En el minut 34, el marcador posava un tranquil 2-0, conduït pel Barça sense presses i convençut que resoldria el compromís sense massa problemes. Messi havia obert foc en el minut 13 amb un xut que va al travesser i a dins. Igualment de bo és el control previ orientat amb què aconsegueix un mínim espai, que resulta suficient per xutar al travesser per sota. Torna el joc pausat, per no dir l’ensopiment, fins que, en el minut 34, Griezmann, que havia rebut moltes crítiques sobre el seu joc i rendiment, ha pensat que no volia ser menys i gairebé iguala el gol de Messi. Xuta de molt lluny i l’entra gairebé pel mateix escaire. El francès havia tingut més temps de rumiar l’impacte, però ho ha fet des de més lluny, potent i per l’escaire.
La placidesa s’instal·la en el joc i, passat el minut 45, quan l’assistent no havia aixecat cap indicació de temps afegit, l’àrbitre permet un darrer atac de l’Osca que acaba en un penal increïble: arriba una pilota una centrada que el davanter aragonès, Rafa Mir, no pot rematar i li passa pel davant. Ter Stegen es frena en la sortida i amb el braç toca la cama de l’atacant que rodola ostensiblement per terra. Ni perill, ni intenció, ni res, directament una invenció de l’àrbitre de camp, que el VAR no pot desdir a partir del moment que hi ha efectivament un contacte. Les regles del VAR, definitivament són tan rigoroses que encotillen les decisions i, altrament, intentar descriure totes les opcions i fer-ne una farragosa bíblia és impossible. Amb un estret 2-1, es va al descans.
Res no canvia a la continuació, res no sembla que pugui fer perillar el resultat i el 3-1, que eixampla l’avantatge blaugrana, arriba en el minut 52: Mingueza remata de cap, no directament del córner sinó de la jugada immediata després d’haver-lo tret en curt, sense cap oposició de la defensa visitant. Ara sí que es nota que és dilluns i que tothom badalla i solament té interès veure els canvis: Araújo, Trincao, Braithwaite, Riqui Puig van entrant i donant descans als que surten. Encara faltava, però el segon gol de Messi que s’enfila com a màxim golejador en el dia en què igualava Xavi com a blaugrana amb més partits jugats: és el minut 89 i és un altre xut de lluny de l’argentí, ara ras, que toca en el defensa Pulido i entra arran de pal. El Barça, per fi amb tots els equips igualats en el nombre de partits jugats, ocupa la segona posició i comença la persecució del líder, l’Atlético de Madrid.