Arturo Vidal va aterrar al Barça per pal·liar la sortida inesperada de Paulinho Bezerra, un futbolista que, tot i les seves mínimes capacitats d’associació, va consolidar-se com un jugador important en els esquemes d’Ernesto Valverde. Paulinho va aportar físic, esperit de pressió sobre la pilota, molta arribada a l’àrea -sobretot en una primera volta en la qual va anotar 8 gols– i certa solidesa en moments de necessitat.
Totes aquestes virtuts, inexistents en d’altres membres de l’equip, van desaparèixer en el moment en el qual el migcampista brasiler va decidir tornar al club d’on havia sortit una temporada abans. Paulinho viatjava a la Xina i Valverde es quedava sense un perfil que tant li havia funcionat en circumstàncies concretes de la temporada.
El seu substitut, després que Valverde demanés un jugador de característiques similars, ha acabat essent el xilè Arturo Vidal. Un futbolista físic, de molt recorregut, però també amb aptituds tècniques força superiors a les de Paulinho, que hauria de convertir-se en una peça important en partits d’alta intensitat i que s’hauria de fer gran en moments destinats a defensar el marcador.
El Barça sempre s’ha defensat amb la pilota. Dominant-la, movent-la, amagant-la. I aquesta premissa va ser imprescindible per construir les bases del millor equip de la història. A dia d’avui, Piqué, Sergi Roberto, Jordi Alba i Lionel Messi -i s’hi podria incloure Coutinho– se senten còmodes protegint el resultat a través de la circulació de la pilota. Però en tres dels cinc partits disputats fins ara, els blaugrana s’han vist obligats a recular metres per tal d’evitar desastres.
En la Supercopa d’Espanya de Tànger, a Valladolid i a Anoeta, tots tres amb resultats ajustats, el Barça ha acabat patint i concedint ocasions clares. I en els tres casos, el retrocés de les línies ha coincidit amb l’entrada d’Arturo Vidal i la sortida del terreny de joc d’Ousmane Dembélé. Sense haver trobat encara l’encaix, el xilè va perdut sobre la gespa. Té dificultats per entendre el seu rol i provoca una desorganització que perjudica l’equilibri de l’esquema tàctic. L’equip se sent insegur, recula i perd la tranquil·litat que li hauria de donar la participació d’un futbolista com Vidal.
Les dades de la TDT de Catalunya Ràdio no deixen espai als dubtes. Davant la Reial Societat, amb Arturo Vidal al terreny de joc, la possessió del Barça va baixar del 75% fins el 64%, mentre que la localització de la pilota en camp contrari va retrocedir d’un alt 65% fins un 49%; és a dir, que l’esfèrica va estar més temps en camp blaugrana que en la meitat de camp del rival en els 13 minuts que el xilè va ser sobre la gespa. A dia d’avui, allò que hauria de significar una solució s’ha convertit en més aviat un problema. A Valverde se li gira feina.