Rosales s’ha vestit avui de Raducanu i ha marcat un gol vital per al conjunt perico, que allarga uns dies més el crèdit de Rubi, i que hauria de suposar un punt d’inflexió per a l’Espanyol, un equip totalment desaparegut a Vila-real durant 45 minuts. Amb el 2-2, el veneçolà, que encadena dues jornades consecutives veient porteria, ha culminat sis minuts bojos d’enfrontament en els quals Bonera s’ha marcat en pròpia porteria, obrint d’aquesta manera el camí de l’empat, i Wu Lei, que ha deixat detalls esperançadors, ha debutat amb la samarreta blanc-i-blava. Fins llavors, el conjunt de la Plana Baixa s’havia fet mereixedor d’un triomf que ha tingut a tocar, en bona part, per la incapacitat dels visitants. Però, el futbol és un estat d’ànim i l’1-2, que ha convertit l’Estadi de la Ceràmica en un sac de nervis, ho ha canviat tot. Per sort per als catalans, que, esparverats emocionalment per l’errada de Bonera, no han acusat el desgast físic de jugar una pròrroga a la Copa, el Vila-real es desfà amb la mateixa fragilitat que l’Espanyol, que li ha pispat dos punts primordials i ha enfonsat una mica més un rival directe per a la lluita pel descens, oberta de bat a bat.
Granero no és Marc Roca
Abans de la rauxa final, els catalans han tornat a ser aquell equip apàtic d’Ipurua o Anoeta en un enfrontament que demanava més confiança i fortalesa anímica que no pas joc. I d’això, uns i altres en van escassos. Només així s’explica el defalliment inicial de l’Espanyol, també fonamentat en raons futbolístiques, i el seu ressorgiment final.
La presència a l’onze de Víctor Sánchez com a interior i de Granero com a pivot, en el lloc del sancionat Marc Roca, ha condicionat la proposta futbolística dels blanc-i-blaus, avui molt limitada per les absències a la medular. Quan han coincidit ambdós sobre la gespa, els pericos han estat incapaços de sortir amb la pilota jugada i d’associar-se pel mig perquè el Pirata necessitava tot el temps del món per fer-la arribar als interiors i perquè Víctor Sánchez, amb molts problemes per perfilar-se i executar la passada amb pocs tocs, perdia totes les boles que li arribaven. Sense continuïtat en el joc es faria molt difícil crear perill a un Vila-real que, en la reestrena de Calleja a la banqueta, ha experimentat amb una defensa de tres centrals. A diferència de Rubi, ell sí que creia que el duel era una final i els seus jugadors s’ho han pres com a tal des del començament. Tot al contrari del que han fet els pericos, que s’han passejat durant tota la primera part.
L’equip groguet ha arrancat molt rígid, com paralitzat per les urgències a la classificació i per la por a fer un pas en fals que els penalitzes enfront d’un rival directe. Amb el pas dels minuts, veient la inoperància amb la pilota del conjunt blanc-i-blau, els de la Plana Baixa han començat a desvetllar-se i a connectar entre línies amb Fornals i Gerard Moreno, sempre sota la batuta del renascut Cazorla, que, una vegada i una altra, ha bolcat els atacs del conjunt local pel costat dret, el que defensava Rosales, desbordat contínuament.
El partit de l’Espanyol era una calamitat i el gol del Vila-real, que sense fer massa res s’estava mostrant molt superior, es mastegava a la Plana Baixa. Abans del descans, s’ha fet justícia. Com? A través d’una pilota aturada, mal endèmic del conjunt de Rubi. Llançament de falta de Cazorla que Gerard Moreno ha rematat al travesser i que Iborra, atent al rebuig, ha enviat a dins. Altra vegada, una acció d’estratègia castigava els blanc-i-blaus, que, durant tota la primera part, només han trepitjat un cop l’àrea d’Asenjo.
Borja Iglesias amb prou feines ha tocat un grapat de pilotes, sempre lluny de la seva zona d’influència. Si no generes i, a més a més, ets tan fràgil al darrere, és impossible fer punts. Ni que juguis contra el pitjor local de Primera Divisió, un conjunt que només duia una victòria en els darrers 15 partits de Lliga. D’aquesta manera no es pot sortir del pou. I encara sort n’ha tingut l’Espanyol que Gerard Moreno està negat de cara al gol i que ha errat tres rematades franques dins l’àrea. Si no fos per la mala punteria del 7 groguet, els de la Plana Baixa haurien sentenciat l’Espanyol amb només 45 minuts.
L’efecte Melendo
Rubi ha volgut arreglar el desastre del primer acte amb un canvi al descans. Ha fet entrar Melendo per Víctor Sánchez, un dels més assenyalats aquest matí. Efecte immediat. El menut interior de Sant Adrià lideraria la revolució que mantindria Rubi a la banqueta, almenys durant uns dies més.
L’Espanyol ha generat més futbol durant els cinc primers minuts de la represa que no pas al llarg del primer acte. 53 minuts després, els pericos han gaudit de la seva primera ocasió de gol amb una rematada massa creuada de Borja Iglesias que ha començat a neguitejar els groguets. Es confirmava que el guió de partit s’havia capgirat i que els de Rubi havien llançat 45 minuts a les escombraries. També que l’Espanyol és una ruïna al darrere, perquè quan millor estava, David López ha permès una cursa en solitari de Pedraza, obrint-li un passadís pel mig com li va fer Hermoso a Modric fa una setmana, i una rematada a plaer que s’ha estavellat al pal de la porteria de Diego López. Ha estat el preludi del 2-0, que ha arribat de penal per culpa d’una innocent agafada d’Hermoso a Ekambi dins l’àrea després d’un ràpid contracop del Vila-real precedit d’una pèrdua de pilota dels catalans. Cazorla, des dels onze metres, ha signat el segon, el de la sentència. O potser no.
Ja a la desesperada, Rubi ha fet debutar Facundo Ferreyra i Wu Lei, tot esperant que algun dels nouvinguts es vestís de Raducanu i obrés un miracle com el del romanès, que fa 15 anys va obrir a Vila-real el camí de la permanència per als blanc-i-blaus. Però, abans que sortís a la gespa el davanter xinès, Bonera, amb un gol en pròpia porteria després d’un xut de falta de Granero, ha aplanat el terreny dels catalans. Els pericos no podien marcar i ha estat un rival el que ho ha fet per alimentar, durant els 15 minuts que faltaven de partit, l’esperança de treure alguna cosa de Castelló. Mentrestant, la por a perdre els tres punts sobrevolava l’estadi de la Ceràmica, nerviós com mai.
L’entrada de Wu Lei per Dídac, un moviment d’allò més ofensiu per part de Rubi, ha provocat que Piatti actués com a lateral esquerre, un escenari inèdit per a ell. Li ha funcionat d’allò més bé a l’entrenador blanc-i-blau perquè l’argentí ha endegat la jugada de l’empat amb una centrada lateral que acabaria amb una passada enrere de Melendo cap a Rosales, que, emulant al davanter romanès, ha clavat la seva fuetada a l’escaire d’Asenjo. Golàs per empatar un partit que estava perdut i que, al final, gairebé acaba guanyant el conjunt perico, i per omplir de confiança l’Espanyol, que, tot i la fluixa actuació a la Ceràmica, ha salvat un punt valuosíssim contra el Vila-real, un equip que s’enfonsa una mica més després de deixar escapar un triomf que ja tenia al sarró. Mateix guió que a la Copa, però amb els rols intercanviats. Rubi i l’Espanyol prenen aire a compte dels groguets. El duel vital contra el Rayo determinarà si la reacció ha estat o no un miratge.