Dilluns, 4 juliol 2022

Sense gol ni fermesa defensiva (1-1) ni Sergi Barjuan ni ningú no hi pot fer gran cosa

Tota la feina se'n va en orris per manca de remat i per moments de col·lapse defensiu

|

La primera part de l’empat entre el Barça i l’Alabès ha estat idèntica a molts minuts de l’era Koeman, que es resumeix en dues paraules: control inoperant. Solament un cop de cap d’Èric i dos xuts llunyans, de Kun i Memphis, han portat una mica de perill. L’Alabès, tancat, però sense patir massa. Precisament el Kun, en la seva primera aparició de titular, sobtadament es deixa caure a terra com amb sensació d’ofec. Es demana, fins i tot, que entri la llitera i, malgrat que l’argentí acaba sortit del camp caminant, se l’acaben emportant en ambulància, imaginem, per fer totes les proves pertinents a un jugador que se’l veu marejat i sense aire.

La segona part comença millor i l’opció de xutar de fora sembla que ja no és circumstancial sinó una consigna i en el minut 48, Memphis xuta en rosca i fa entrar la pilota arran de pal. El Camp Nou ho celebra, o millor dit, esbufega alliberat i només cinc minuts més tard, l’Alabès empata, com si fos el Bayern de Munic, en el moment que n’ha tingut una, la primera i fins aleshores l’única: Rioja fa un eslàlom, o millor dir, una colla de barcelonistes el deixen passar, quan s’embolica fa una paret amb Joselu, que li torna d’esperó, i Rioja dribla fins i tot Ter Stegen abans de marcar. Un molt bon gol, una mala defensa de tots plegats, que ningú no hi ha posat la cama.

I tornem-hi que no ha estat res: més xuts des de fora l’àrea i una pilota al pal de Memphis a deixadeta de Gavi. La segona part és millor i són minuts de forta pressió culer, però amb la mateixa xacra de no culminar les accions en gol. En el minut 69 Piqué nota molèsties i entra Lenglet. Aprofitant la finestra, surt Riqui Puig per Gavi que, juntament amb Nico, han estat els pilars del joc de l’equip. Poc més avall, entren encara dos joveníssims més: Balde, que ja havia debutat amb el primer equip, i Abde un home que en Sergi Barjuan coneix bé del filial. És un Barça nou i molt jove. La transició generacional s’hauria de fer una mica més progressivament i no d’una tacada, però així han anat les coses i la fúria, les ganes, l’empenta de la joventut són molt agraïdes per la grada, però, si no hi ha gol, no es va enlloc. Lamentem desdir el president Laporta: sí que hi ha anys de transició i aquest ho és. No cal argumentar-ho que es veu a primer cop d’ull.

Publicitat

Segueix-nos a

2,793M'agradaAgradda
2,316SeguidorsSeguir

Opinió