El Barça és avui un gegant europeu gràcies a l’aportació de tots els seus presidents. Des de Walter Wild, passant per Gamper, Graells, Rosés, Suñol, els Montal o Laporta, i finalitzant amb l’actual màxim mandatari Josep Maria Bartomeu. Tots ells han ajudat a fer créixer una entitat que, en l’actualitat, està situada entre les més admirades i ben valorades del món de l’esport. De fet, el Barça pot mantenir la plantilla més cara de tots els clubs esportius internacionals.
Però els 22 anys de Josep Lluís Núñez, el president més longeu de la història, marquen un abans i un després en diversos aspectes de la vida i grandesa del club barcelonista. Amb la seva particular manera de gestionar el Barça, paternalista i autoritari, però amb les idees molt clares, Núñez va fer de l’entitat culer una de les referències mundials.
De fet, el president del ‘totxo’ va ser pioner en aspectes clau de la vida esportiva i política del Futbol Club Barcelona. Sempre pensant en la solidesa de la institució, sobretot a nivell econòmic, Núñez va imposar la seva doctrina en assumptes de gran transcendència com la reconversió dels clubs esportius en societats anònimes. Davant la nova llei de l’esport impulsada pel govern socialista de Felipe González l’any 1990, que preveia la transformació dels clubs de futbol en Societats Anònimes Esportives, el president blaugrana va aconseguir -en base a unes negociacions amb les més altes instàncies- que les entitats amb més de cinc anys de beneficis econòmics puguessin mantenir el model de propietat. Això sí, amb l’obligació dels directius i candidats a la presidència de dipositar un aval corresponent a 15% del pressupost per garantir-ne la restitució en cas de pèrdues per mala gestió.
La Masia i les seccions
El planter del Barça no és una de les creacions de Núñez, però l’expresident sí que fou imprescindible per tal de facilitar als futbolistes més joves una residència on viure, on estudiar, on relacionar-se amb els seus companys i on tenir una sensació de pertinença al club. Per tal d’evitar tenir els jugadors escampats i descontrolats per la ciutat de Barcelona, l’expresident va decidir adaptar la Masia de can Planes i convertir-la en l’alberg dels qui, en un futur, podrien acabar formant part del patrimoni del club.
Guillermo Amor, Pep Guardiola, Tito Vilanova o Andrés Iniesta van fer de la Masia la seva segona casa, un edifici situat estratègicament en un emplaçament ideal, a pocs metres del Camp Nou, l’estadi que tots ells van somniar en trepitjar vestits amb la samarreta blaugrana.
L’expresident també fou el responsable del reactivament de les seccions professionals del Barça. Invertint-hi una bona part del pressupost general i, això sí, fitxant els millors esportistes dels altres grans clubs catalans, Núñez va aconseguir fer créixer el bàsquet, l’handbol i l’hoquei patins, sumant fins a 140 títols oficials en els 22 anys de mandat. Només li va mancar la Copa d’Europa de bàsquet, que arribaria tres anys després de la seva retirada i sota la presidència de Joan Laporta.
Els drets de televisió
Josep Lluís Núñez va deixar un any sencer sense futbol televisat als espectadors d’aquest esport de masses. Després de diverses temporades disposant de retransmissions gratuïtes, el president del Barça va adonar-se que els únics que no treien rèdit econòmic de les grans audiències del futbol eren els mateixos clubs. La televisió tenia ingressos de publicitat, però les entitats esportives no n’obtenien res a canvi.
És per això que Núñez va tancar les portes del Camp Nou a la televisió i va forçar una negociació que va acabar amb la implantació, tal i com avui els coneixem, dels drets de televisió, convertits en una de les partides més altes dels balanços econòmics anuals dels clubs. Actualment, el Barça ingressa prop de 180 milions d’euros pels drets audiovisuals del seu primer equip de futbol.