Todo pasa y todo queda,
pero lo nuestro es pasar,
pasar haciendo caminos,
caminos sobre el mar.
Caminante no hay camino, de Joan Manuel Serrat
El 22 de febrer es van complir vuitanta anys de la mort d’Antonio Machado a Collioure, on va haver d’exiliar-se durant la Guerra Civil espanyola. Un dels poemes més recitats de l’andalús, el qual fins i tot va ser versionat per Joan Manuel Serrat, és Cantares. Aquest contè els arxiconeguts versos “caminante, son tus huellas el camino y nada más; caminante, no hay camino, se hace camino al andar”. Tampoc existeix el camí per arribar a la final de la Copa del Rei que se celebrarà el 25 de maig al Benito Villamarín. Avui (21 h) el Barça l’ha de crear al Santiago Bernabéu en el tercer clàssic de la temporada.
La cita arriba en una setmana en què l’actualitat radiant de Catalunya s’està desenvolupant gairebé tota a Madrid, com si aquesta també volgués escapar del Mobile World Congress i les seves particularitats. El judici del Procés, el de Sandro Rosell i els dos enfrontaments entre Reial Madrid i Barça. Fins i tot, divendres el Girona també visitarà la capital estatal per enfrontar-se al Rayo Vallecano. “Aquests judicis serviran per demostrar que a Catalunya tenim grans oradors i advocats”, em deia dilluns un periodista mentre entràvem a l’Audiència Nacional.
Com un bolet, el Barça apareixerà a la gespa del feu del màxim rival amb la pretensió de demostrar que, a banda de comptar amb el millor jugador de la història del futbol, també és un equip que opta a fer grans coses l’1 de juny en aquesta mateixa ciutat, destinada el 2019 a marcar les glòries i les penes catalanes. Malgrat que la Copa del Rei sigui una competició significativament menys important que la Champions League, una eliminació al Santiago Bernabéu podria comportar una ferida mental en el vestuari d’Ernesto Valverde -amb greus signes d’inseguretat des del 10 d’abril del 2017- amb la potència d’una ona expansiva procedent d’una bomba nuclear que també afectaria a l’aventura en el trofeu més desitjat.
Tant si es classifica per la final com sinó, res serà igual en la temporada de l’equip català. El de menys serà si seguirà amb opcions de conquerir la seva cinquena Copa del Rei consecutiva o trenca la ratxa. Allò important serà les dosis d’eufòria i tristesa que deixarà el partit d’avui. Tot i això, el destí ha volgut que hi hagi l’oportunitat que aquestes s’atenuin només tres dies després en la repetició de l’enfrontament en competició lliguera. Però aquella trobada entre els màxims rivals tindrà menys rellevància a efectes resultadistes com a conseqüència dels 9 punts que els blaugrana li porten d’avantatge als blancs a hores d’ara. I, per tant, també posseirà menys influència psicològica.
Ernesto Valverde va sorprendre ahir amb la presència d’Arthur -magnetisme per la pilota- en la convocatòria, el qual es preveia que no estaria disponible, com a mínim, fins dissabte. La presència o no del brasiler en l’onze titular marcarà amb foc l’estil de joc que executarà el Barça al Santiago Bernabéu, obligat a vèncer o empatar amb gols per no caure eliminat després de l’1 a 1 del Camp Nou. L’alternativa d’Arturo Vidal al mig del camp ja es va demostrar errònea al Sánchez Pizjuán -on va ser substituït en el descans- i la de Sergi Roberto a Lió no va ser tan desastrossa, però tampoc va convèncer. En canvi, sembla evident que Dembélé, en detriment de Coutinho, serà qui acompanyi a Messi i Suárez en l’atac.
Tots ells davant tindran un Reial Madrid aferrat a un Vinicius Jr. que no té por de Déu i en línea descendent després de la derrota davant el Girona al Santiago Bernabéu i el triomf amb polèmica arbitral diumenge al Ciutat de València. Poca cosa queda de l’equip que va passar per sobre del Sevilla, l’Espanyol i l’Atlètic de Madrid tan sols fa unes setmanes. A més, Santiago Solari compta amb els problemes al vestidor de Gareth Bale, Marcelo i Isco -ni convocat pel partit d’aquesta nit- i amb la pressió pel mal que suposaria l’eliminació a la Copa del Rei: al Madrid només li quedaria la possibilitat d’una quarta Champions League consecutiva o d’una remuntada miraculosa a la lliga per no finalitzar la temporada en blanc.