L’expresident del Barça ha tret un llibre on relata el seu cas, començant pel dia de la seva detenció, on els episodis estan exposats amb molt de detall. Li ha posat per títol: “Una forta abraçada”.
Sandro Rossell, després d’estar 643 dies en presó preventiva, va acabar sent absolt sense càrrecs, una prova claríssima de l’arbitrarietat de tot el procés: de la detenció, de la presó preventiva, dels càrrecs… I la conclusió de l’afectat és contundent: “Va ser una conspiració”.
Especialment sagnant és el relat del dia de la irrupció de la policia a casa seva: “S’acosta a mi un dels policies i em diu que hem de comprovar el contingut d’un armari junts. Fins llavors, tot el registre ho havien fet sense mi. No ho entenc, però li faig cas. El policia obre l’armari i va directament a un abric de la Marta i d’una de les butxaques en treu un sobre amb una inscripció que diu ‘RT’ i ‘5K’. Li dic que aquell sobre no és meu i ell em respon que llavors ha de ser de la meva dona. Li dic que no, que no és meu ni d’ella, que aquest matí aquest sobre no hi era”.
Des d’aquell moment, l’expresident blaugrana, que estava a l’expectativa i rumiava per on podien anar els trets, veu clarament que el que la policia busca a casa són diners en metàl·lic: “Li explico que a casa els diners els guardem en una petita caixa forta que tenim, i que després li ensenyaré”.
Era el matí del 23 de maig de 2017 i Sandro segueix el relat: “L’episodi del sobre amb diners em fa esvair tot pensament sobre si havia pogut fer alguna cosa malament, sense ser-ne conscient, s’esvaeix ” i va dir als agents: “Això que feu és molt lleig” i segueix “Li faig veure a l’agent que qui hagi posat els diners allà és molt burro, perquè els bitllets són correlatius; es posa a suar i retiren el sobre”
L’expresident blaugrana té clar que els agents de la Policia Judicial de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional es limitaven a complir ordres dels veritables responsables d’una trama contra la seva persona.
L’escena està sent enregistrada per un agent i Sandro esclata: “Li dic que el sobre no és meu, que intueixo que ell ho sap perfectament i que ho estan gravant tot per filtrar les imatges a la premsa, ja que quan ensenyes diners en metàl·lic en un registre, la gent de seguida pensa que aquella persona investigada és un delinqüent. Estic convençut que amb aquest enregistrament comença l’operació de convertir-me en el dolent de la pel·lícula davant l’opinió pública “.
Tot seguit, l’ex president de l’Barcelona demana al seu advocat “que els gravi amb el telèfon, ja que jo en aquell moment no tenia el meu Iphone perquè ja me l’havien confiscat. També li demano que gravi sobre tots els números de sèrie dels bitllets”. “Li explico al policia que estava enregistrant que serà fàcil fer el seguiment de la sèrie des de la Casa de Moneda i Timbre fins al banc a què hagi anat a parar, així potser podrem identificar qui havia retirat aquells diners”.
El contraatac de Rosell provoca un canvi radical en la posició dels investigadors. “El fet que siguem nosaltres els que gravem els bitllets fa efecte en el policia, perquè passa d’estar molt tranquil amb les meves queixes anteriors a posar-se molt nerviós i demana a la secretària judicial que elimini de les seves anotacions els diners trobats, contradient l’odre que havia donat feia pocs minuts i ho justifica dient que és normal i legal que tingui 5.000 euros en metàl·lic a casa”.
I tot això, per què, es pregunta, Sandro Rosell? “Potser perquè vam posar les quatre barres a la samarreta del Barça? O perquè vàrem permetre que passés la Via Catalana pel Camp Nou? O perquè deixem que se celebrés el Concert de la Llibertat? ¿Potser era perquè havíem contractat Neymar en contra de la voluntat d’un altre equip? O que havíem venut els drets de televisió del Barça a Telefónica en lloc de Mediapro? O potser perquè havia estat president de el Barcelona? O una barreja de tot plegat?”.
Un altre capítol igualment kafkià, com el mateix Rosell els anomena, és el del trasllat a la presó de Soto del Real en un furgó de la Guàrdia Civil en companyia de dos “dos presumptes jihadistes”. En arribar explica que li van donar “condons i vaselina” dient-li que “amb el temps sabria” el per què. I també uns mitjons “marca Espanya, amb la bandera”.