La ressaca de l’alta dosi d’MDMA ingerit a la Copa del Rei ha afectat més al Barça que al València en l’inici del partit. De fet, els visitants semblaven estar encara sota els efectes d’un èxtasi que, si dimecres li va permetre remuntar heroicament davant el Getafe, avui li ha permès la proesa de situar-se amb un 0 a 2 al Camp Nou en el minut 32. Sense Arthur, l’equip blaugrana és un descontrol que converteix els duels en una loteria divertida per un espectador neutral, però molt poc recomanable per un conjunt disposat a lluitar per un triplet de títols.
La combinació Rakitic-Aleñà-Vidal ha estat incapaç d’aturar durant la primera part una cercavila celebrada en un camp de mines que ha portat dos penals, tres gols i quatre jugadors amb ferides al cap. A més, Leo Messi no ha aconseguit que el seu flirteig amb el nou ocupant del lateral esquerre, Sergi Roberto, li hagi comportat tanta satisfacció com el matrimoni amb Jordi Alba. Ernesto Valverde deu haver vist tanta nostalgia en la mirada de l’argentí que no li ha quedat més remei que confessar-li que la seva tristesa tenia fàcil solució: un retrobament amb Alba a la segona part. L’amor ha estat correspost una altra vegada.
La influència que té la Copa del Rei en la resta de les competicions té més relació amb les emocions viscudes que amb el cansament físic. Els músculs disposen d’una capacitat de recuperació que la ment no pot assolir. Deixant de banda que, aquesta, a més ha d’aturar l’afany de protagonisme que pretenen esdeveniments futurs carregats de noves dosis d’MDMA -evident: Barça-Reial Madrid-. En canvi, els músculs mai tenen coneixement d’allò que hauran d’afrontar.
Davant la necessitat de remuntar el partit, Ernesto Valverde ha fet entrar els dos jugadors que la situació demanava, Jordi Alba i Arthur, però no ha substituït els altres dos que ho haguessin merescut per rendiment. Els sacrificats han estat Semedo, més encertat avui que Sergi Roberto, i Aleñà, el migcampista que més notícies havia aportat en atac, i notablement més trascendent que un Arturo Vidal inèdit, perdut en el mapa del terreny de joc. Qüestió de galons en un vestuari ple de galls que obliga a qualsevol entrenador a menjar-se el seu ego si vol perdurar en el càrrec.
El de Viandar de la Vera també ha tornat a posar en evidència, amb una nova titularitat de Vermaelen, la inutilitat del fitxatge de Murillo, qui va arribar per fer les funcions de tercer central durant la baixa d’Umtiti i quan aquest retorni descobrirà que és el sisè. El Toulouse mantenia Jean-Clair Todibo apartat de la disciplina de l’equip des de novembre, dos mesos abans que el Barça es fes amb els serveis del colombià, però la preocupació per la inactivitat del francès no ha començat a inquietar a la secretaria tècnica blaugrana fins a finals de gener.