i una preocupant dificultat de creació de joc que ha acabat fent augmentar els nervis d’una plantilla actualment vulnerable. El Barça té la possessió de la pilota, però no domina els partits. Fa la sensació que el rival ho té tot controlat sense la necessitat de mantenir l’esfèrica sota els seus peus. Els contrincants, si demostren solidesa, no pateixen amb un Barça previsible, sobretot si Messi i Busquets no juguen.

Els barcelonistes són incapaços de mantenir un futbol alegre, intens, de velocitat en la circulació, de desmarcades i oferiments en curt. El mig del camp no genera -Rakitic i Vidal no són precisament fins estilistes- i els davanters, sobretot davant l’Athletic (Dembélé, Suárez i Coutinho) no participen en el joc col·lectiu, essent, sense la presència de Messi, purs jugadors anàrquics quan se’ls necessita per connectar amb el mig del camp. A més, les contres fan mal als blaugrana, que es desordenen amb facilitat a l’hora de plantejar jugades d’atac i que no recuperen l’esquema en les transicions del rival.

La simple presència de Messi no és suficient per estabilitzar l’equip. Amb l’argentí, el Barça va empatar davant el Girona i va perdre a Butarque, però fa la sensació que el col·lectiu experimenta una mutació quan el ’10’ és a la gespa. Tot canvia, també pel rival, que pren més precaucions per aturar el capità i descuida altres aspectes. Però Valverde també canvia les seves pròpies idees. Davant l’Athletic, tal i com feu a Valladolid, el tècnic ha decidit canviar l’equip en la segona part aproximant Rakitic a Busquets, obrint les bandes i deixant el carril central per a Messi i Suárez, amb una certa millora, però encara amb mancances.

Un 4-2-3-1 que va servir per guanyar 0-1 al Nuevo José Zorilla i que ha estat útil per empatar el marcador davant l’Athletic, però que no arregla el problema general de joc. “No podem dependre d’un jugador”, ha dit el mateix Messi en finalitzar el partit. Com tampoc serveixen les correccions a última hora quan van mal dades. Valverde necessita recuperar i consolidar el concepte, tornar a les arrels. Trobar la tecla que permeti l’equip encaixar el nou Iniesta i tornar a l’equilibri de la temporada passada. Només el Barça salva el Barça.

Publicitat

Segueix-nos a

2,793M'agradaAgradda
2,308SeguidorsSeguir