Pere Hernández i Ripoll (Barcelona, 1961) va ser obtenir, ara fa unes setmanes, una victòria de consideració davant el Tribunal d’Arbitratge Esportiu de Lausana després de ser destituït de la Federació Internacional de Pàdel el 3 d’abril del 2018. Segons explica l’exmedallista olímpic de pilota basca, el president de la Federació Catalana de Pàdel va patir un boicot elaborat i instigat pel president de la Federació Espanyola, Alfredo Garbisu, per únicament haver participat en l’assemblea del Comitè Olímpic Català del 5 de setembre del 2017, dies abans de la celebració del referèndum.
En una entrevista amb La República Esportiva, Hernández posa en context tota la història de les destitucions i detalla quines van ser les estratègies del president de la Federació Espanyola per desprestigiar-lo internacionalment per motius essencialment polítics.
Què ha succeït aquí? Com va començar tot?
Això s’inicia el 15 de setembre del 2017. Això és l’origen de tot. Aquell dia, el senyor Alfredo Garbisu, president de la Federació Espanyola de Pàdel, em destitueix com a vocal de la federació perquè uns dies abans, concretament el 5 de setembre, havia anat a l’assemblea general del Comitè Olímpic Català, juntament amb les màximes institucions catalanes com el Secretari General de l’Esport, Gerard Figueras, el president de la UFEC, Gerard Esteva, i una quarentena de presidents de federacions catalanes. El fet que jo anés en aquella assemblea, amb allò que es va acordar i amb la foto de família, no va agradar al president de la Federació Espanyola, que va entendre que això era un comportament deshonest, deslleial i incompatible amb la meva presència a la Federació. Pensa que molts presidents de les federacions catalanes formen part de les juntes directives de les seves respectives espanyoles i no els ha passat res per anar en aquella assemblea.
Com li va comunicar?
Jo no he estat mai d’acord amb aquesta destitució que, a més, està carregada d’irregularitats. A mi encara no se m’ha comunicat per escrit. Va ser per telèfon. Però aquesta destitució no l’he volguda posar en qüestió, tot i les irregularitats. On realment va començar la malifeta i la mala fe del president és en una sèrie d’accions que va emprendre perquè també em destituïssin de la Federació Internacional de Pàdel, de la qual jo n’era vicepresident.
Abordem el tema de la Federació Espanyola, en primer lloc. És una destitució clarament ideològica, almenys ho sembla.
I tant. No hi ha res més. Ell interpreta que anar a l’assemblea és una incoherència i una deslleialtat cap a la Federació Espanyola. I considera incompatible que jo segueixi sent directiu.
Li va justificar en què consistien aquestes incompatibilitats?
Només em va dir que si estava posicionat amb el Comitè Olímpic Català no estava en disposició de treballar honestament per la Federació Espanyola. Garbisu va utilitzar i escriure una frase: “o se está con España o se está contra España”. Això va dir.
Això és feixisme.
Jo no sé si això és feixisme, però és dur a l’extrem un absurd. Hi ha molts presidents de federacions catalanes que, per la importància dels esports catalans en el conjunt de l’Estat, formen part de les federacions espanyoles. I no passa res. Avui dia, gairebé el 50% de les llicències esportives de l’Estat són catalanes. A la Federació Espanyola de Pàdel, el 25% de les llicències són de la Federació Catalana. Per tant, el pes específic que tenim és enorme. I sempre he dit que si la Federació Espanyola va bé, això és bo per a tothom. I sempre em postulo perquè la Federació Espanyola vagi bé, funcioni i sigui potent, perquè això va en benefici de totes les territorials. I si la Federació Espanyola és un autèntic desastre, com ho és ara a nivell institucional i econòmic, això no és bo per a ningú.
En cap moment s’havia plantejat deixar la Federació Espanyola?
No. I a més, et puc dir que com a president de la Federació Catalana de Pàdel sóc molt conscient que representem 19.000 esportistes i 250 clubs. I en aquest col·lectiu hi ha moltes ideologies. I amb la FEP sempre m’he preocupat de no entrar en cap tema polític. La FEP no s’ha manifestat mai i tampoc ha donat suport a cap organització política. I jo, personalment tampoc, perquè entenc que representem un conjunt d’esportistes que tenen ideologies molt diverses. Tampoc estic en cap partit polític ni cap associació de caire polític, i mira que m’ho han regirat tot per veure si podien trobar alguna cosa. Han mirat a veure si estic en alguna organització i no han trobat res, perquè jo sóc un home d’esport. He estat deu vegades campió d’Espanya de pilota basca, tres vegades campió del món i medalla d’or als Jocs Olímpics de Barcelona en els quals la pilota basca era un esport de demostració. Sóc un esportista que ara estic dedicant uns anys a ser dirigent, però no faig política. I qui vulgui veure això s’equivoca, com Alfredo Garbisu. Ho ha dut a un extrem que ell sabrà perquè ho ha fet.
