En la reedició de la final de la supercopa, entre catalans i bascos, el canvi més significatiu és Umtiti per Lenglet a més de l’obligat de Pjanic per Busquets, que es reparteix la feina de mig centre amb de Jong. Mingueza i Alba estan de laterals oberts. Els blaugranes dominen tota la primera part amb tres bones ocasions abans del primer gol, la tercera sent un remat amb el pit de Messi fent-se rebotar un xut de Pjanic i l’esfèrica no va a dins per poc.
Quan sí que hi va és en minut 19 per una falta directa magistralment executada per Messi. L’argentí havia obert al lateral cap a Alba i tothom sap que Alba li tornarà. Per tant els defenses no cauen en el parany i plaquen Messi. Quan dic tothom, Mateu Lahoz també ho sap i no mira on hi ha la pilota sinó que mira Messi i qui el placa. Per evitar que Messi vagi a recollir el servei d’Alba provoquen una falta i per més que es prepari desactivar una falta, home a terra, un altre al pal contrari del porter, Messi la clava a l’escaire. La resta de la primera part és amb control i sensació de perill dels blaugranes i amb l’Athletic corrent al darrere.
Si la primera part és blaugrana, la segona comença blanc-i-vermella afavorida per un gol jut a la represa, minut 48, quen Alba, per evitar el remat de De Marcos, es fa un gol en pròpia porta. El Barça acusa el cop per uns minuts, però torna a la càrrega en un llarg atac que provoca tres córners. És una foguerada que afluixa aviat i el partit es posa perillós. Entra Sergi Roberto, bona notícia menys per a Pjanic, i després d’uns minuts més de poca activitat arriba el moment d’espurna, el minut 74: Griezmann marca a centrada de Mingueza quan estava el Barça força encallat. Koeman canvia d’idea dels jugadors que escalfaven i treu Lenglet per Griezmann. No es pot dir que s’acabi demanant l’hora, tot i que l’Athletic ho ha intentat fins al darrer segons, però aquesta vegada el Barça ha sabut adormir el partit amb possessions llargues i control. Una difícil prova superada.