Al Barça li convé que el seu blanc perseguidor guanyi perquè així ens ofereix bon futbol. Efectivament, el primer quart d’hora contra el Betis ha estat el que hauria de ser sempre: velocitat de pilota, domini i verticalitat, i el premi ha arribat en el minut 14 quan el reingressat Christensen fa el seu primer gol vestint la samarreta blaugrana rematant de cap una centrada de Raphinha. Al Camp Nou, i a bona part de Catalunya, estava plovent, i concretament sobre la vertical justa del pantà de Sau, i a aquesta molt bona notícia s’hi ha afegit una pluja de factors favorables per a un prematur desenllaç del matx.
Primer, es lesiona el central bètic, Luiz Felipe, i qui el substitueix, el català Edgar, rep dues targetes grogues en poca estona, que deixen els andalusos sense un central i havent de recompondre la defensa i tot l’equip. Com sempre passa en aquests casos, la primera groga era justeta, però l’evidència de la segona fa l’expulsió inevitable. Per moments sembla que el Betis es refà, però, després d’una llarga possessió de pilota del Barça, Lewandowsly la culmina rematant una centrada de Koundé. És el minut 35 i solament tres més avall, el 38, doncs, és Raphinha qui recull una pilota en profunditat de Busquets per fer la tercera diana en el tercer cop que es xutava entre els tres pals rivals. El brasiler, sempre al límit del fora de joc, fa que el VAR s’ho miri amb lupa per acabar donant validesa al tercer gol català. I aquí s’ha acabat el partit.
La segona part és plena d’esdeveniments col·laterals: Ansu al camp, retorn de Dembélé i l’entrada també del bètic Joaquín, rebuda amb simpatia pels presents, però el jugador emblema dels verd-i-blancs, es lesiona en una jugada amb Koundé i no pot seguir, deixant el seu equip amb nou jugadors. Amb tot el peix venut, dues coses més a ressenyar: el quart gol, fruit d’una centrada d’Ansu que si ni fa entrar la pilota el defensor Guido Rodríguez, ho hauria fet en Lewnsdowsky, i el debut més precoç en el primer equip de la història del FC Barcelona. El cadet Amine Yamal surt al camp amb 15 anys i 290 dies i ens els minuts que trepitja la gespa té temps de xutar a porteria, el porter Rui Silva ho refusa, i de servir dues pilotes de gol que els seus veterans companys no s’esperen i malbaraten. Fill d’Esplugues, de pare marroquí i mare de Guinea Equatorial, els que hi entenen en diuen meravelles. Si el Barça, com sembla, s’endurà aquesta lliga, a la jornada vinent encara no, també serà una mica seva.