Perjudicant, a més, la imatge de la Federació Espanyola.
Evidentment.
Passem a la segona fase. Què ha passat amb la Federació Internacional?
Aquest home, no content amb allò que va fer a la FEP, inicia una sèrie d’accions posades per escrit a la Federació Internacional. Diu que m’ha destituït de la FEP per raons de suport al referèndum de l’1 d’octubre i que, per dignitat federativa, no puc seguir sent vicepresident de la Federació Internacional de Pàdel. I demana a l’assemblea que, per aquest motiu, em destitueixi.
Altre cop un motiu ideològic.
Efectivament, res a veure amb la gestió. El 15 de setembre em desitueix i el 12 d’octubre, 27 dies després, demana que em facin fora de la FIP. En aquella assemblea, on jo hi era, demana la meva destitució. I això és important. L’assemblea no em destitueix perquè ell demana que s’apliqui l’article 19 dels Estatuts de la FIP, que diu que quan un directiu de la Internacional ha estat sancionat fermament per un organisme nacional o internacional per un període superior a 90 dies, ha de renunciar al seu càrrec. A l’assemblea no va arribar cap sanció meva perquè jo no he estat mai sancionat. I aquí comença la seva gran mentida institucional. Una cosa és que em destitueixi i una altra molt diferent és una sanció, que requereix l’obertura d’un expedient disciplinari, una comunicació d’una suposada infracció, un període d’al·legacions i, al final, si es dona, una sanció. Això mai va existir. Per tant, l’assemblea de la Federació Internacional no em destitueix perquè no toca.
Segueixi.
Garbisu, no content amb això, el 17 d’octubre i el 17 de desembre, emet dos certificats en els quals diu que el senyor Pere Hernández Ripoll ha estat sancionat i cessat de manera definitiva per la junta directiva de la FEP i que això ha estat ratificat per la junta directiva de la FEP. I aquí torna a mentir. El senyor Garbisu és un mentider. I a més, comet la bestiesa de posar-ho per escrit, fet que ho converteix en fàcilment demostrable. Això és el que he fet, demostrar-ho. Ell està mentint fent ús del seu càrrec a la FEP i està mentint en nom de la junta directiva i del pàdel espanyol. Aquests dos certificats els envia a la Federació Internacional i demana l’aplicació de l’article 19 dels Estatuts.
I els motius de la sanció?
Al certificat no hi posa res. Només posa “sancionado y cesado”. Aleshores els envia a la Internacional, instrumentalitzant la seva mentida. Va construir una mentida perquè li servís d’instrument per defensar la destitució.
Per què el van acabar destituïnt de la Internacional?
Després d’emetre aquests certificats, van passant els mesos i no em destitueixen. És més, li diuen al president que acrediti la sanció i que envii tota la documentació. Evidentment, Garbisu no envia res perquè no existeix res. És tot una gran mentida. Això, ell ho acompanya d’una pressió enorme cap a la junta de la FIP. I pot fer pressió perquè Espanya és el país més fort del món en pàdel. Finalment, el 3 d’abril del 2018 la FIP em destitueix.
Per quin motiu?
Per un tema de recompte de vots de l’assemblea del 12 d’octubre. Allà no em destitueixen, però sis mesos després diuen que el recompte no es va fer bé. En base a un recompte de vots rectificat em cessen. Novament és una destitució carregada d’irregularitats. És a l’abril del 2018 quan denuncio la FIP davant el TAS per haver-me fet fora. Les federacions internacionals se sotmeten al TAS per tots els temes de litigis que les afectin. I el que és clau és la localització de la seu adminsitrativa de la FIP, que està a Lausana, Suïssa. Per tant, davant un litigi d’aquesta naturalesa, apliquen els Estatuts de la FIP, però per sobre de tot la llei suïssa. I si hi ha una diferència entre allò que diuen els Estatuts i allò que diu la llei, passa per davant la llei.
Aleshores el TAS què fa?
Revisa de dalt a baix tot el què ha passat en aquest període i veu diverses coses, entre les quals que el recompte de vots de l’assemblea no era correcte, perquè diu que quan un país presenta una moció contra un directiu en la qual aquest país hi està implicat, com era el cas d’Espanya demanant la meva destitució, aquest país no ho pot votar. Aquí palmen. I aleshores el TAS diu cinc coses: primer, que estima la meva apel·lació; en segon lloc, que anul·la la decisió del TAS de destituir-me; tercer, estableix que jo no he deixat mai de ser vicepresident de la FIP; en quart lloc, que tots els costos de l’arbitratge, que superen els 40.000 francs suïssos, els ha de pagar la FIP al TAS; i cinquena cosa, que la FIP m’ha d’indemnitzar amb 10.000 francs en concepte de les despeses que he tingut per defensar-me. Vaig haver de denunciar la Federació Internacional per ser cobards, amb tot el respecte a la institució. No van saber plantar-se davant un president de l’espanyola que els estava mentint de manera instrumentalitzada perquè em fessin fora.
