Mentre Leo Messi feia un dels millors gols de falta de la història del futbol, la Tiffany, prostituta llatinoamericana de 25 anys que treballa a la seu d’Apricots del carrer Arizala, a 50 metres del Camp Nou, feia sexe amb un client. “Prefereixo gastar-me 120 euros en tu que en el Barça”, li va dir. Va ser l’únic servei que ella va fer de les 21 a les 23 h del dimecres 1 de maig, tram horari en el qual es va disputar el partit d’anada de les semifinals de la Champions League entre el Barça i el Liverpool. La resta de la jornada, de les cinc de la tarda fins a les quatre de la matinada, no van parar d’entrar homes al local, sobretot anglesos.
Només feia quatre dies que el Barça havia celebrat la consecució del títol de Lliga a l’estadi després de vèncer el Llevant. Aleshores, també es va girar feina a Apricots. Però no només al carrer Arizala, sinó també a diversos domicilis barcelonins, on les noies van ser reclamades per participar en celebracions íntimes -de matrimonis heterosexuals inclosos-. De totes maneres, l’increment de trànsit a la seu en un dia de partit de l’equip blaugrana com a local no és tant remarcable com es podria pensar. “Està entre el 15 i el 30% quan es tracta d’un enfrontament important i aquí també hi entren les derrotes del Madrid i les victòries de l’Espanyol -és el primer prostíbul de Barcelona si hi accedeixes per La Diagonal-. Alguns potencials clients no venen en moments així precisament perquè pensen que estarem completament plens”, explica Núria Golanó, responsable de màrqueting d’Apricots. L’afluència, fins i tot, pot disminuïr respecte un dia normal si el partit té lloc en horari familiar.
El client habitual no sol anar-hi quan juga el Barça perquè tem ser descobert per algun conegut. “Aquest problema no el tenen els seguidors visitants en partits europeus i en venen desenes. Procedeixen de certs països com Itàlia o França, on la prostitució està prohibida o molt perseguida i no estan acostumats a la garantia i seguretat que tens a Barcelona a l’hora de ser client”, segueix explicant Golanó. La situació no sembla que hagi de canviar a curt termini: tant Ada Colau com Ernest Maragall, els dos possibles alcaldes de Barcelona després de les eleccions municipals, no han exposat la seva intenció d’apostar per l’abolició de la prostitució o d’ofegar-la. Durant el govern dels comuns pràcticament no es van posar multes als clients, malgrat que la legislació municipal vigent ho permet.
Al costat de la Tiffany, asseguda en un dels llits de les habitacions on treballa -Apricots viu del lloguer que paguen les noies per aquest espai-, hi ha la Vanessa, també llatinoamericana i major de 30 anys. En fa tres anys que es dedica a la prostitució. “Al meu país tinc empreses, però necessito comprar maquinària per tirar-les endavant. I la prostitució m’aporta diners de forma ràpida”, explica. “No és el nostre estil de vida, només és una cosa temporal. No li fem mal a ningú, al revés”, afegeix. La Tiffany assenteix. Ella fa un any que exerceix l’anomenat treball més antic del món i la seva motivació va ser començar a pagar la hipoteca d’una casa. Ja ho ha aconseguit. “Ara vull un cotxe i em queda poc per poder-lo tenir”, diu amb un somriure.
La Patricia és la recepcionista del local i ningú millor que ella coneix la tipologia d’home -els matrimonis heterosexuals no són comuns- que va a fer ús dels serveis. “La gent es pensa que els clients són homes grans, però no és així. La mitjana d’edat és d’entre 25 i 35 anys i la proporció és de 60% locals i 40% estrangers”, assegura. Ho confirma la Tiffany. “Jo mateixa ho pensava abans de començar a treballar d’això. Creia que només anava de putes qui no tenia possibiltats de lligar a la vida normal. Però ahir mateix tots els clients que vaig tenir estaven bons”, comenta mentre segueix somrient. No tots van a buscar-hi sexe.
“Molts volen companyia”, diu la Vanessa. “L’altre dia em van citar en una habitació de l’Hotel Vela i el client em va rebre amb una abraçada i vam estar dues hores xerrant simplement”. Tant ella com la Tiffany asseguren que s’han trobat amb situacions en les quals han hagut de fer des d’advocades a dermatòlogues, passant per la psicologia, evidentment. “Aquestes noies tenen un contacte directe amb la realitat i coneixen d’una manera propera a moltes persones. Ja estan preparades emocionalment per tot a la vida. Sempre dic que qui treballa en el joc i en el sexe és capaç de treballar en l’àmbit que vulgui”, diu la Patricia. La seguretat que transmeten la Tiffany i la Vanessa així ho semblen indicar. Quan surts de l’habitació un cartellet et recorda que has de passar per la floristeria per comprar-li flors a la teva dona.
Algun client, eufòric per un triomf blaugrana o en una mitja part d’un partit avorrit, ha demanat en entrar al local si podia fer ús d’una nina sexual, un servei que s’ofereix a Apricots mitjançant l’empresa Lumidolls, la primera d’aquesta tipologia a Europa. Però és necessària una reserva amb antel·lació perquè els responsables tinguin temps per poder preparar la nina. No són pocs els que l’han fet per poder gaudir de l’experiència abans d’anar a veure jugar el millor futbolista de la història. “Els més organitzats són els seguidors que venen d’altres llocs de Catalunya. Aprofiten que han de venir al partit del Barça per fer diferents coses a la ciutat. Tant pot ser anar al dentista com visitar Apricots”, sentència la recepcionista.