En partits anteriors, havíem parlat força dels “primers vint minuts” del Barça de Xavi i la posterior desinflada en veure que no s’havia obtingut cap benefici. Doncs contra l’Elx, sí que n’hi ha hagut i en el minut 18 al marcador hi lluïa un 2-0, dianes de Jutglà i Gavi, que feia ombra a l’estel que corona la torre de la Sagrada Família, a més d’haver-se-li anul·lat un altre gol, en el minut 2, a Jutglà. I com canvien les coses si es marca! I la gent meravellada: “D’on ha sortit aquest Jutglà?” Doncs de Sant Julià de Vilatorta, passant però, per l’Espanyol. L’osonenc ha jugat de davanter centre pur i, a més dels dos remats que ha fet entrar, ha gaudit d’altres rematades, totes ben dirigides. Capítol a part és el gol d’en Gavi, que se’l fabrica ell sol, primer amb una autopassada d’esperó, llençant-se a si mateix i amb un cop de maluc descol·loca el defensor per xutar arran de pal i a dins. I no hi ha hagut baixada al minut vint, i el ritme ha seguit molt semblant fins al descans amb joc al primer tot i una velocitat de pilota molt alta.
Al davant, però, hi havia un Elx farcit, ben al contrari, de jugadors veterans bregats en mil batalles que, veient una baixada de ritme dels barcelonistes hi han posat el seu pes menjant el terreny a poc a poc i l’Elx, especialista en remuntades, en un minut i mig ha fet els dos gols que equilibraven el matx: En el m. 61, Tete Morente, acabat de sortir, acaba un contracop que discorria per sobre la calç de la banda esquerra, però que un desplaçament llarg l’ha portat a la dreta on amb pocs efectius defensius culers, ha marcat d’un potent xut. I sense refer-se del cop, empata en Pere Milla, que igualment acabava de sortir, amb remata un cop de cap, ben sol, que els dos centrals catalans van a buscar un altre rematador que no hi arriba i la pilota els passa per alt.
Sense temps de rearmar l’equip calia esperar una nova espurna i, en el 84, aquesta vegada sí que hi ha sigut amb Gavi, lluitador i omnipresent, fa el que en bàsquet en diríem una assistència perquè Nico, substitut de Jutglà, remati a dins des de l’interior de l’àrea. S’ha patit, s’ha guanyat, però, sobretot, s’ha vist un Barça que ha durat més de vint minuts i essent amo i senyor tota la primera part. Caldrà treure conclusions de la segona, que el gruix de l’equip és molt jove, i seguir que en Xavi els encarrilarà bé sobre com s’han de llegir les circumstàncies perquè no hi hagi tants accidents. En qualsevol cas, insistim victòria a part, s’han vist coses noves, determinació i ganes, que fan pensar en positiu.
