Dimarts, 22 Octubre 2019

Posar diners per disputar un Mundial

Els jugadors i jugadores de la selecció catalana absoluta de korfbal han hagut de posar 500 euros cadascú per poder disputar el Mundial que començarà l'1 d'agost a Sud-àfrica

|

Que Catalunya disputi un Mundial oficial no acostuma a passar sovint. Molt pocs esports poden gaudir d’aquesta oportunitat; bàsicament només aquells en els quals no existeix una federació espanyola. Aquesta primavera, va ser la selecció de futbol sala -gràcies a la dualitat de federacions en aquesta disciplina- la que va competir en un Mundial i va finalitzar en la sisena posició, el seu millor registre històric. A partir de l’1 d’agost serà el torn de la selecció de korfbal, la qual viatjarà a Durban (Sud-àfrica) amb el propòsit d’igualar o millorar el cinquè i el quart llocs que va assolir en les edicions del 2015 i el 2011, respectivament.

Però, tal com va explicar La República Esportiva, durant aquests mesos la Federació Catalana de Korfbal s’ha trobat amb dificultats econòmiques per poder participar-hi a causa d’una subvenció de la Generalitat de Catalunya que encara no ha cobrat i ara els jugadors i jugadores han obert un micromecenatge per poder disposar d’un fisioterapeuta en el torneig. “Ara la idea és agafar-lo a Sud-àfrica per reduir el cost total de 2.500 euros que suposaria portar-ne un des de Catalunya”, explica a aquest diari Marc Castillo (Barcelona, 1993), un dels jugadors convocats pel Mundial. “Són molts dies de torneig, d’entrenaments i de partits. Altres seleccions com Portugal porten el seu fisioterapeuta de sempre. I ja no parlem dels recursos de la selecció holandesa, la més professionalitzada”, afegeix.

Publicitat    

Tots els integrants de l’Orange es dediquen professionalment al korfbal amb un sou mensual aproximat de 2.500 euros -aquest esport es va crear allà i els nens i nenes en l’actualitat el comencen a practicar des de ben petits. Els partits es retransmeten per televisió i és molt comú veure cistelles de korfbal als jardins de les cases-. A més, cada jugador acostuma a tenir el seu propi patrocinador. “Holanda ha entrenat tot l’any de forma conjunta per preparar aquest Mundial i altres seleccions com Xina Taipei també s’ho han pres molt seriosament. La nostra preparació només ha pogut ser de dos mesos, durant els quals hem entrenat entre Vacarisses i Terrassa”.

Precisament, la inabastable Holanda -s’ha emportat 9 dels 10 Mundials disputats fins ara en categoria absoluta- serà un dels rivals de Catalunya, dirigida per Xavi Vidal, a la fase de grups. Els altres dos seran Nova Zelanda i la República Txeca, contra qui es jugarà assolir la segona plaça i contra qui debutarà l’1 d’agost. “És complicat millorar els resultats dels Mundials passats perquè hi ha més seleccions -20- i el nivell ha pujat. Però estem entre les capdavanteres i l’objectiu ha de ser aconseguir com a mínim el cinquè lloc”, considera el Marc.

“No tenim una seu fixa de la Federació per entrenar. Hem d’aprofitar els espais que hi ha lliures als pavellons quan no els utilitzen els esports ‘prioritaris’ com el bàsquet, l’handbol o el futbol sala. Sempre entrenem en hores intempestives”, diu la Clara Cruz (Barcelona, 1997), jugadora convocada per disputar el Mundial. El Marc recorda que quan ell va començar a jugar a la selecció els entrenaments es repartien entre el CAR de Sant Cugat i el centre de tecnificació esportiva Joaquim Blume. “A més, ens pagaven íntegres els viatges i els desplaçaments. Ara tot costa molt més i, fins i tot, hem de posar diners de la nostra butxaca”.

Marc Castillo és un dels integrants de la selecció catalana absoluta.

Cada jugador i jugadora de la selecció ha hagut de desembutxacar 500 euros per poder assistir a aquest Mundial. Els 1.700 euros restants que suposa la presència de cada efectiu els han avançat la UFEC (Unió de Federacions Esportives Catalanes) i l’Agència Pol Viatges. La federació haurà de retornar-ne una part quan cobri la subvenció de la Generalitat. “Això, sumat a les dificultats per demanar festa a la feina tants dies, ha provocat que alguns jugadors que havien d’anar convocats hagin hagut de renunciar a disputar el Mundial”, relata el Marc.

Tant ell com la Clara van començar a jugar a korfbal a l’IES Montserrat Miró, un institut de Montcada i Reixac que des de fa anys ha apostat molt fort pel korfbal. A la Clara li va atreure que fos un esport mixt i que no hi hagués contacte perquè venia del bàsquet i estava farta dels cops. El Marc havia fet bàsquet, però aleshores practicava taekwondo. Una experiència als Kids, els torneigs de categories base que organitza la federació, el va convèncer per apuntar-se a l’esport de la cistella de vímet -el 2005 aquesta es va canviar per una sintètica-. Se li va donar tant bé que en el passat va gaudir de l’oportunitat de jugar a la potent lliga holandesa.

Els dos han estat internacionals amb Catalunya des de les categories base -la Clara recorda un Europeu sub21 disputat a Holanda on tota la selecció va viatjar en furgoneta- i ara formen part del Club Korfbal Montcada, un equip de la Lliga Nacional, la màxima categoria. La passada temporada només han tingut quatre rivals. “La Lliga no té gaire atractiu perquè jugar tres vegades contra el mateix equip en una temporada avorreix. I econòmicament viu una situació precària. Hi ha entrenadors que no cobren i els que cobren a vegades ho fan amb tres anys de retard literalment”, comenta la Clara. “Potser el curs vinent hi haurà un equip més, però difícilment hi tornaran a haver-hi vuit com abans”, prediu el Marc. Els patrocinadors gairebé no existeixen i el ressò dels mitjans de comunicació és molt escàs. “Ara la federació està intentant fer una promoció des de la base, des dels Kids, perquè de cara al futur el korfbal tingui més practicants -actualment hi ha 500 llicències-, però està disminuint el nivell en categoria absoluta i hi ha equips potents com el Vilanova que han desaparegut”. Sobretot, costa molt trobar noies que vulguin provar aquest esport mixt en el qual cada equip juga amb vuit efectius, quatre nois i quatre noies.

“De cara al futur hi ha relleu, però escàs”, adverteix la Clara. “Si s’aguanta el korfbal a Catalunya és per l’empenta i les ganes que hi posen els de la federació. Fan moltíssimes hores que no estan pagades. Hi ha molta vocació”, afegeix. Gràcies a això, actualment Catalunya ocupa el cinquè lloc del rànquing IKF (Federació Internacional de Korfbal) després de 21 anys competint a nivell internacional i 14 sent-ne un membre de ple dret. I això que la selecció catalana només pot disputar torneigs exclusivament de korfbal. Per exemple, no pot formar part dels World Games, organitzats pel Comité Olímpic Internacional (COI), perquè hi ha altres esports que sí tenen federació espanyola. Per tant, si algun dia aquest esport és olímpic Catalunya no podrà participar en els Jocs Olímpics. “En el món del korfbal no ens pregunten per què som Catalunya i no Espanya. Estem molt assentats i ja ens veuen com una selecció més”, sentència el Marc.

Publicitat

Seguiu-nos a:

Segueix-nos a

2,822M'agradaAgradda
2,310SeguidorsSeguir

Més llegits