Què ha fet, després que el TAS li hagi donat la raó?
He demanat la dimissió d’Alfredo Garbisu, perquè ha mentit, ho ha fet aprofitant-se del càrrec que té, ho ha fet fent referència al Consejo Superior de Deportes com si li donés suport, i ha pressionat la FIP perquè em fessin fora.
Amb el CSD ha parlat?
Fa un any i mig els vaig enviar tota la documentació i el vaig denunciar davant el Consejo. Quan em van destituir de la Internacional vaig fer tres accions: la del TAS, vaig denunciar el president de la FEP davant el Consejo i el vaig denunciar, també, davant el Comitè de Disciplina de la FEP. El TAS ja has vist què ha fet. El CSD i el Comitè de Disciplina estan mirant a una altra banda. Estan cobrint la mentida d’aquest senyor.
Aleshores passa a ser una mentida totalment institucionalitzada, no?
Correcte. És una mentida que ha dut a terme el president de la FEP fent ús del seu càrrec i les institucions esportives espanyoles no en volen saber res. I què diuen per escrit? Doncs que el senyor Garbisu, quan escriu que jo he estat sancionat, ho diu en un to col·loquial. Tal qual. I fer tot això perquè em destitueixin, de col·loquial no en té res. Això està fet amb molta premetidació, amb mala fe i amb instrumentalització. I això duc mesos dient-ho.
Almenys, la justícia europea li ha donat la raó.
Exacte. Estic enormement content de la resolució del TAS, però és una llàstima que haguem hagut d’anar a Suïssa perquè ens donin la raó, que aquí no n’hagin volgut saber res i que estiguin cobrint la mala gestió i la mentida d’aquest senyor. Ara, però, les denúncies han anat seguint el seu camí i estan, la del Comitè de Disciplina de la FEP al Tribunal Administratiu de l’Esport (TAD) i la del CSD a l’Audiència Nacional. Això no s’ha acabat.
Hi confia, en l’Audiència Nacional?
Fins ara no hi he confiat i el temps m’ha donat la raó. No han volgut entrar al fons de la qüestió i estan donant cobertura a una mala pràctica d’una president de federació espanyola que haurien d’haver destituït ja fa més d’un any. Amb una estructura federativa mitjanament seriosa aquest home estaria inhabilitat pel CSD, perquè aquesta és una de les seves funcions, vetllar i controlar la correcta gestió de les federacions.
I el senyor Garbisu seguirà tranquil·lament participant en les assembles de la Federació Internacional?
Seguirà essent representant d’Espanya a la Internacional. Precisament el dia 14 de març hi va haver l’assemblea de la FIP en la qual es van escollir els nous vicepresidents. I el president espanyol ni va ser escollit, ni tant sols va anar a l’assemblea. Per tant, Espanya no té cap representació a la junta directiva de la FIP, perquè la mateixa FIP ja li ha pres la matrícula a Garbisu. Ja sap qui és i no l’ha triat.
Després que l’hagin destituït, vostè tornarà a gust a la Federació Internacional?
Ara hi ha un tema de recomposició de la junta directiva, que es va fer el dia 14. Però jo a la Internacional no ho he passat bé. Hi vaig ser sis mesos i van ser enormement convulsos i difícils per tot el què acabo d’explicar. No en tinc un bon record. No he gaudit. També t’haig de dir que el president actual no és el que a mi em va fer fora. A mi em van treure l’abril del 2018, el novembre hi va haver eleccions i va resultar guanyador el candidat italià, el senyor Luigi Carraro, que és totalment aliè de tot allò que va passar abans. Tenim una bona relació cordial i ara s’ha trobat amb tot això. Voldré veure què farà la FIP i com reacciona el senyor Carraro.
A dia d’avui és o no vicepresident de la FIP?
Segons el TAS sí, però operativament no. No em vaig presentar el dia 14 perquè m’escollissin, però ja es veurà com queda tot plegat. Però a mi això ja no em preocupa, jo volia guanyar aquest arbitratge i demostrar que m’havien fet fora de manera irregular.
Ha rebut suport institucional a Catalunya?
Total i absolut. Gerard Figueras i Gerard Esteva, com a representants del Govern i de la UFEC, han estat al meu costat. Totes les federacions catalanes, evidentment també. I moltíssim suport d’entitats, clubs, jugadors, persones d’arreu de Catalunya. Quan pots demostrar la injustícia, la gent s’alinea amb la veritat. La mentida té les potes molt curtes.