El Barça surt amb els efectius que té. De fet seria l’equip de gala, amb Rakitic en el lloc de Busquets, sancionat, i sense Arturo Vidal, també suspès.
El Nàpols ha de marcar i es disposa a l’atac de seguida aconseguint un xut al pal de Maertens en el minut 1 aprofitant un rebot en Piqué. Sort que no l’acaba d’engaltar bé!
Els primers minuts del matx són per als italians però és perquè el Barça li deixa la pilota. És un plantejament insòlit amb la idea de fer mal al contraatac. El fruit arriba en el minut 9, però de pilota parada i de la manera més clàssica: córner i remat de cap de Lenglet. El VAR s’ho mira que el central clarament es fa espai empentant el seu defensor, Demme. Es considera però que l’acció és correcta i el gol puja al marcador.
El guió segueix igual que ara el Nàpols segueix necessitant el gol si bé no per guanyar sinó per anar a la pròrroga i el Barça es deixa dominar. Ara bé, el contracop esperat ara sí que arriba d’una genialitat de Messi, sol contra tots, driblant, alçant-se després de caure, aprofitant un rebot i de nou caient a terra reeixint a xutar just al pal allunyat. Ospina llepa la pilota amb la mà però no és suficient.
El Nàpols està tocat que ara li calen dos gols i arriba la jugada de la nit: un nou contraatac portat per De Jong que acaba amb un fort xut de Suárez que Ospina refusa. De Jong de nou fa arribar l’esfèrica a Messi que controla amb el pit i fa gol amb un toc suau. Tothom ho celebra però el VAR diu que en el control amb el pit la pilota frega el braç de Messi. Aquest cronista no ho sap veure però el VAR retira el gol. Una llàstima perquè era un gran gol coral i el Nàpols respira.
Els darrers minuts de la primera part són ben especials amb dos penals. En el minut 41 Messi roba una pilota a Koulivaly quan el defensor de l’equip italià volia xutar per allunyat la pilota i acaba xutant sobre la cama de Messi. El VAR porta l’àrbitre a mirar-s’ho i el que semblava una acció fortuïta, reglament en mà, és un clar penal. Messi està dolgut i cedeix el xut a Suárez que marca amb solvència, fort i inapel·lable. Ara el Nàpols ja necessita tres gols i, en el minut cinquè de la prolongació Rakitic topa amb Insigne dins l’àrea també sense fixar-se en el jugador rival i el penal és inevitable. És el 3-1 i l’entrenador italià, Gennaro Gatusso esperona els seus jugadors dient-los que solament calen dos gols, una afirmació que minuts abans seria una llosa, però ara és una esperança.
I la segona part té molta menys història, ja que el Barça recupera el guió inicial de deixar passar el temps, sense refusar, però, a l’esgarrapada que seria el quart gol. El Nàpols es torna a fer l’amo del partit, un partit que es va adormint malgrat els canvis, tots ofensius que fa el Nàpols als que Setién no respon i manté l’equip inicial, que està en quadre a la banqueta.
Milic, un dels recents incorporats remata a gol en el minut 80 però el VAR mostra que estava en fora de joc. Finalment arriben canvis al Barça amb la missió de contenció, debuta Monchu i entra Júnior per dos davanters, Griezmann i Suárez, i al Nàpols se li acaba la corda com justíssima està també la corda del Barça.
A l’altre partit, com era d’esperar, el Bayern de Munich ha eliminat el Chelsea de Londres i els quarts de final, a partit únic entre Barça i Bayern, són el divendres 14, ja a Lisboa. Molt justet tot plegat i més que mai s’ha de dir allò d’anar partit a partit.