A les profunditats de Nou Barris viu i entrena un esportista que està molt a prop de convertir-se en campió d’Europa. El seu nom s’escolta als comerços, a les cafeteries, als bars i als carrers del districte, però més enllà d’aquests confins la seva popularitat es dilueix a Barcelona, com la majoria d’èxits procedents de les zones humils. És a nivell europeu i mundial quan el seu nom, Sandor Martín (Barcelona, 1993), torna a agafar importància. I molta. Ell no para de lluitar perquè la situació faci un gir a casa seva i poc a poc ho està aconseguint: el 24 de novembre va portar 2.000 persones a les golfes de Las Arenas -on feia 47 anys que no s’hi celebrava boxa- perquè presenciessin el seu triomf davant Mauro Maximiliano Godoy.
“La idea era posar la boxa al mig de Barcelona i treure-la dels polígons industrials i els indrets clandestins. Han de tornar les vetllades a la ciutat”, explicava el boxejador català a La República Esportiva setmanes després del combat. “La boxa atemoreix perquè la gent no la coneix i això provoca que hi hagi un tabú a l’hora d’organitzar vetllades en segons quins recintes”, afegia.
Són les sis de la tarda del 19 de juliol i Sandor comença el primer assalt al ring del KO Verdún, el gimnàs allargat i estret amb més de 35 anys d’història que ja és tota una institució a Nou Barris. A l’altra banda del ring hi ha en Rafa Martín, el seu pare, el seu entrenador personal i l’amo del gimnàs. Porta la zona del tòrax protegida per encaixar els cops metralladors del seu fill. Al local també hi ha un càmera de televisió i un parell de fotògrafs. I quatre boxejadors més que estan escalfant mentre de reüll van observant l’exhibició d’un dels esportistes més importants de la història del districte. Només refresca l’escena un petit ventilador enganxat a la paret i la lleugera corrent d’aire que s’introdueix per la porta oberta. L’ambient és xafogós.
Van arribant més boxejadors, els quals saluden a tots els que ja estem a dins, inclosos els de premsa. L’escena em recorda que de petit el futbol em va ensenyar que en arribar als entrenaments i als partits s’ha de donar la mà als entrenadors i a tots els companys. Més enllà de l’esport, aquests costums respectuosos es perden en un mar d’indiferència. Amb el pas dels minuts acaben sent una vintena de boxejadors, d’entre 20 i 35 anys, els que hi ha dins del KO Verdún. Només hi ha una noia. Després de cada assalt, en Sandor, fan de la sèrie Peaky Blinders, s’apropa als de premsa per fer-nos algun comentari. Ens coneix d’altres vegades. Abans de l’últim assalt, el setè, admet amb un somriure que està una mica fatigat. El ritme de l’entrenament està sent força alt. Un dels fotògrafs li explica que se sent bé mentre l’observa boxejar perquè per sort abans ha anat al gimnàs. Jo apunto que tinc previst anar-hi més tard.
Fa massa poc que he acabat de llegir The Fight de Norman Mailer, l’extens reportatge sobre la preparació de l’històric combat entre Muhammad Ali i George Foreman que va tenir lloc el 1974 a l’estadi 20 de maig de Kinshasha (Zaire, avui República Democràtica del Congo) que finalitza amb una deliciosa crònica del propi combat. Tot allò que observo al KO Verdún em transporta a les pàgines de l’escriptor nord-americà. Però aquesta és una altra història. Si The Fight és un relat sobre el Zaire de l’època i allò que suposa per una part de l’Àfrica negra el megalòman esdeveniment, la història del Sandor és la d’un noi de barri humil que lluita per assolir el seu anhel vital en l’època que més complicat ho té per aconseguir-ho aquí. A Alemanya estaria cobrant cinc vegades més.
“Les pel·lícules i la pròpia boxa s’han encarregat d’engreixar el discurs del boxejador que surt de la misèria i arriba a la glòria, però la boxa del segle XXI no té res a veure amb això. El boxejador actual és una persona preparada, amb bona aparença, que estudia -ell mateix té la carrera de Ciències de l’Activitat Física i l’Esport- i entrena molt”, diu el campió d’Espanya de pes super lleuger més jove de la història, l’excampió Mundial júnior i el dues vegades campió de la Unió Europea -l’Europa League de la boxa-. No té recança en afirmar que vol ser un Rafa Nadal d’aquest esport i aconseguir que “se segueixi i se senti a l’Estat espanyol”.
El pròxim pas el té davant mateix. El camp de futbol de la Montañesa, el club per excel·lència de Nou Barris, acollirà dissabte vinent el combat per l’European Super Lightweight Title, la Champions League de la boxa -organitzat per BCN Boxing Nights. Sandor, amb un registre de 34 triomfs -12 per KO- i només dues derrotes s’enfrontarà a l’italià Andrea Scarpa, qui posseeix un registre de 24 victòries -11 per KO- i cinc desfetes. Serà la segona oportunitat del català per fer-se amb aquest títol després de perdre la primera el 2017 a Solna (Suècia) en ser derrotat per Anthony Yigit.
