Ja fa molt de temps que anem dient que això acabaria malament, que la gestió econòmica i esportiva de la junta que presideix el Sr. Bartomeu anava pel pedregar. El llistat és llarg: l’afer de les escoltes telefòniques; el degoteig de dimissions de persones rellevants de l’equip directiu; canvis d’entrenadors i al staff esportiu, fets sense cap criteri visible; una política de fitxatges nefasta des de la sortida de Neymar i el vergonyós resultat en quarts de final de la Champions davant el Bayern de Munic, va fer esclatar l’olla carregada de desbordant paciència per part dels socis i tot apuntava a una lògica dimissió del president i la seva junta, però es veu que tot el que hem dit no és suficient.
La moció de censura que s’ha posat en marxa és la conseqüència de tot el que hem exposat de forma molt resumida. La moció de censura semblava molt difícil d’aconseguir perquè en la darrera modificació dels Estatuts es va augmentar el percentatge de socis necessaris del 5% al 15%, per tant unes 16.000 signatures. Fixeu-vos si en deuen estar d’emprenyats els socis que en sols catorze dies se’n varen recollir 20.731 per forçar la votació. És l’èxit més gran de recollida de signatures per aquest motiu mai vist al Barça.
I aquí comença la gran sorpresa del món barcelonista: lluny de presentar honestament la dimissió, el Sr. Bartomeu i el seu equip directiu s’atrinxeren a la part noble del club i intenten fer descarrilar aquesta iniciativa dels socis, generant un conflicte amb la presidència de la mesa de recompte, amb la secretaria d’esports de la Generalitat i recorrent a la Guàrdia Civil per la impugnació de 5 paperetes presumptament falsificades, després que el recompte oficial, amb totes les comprovacions pertinents, en validessin 19532 paperetes i que la mesa ordenés a Bartomeu que tocava posar les urnes. Tot això el dia 9 d’octubre de 2020 i els Estatuts obliguen la junta a convocar als socis per votar en un termini de vint dies.
Però el Sr. Bartomeu, molt preocupat pel que els pogués passar als socis pel risc de la pandèmia, no posa a treballar el seu equip per organitzar el que els Estatuts diuen i demora la convocatòria en espera que la Generalitat doni el vistiplau a una carta sobre el protocol a seguir. La carta s’envia a mitjans d’aquest mes d’Octubre, la resposta que arriba fa quatre dies, i per tant ja té l’excusa de xutar la pilota endavant: considera que els quinze dies necessaris que manen els Estatuts s’han de comptar a partir de la resposta de la Generalitat.
Els dies 1 i 2 de Novembre són les dates que corresponen per votar segons els Estatuts i, per seguretat, s’ha de fer en 21 centres diferents per evitar la mobilitat. Doncs de tot això, res i ens trobem amb un escàndol més que confirma la poca intenció que té d’enfrontar-se a les urnes i ser, amb molta probabilitat, el primer president destituït per una moció de censura.
Crec sincerament que tota aquesta maniobra i estratègia, que encara l’enfonsa més, respon al fet que hi ha quelcom que volen salvar i amagar i, si això és el que motiva aquesta numantina resistència a dimitir honrosament i a convocar els socis a les urnes, la pregunta és: Que amaga el Sr. Bartomeu per mentir al soci i fer el ridícul com ho està fent? Està buscant forçar la negativa del PLA PROCICAT de la Generalitat a unes votacions concentrades sols en el Camp Nou, pel dia 1 i 2 de Novembre, i això anar demorant la convocatòria per salvar “no-sé-què”? Molts ens ho imaginem i, de ben segur s’acabarà sabent. Plegui d’una vegada Sr. Bartomeu! El soci no es mereix això que està fent!