Ui sí! No barregem política i esport! Doncs és impossible i a La República esportiva diem ben alt i clar que ens n’alegrem de l’eliminació del seleccionat estatal espanyol, ja que els seus estaments esportius no permeten l’adscripció de les federacions esportives catalanes a l’esport internacional i any rere any, esdeveniment esportiu rere esdeveniment esportiu, els jugadors catalans han d’anar a participar sota bandera espanyola si volen tenir una carreta internacional en l’àmbit de seleccions.
També ens n’alegrem pel que significa d’estalviar-nos eufòries nacionalistes que, ho sabem de moltes altres ocasions, ultrapassen l’àmbit esportiu i són utilitzades sense manies per alimentar un sentiment espanyolista que el que fa és amagar encara més sota la catifa la realitat d’aquest estat de tarannà molt poc democràtic, ja que les seves lleis se sustenten en un franquisme mai descartat i condemnat i amb la primera de les quals, la “Constitución que nos dimos entre todos” avui contestada al carrer a Barcelona, mentre que, a Madrid se’n feia l’anual farsa de lloança.
Per dir res una mica esportiu, Espanya ha tingut el que es mereix després d’haver passat pels pèls com a segona de grup. En aquests vuitens de final, ha jugat a la possessió i control, mentre que el Marroc a robar i a sortir corrents. Tot molt de manual i ni Espanya ha trobat la manera de traspassar la defensa de deu homes dels africans ni els marroquins han aprofitat les gambades travessant tot el camp després de robar la pilota. L’equip de Luís Enrique ha estat incapaç de fer un gol, ni tan sols a la tanda de penals: Sarabia, sortit al camp en el minut 119 (lògicament amb l’única missió d’obrir la tanda de penals), Carlos Soler, també sortit partit avall, i Sergio Busquets, s’han deixat ensarronar, els tres, per un excel·lent Bono que els ha enredat amb els seus moviments sobre la línia mentre els anava dient “tu també” o sigui “U2”.
Insistirem fins al final que aquest és el mundial de la vergonya, del negoci i de la manca d’escrúpols, si bé hem de dir que les imatges dels partits estan disponibles gairebé a l’instant a les xarxes i a la web de la FIFA sense la gasiveria de les lligues, molt especialment l’estatal, que reté el seu “producte” com si fos or, en restringeix la divulgació i denuncia qualsevol imatge que es pengi i comparteixi sense la seva autorització. Adéu Espanya i ja frisem perquè s’acabi del tot aquest mundial i poguem retornar a la normalitat esportiva en el futbol.