439 socis del Barça han demandat el club després que l’entitat blaugrana en sancionés un total de 2.822 en una acció massiva contra el frau en la revenda d’abonaments del Camp Nou duta a terme en el darrer Barça-Reial Madrid. El club va detectar gairebé 3.000 entrades falsificades, dissenyades a través dels codis QR dels abonaments, i va dur el cas a la Comissió de Disciplina, que va decidir sancionar els socis amb diverses mesures, com la impossibilitat d’accedir a l’estadi en el darrer partit de Lliga davant la Reial Societat, a més d’obrir un procés judicial per revenda il·legal.
Ara bé, 439 d’aquests 2.822 socis han decidit demandar el Barça per haver pres les mesures sense pràcticament haver-se pogut defensar. Tots ells neguen haver participat en una xarxa organitzada de falsificacions i demanen una mesura cautelar que els permeti accedir a la seva localitat del camp, una petita compensació econòmica pels danys causats en la seva imatge i la nul·litat del procés.
Aquesta darrera petició, la nul·litat del procés, es fonamenta en tres motius detallats en la demanda liderada pel bufet Miralbell Guerin. En primer lloc, els socis critiquen que el Barça els denegués les proves presentades en el moment de decidir i interposar les sancions. Segons consta en l’escrit -que serà presentat dijous en un Jutjat d’Instrucció de Barcelona-, el club va considerar “inútils i supèrflues” les peticions de declaració d’altres socis afectats que havien cedit l’abonament en algun altre moment de la temporada, així com el requeriment de conèixer com va comercialitzar i què va ingressar el club per la venda d’entrades procedents dels abonaments sancionats en el darrer partit davant la Reial Societat.
A més, els socis critiquen que la junta directiva decidís posar a la venda entrades amb aquests abonaments, un fet que també consideren revenda: “la pròpia Junta, que ella mateixa actua contra els seus propis actes quan retreu la revenda o cessió per part del soci de l’abonament per a un partit fora dels canals que ella vol controlar i, en canvi, no considera que fos criticable fer-ho sobre uns abonaments suspesos i revendre’ls. Vendre’ls dues vegades, sense escrúpols, obtenint el benefici doble que significa cobrar l’import de l’abonament de temporada complet al soci per anticipat i després convidar-lo a alliberar el seu abonament per un o diversos partits per comercialitzar, sota el seu control, una segona venda o revenda del mateix abonament”.
La relació familiar Barça-Ticketmaster
El segon motiu és la relació personal (germans) entre el president de la Comissió de Disciplina i directiu del club, Jordi Calsamiglia, i el director de Ticketmaster Spain S.A., Eugeni Calsamiglia. Segons la demanda, els socis van demanar els contractes signats pel Barça i aquesa empresa de venda d’entrades, una petició que va ser denegada per motius de confidencialitat. En aquest cas, el Barça defensa que, un cop fetes les consultes pertinents amb la Comissió de Transparència, es va dictaminar que el fet que Jordi i Eugeni Calsamiglia siguin germans no provoca cap interferència en l’acord.
En l’escrit, els socis creuen que “això no és excusa per descartar que aparegués la contraposició d’interessos més tard, quan es tracta de sancionar sota la batuta del Sr. Jordi Calsamiglia, designat President de la Comissió Disciplinària, a aquells socis que no redirigeixen la venda dels seus abonaments alliberats precisa i principalment a l’empresa dirigida pel seu germà Eugeni Calsamiglia, de Ticketmaster Spain S.A.”.
L’utilització del soci per arribar a la xarxa de revenda
Els socis que han demandat el Barça creuen que han estat utilitzats pel mateix club per, sense cap prova que els incrimini, arribar a una xarxa organitzada de revenda per tal d’eliminar-la del circuit. En l’escrit de demanda, els afectats defensen que el club ha exercit un “abús de dret i exercici de mala fe que la Llei no admet de cap manera”, després d’actuar davant “actes que eren incerts”. Els socis argumenten que el Barça “en cap moment ha identificat quina seria aquesta suposada xarxa organitzada, ni en l’inici del procediment, ni ara en la resolució” i que, a més, se’ls ha instat a assenyalar les suposades xarxes amb la promesa d’atenuar la sanció.
“S’ha convidat en tot moment al soci per a que assenyalés noms de suposades xarxes que poguessin haver intervingut en la comercialització d’abonaments, prometent-li recompenses com la reducció de sancions aplicant-li atenuants”, s’apunta en l’escrit. Per aquest motiu, els socis afectats consideren que la junta “no tenia identificada cap xarxa organitzada i, per tant, no podia de cap manera imputar-li al soci, com ha fet, haver cedit el seu carnet a través de xarxes organitzades invocant la tipificació més greu prevista en l’article 74 c) dels Estatuts”.