“Els últims anys, l’Espanyol s’ha caracteritzat per ser un conjunt molt ordenat defensivament i, amb Gallego, ha guanyat en alegria a l’hora de jugar. L’objectiu principal ha de ser el d’aconseguir aquest binomi”, va dir Rubi en la seva presentació. “Prefereixo guanyar 3 a 2 que 1 a 0”, també va assegurar el maresmenc, un entrenador molt valent que al llarg de la seva carrera sovint ha estat qüestionat per la fragilitat al darrere dels seus equips. Precisament, la faceta defensiva, molt ben treballada per Quique Sánchez Flores, fou el que més dubtes generà en relació a l’elecció del vilassarenc com a tècnic perico. Rubi n’ha tingut prou amb 9 jornades, un quart de Lliga, per convèncer tothom que és pot proposar un futbol atrevit i, al mateix temps, defensar bé. Els números avalen aquest binomi d’èxit que avançava a l’estiu l’ex preparador de l’Osca: l’Espanyol ja ha marcat 13 gols i només n’ha encaixat 7 en un començament de competició immaculat que l’ha dut a la segona posició de la classificació, a només un punt del líder, el FC Barcelona.
L’ Espanyol més sòlid de l’era Cornellà
D’ençà que es va inaugurar Cornellà-El Prat (2008/09), l’Espanyol mai havia fet tants gols ni n’havia encaixat tan pocs a aquestes alçades de competició, prova inequívoca que la idea futbolística de Rubi està funcionant. De fet, des de la temporada 2004/05, amb Miguel Ángel Lotina a la banqueta, que els blanc-i-blaus no firmaven uns registres defensius millors que els d’ara. Aquell Espanyol, que finalment es va quedar a les portes d’acabar la Lliga en quarta posició i disputar el playoff per entrar a la Champions League -un gol mal anul·lat per Iturralde González al Sadar en la penúltima jornada ho va evitar-, només va rebre 5 dianes en els 9 primeres enfrontaments de Primera, dos menys dels que duu actualment. D’això ja fa 14 anys.
A més a més, el triomf poc brillant del diumenge passat a Osca, el primer a domicili, palesa que els blanc-i-blaus han traslladat el seu hermetisme defensiu lluny del RCDE Stadium, on el conjunt català ha fet ple de victòries -és l’únic equip de Primera que ho ha guanyat tot a casa- i només hi ha encaixat una vegada, contra el Vila-real. Enfront dels aragonesos, els de Rubi també van deixar per primera vegada aquesta temporada la seva porteria a zero a domicili per confirmar que han après dels errors de les primeres jornades i ja han oblidat les badades al darrere que no els havien permès encara sumar de tres en tres com a visitants.
Deixant de banda els bons números que fan de Diego López, que acumula 4 clean sheets, un dels millors porters de la categoria -només l’Atlètic de Madrid i el Valladolid han encaixat menys gols-, els pericos, que volen ser protagonistes amb la pilota, desprenen molta seguretat també sense la bimba i gairebé no permeten situacions de perill real sobre la seva porteria, tal com es va posar de manifest a l’Alcoraz, on l’Osca, tot i tenir el partit sota control durant molt temps, pràcticament no va inquietar el sentinella gallec. Més enllà del futbol elèctric i vistós que ha instaurat el nou tècnic, Rubi ha sublimat la fermesa defensiva d’un Espanyol cada vegada més equilibrat.