Els anys de glòria blaugrana del nou mil·leni, construïts a partir del somriure de Ronaldinho, van tenir la primera alegria el 14 de maig del 2005 quan, amb un gol de cap a la sortida d’un còrner, Samuel Eto’o va certificar la Lliga, el primer títol del Barça de Rijkaard. L’escenari va ser el Ciutat de València i el rival, el Llevant. Sumant aquella i l’aconseguida avui al Camp Nou davant el mateix conjunt, des d’aleshores han arribat deu Lligues, quatre Champions League, tres Mundials de Clubs i sis Copes del Rei. En només 14 anys i amb la possibilitat de sumar-ne dos més aquest curs.
El somriure de Ronaldinho es va poder recolzar sobre la pedra de la filosofia Cruyff i aquesta va agafar amplituds gegantines anys després gràcies a noms com Andrés Iniesta, Xavi Hernández, Pep Guardiola, Tito Vilanova i un tal Leo Messi. El geni és l’únic d’aquests noms que aquesta nit ha estat sobre el terreny de joc. A més, un cop finalitzat l’enfrontament, ha tingut l’oportunitat d’alçar el seu primer gran títol -a l’agost el Barça va vèncer la Supercopa d’Espanya- com a capità. Ho ha fet després d’haver sumat 34 gols en 35 jornades de campionat. L’últim d’ells, avui.
L’Atlètic de Madrid, com pretenia la massa culé, no havia errat a l’hora de la migdiada i el Barça s’ha presentat a la gespa amb l’opció de guanyar el títol de forma activa davant la seva afició. Aquesta vegada al Camp Nou no hi ha hagut un ‘alirón interruptus’ com el del 10 de maig del 2009, quan Joseba Llorente va empatar pel Vila-real en el minut 92 un partit que el Barça guanyava per 3 a 1 poca estona abans. Avui la celebració ja havia començat en la prèvia, durant la qual s’han vist cotxes amb banderes blaugranes a l’aire circulant per la Ronda de Dalt i s’han escoltat converses entre els seguidors sobre el ritual de celebració que es portaria a terme. I ha continuat a la graderia, la qual ha entonat càntics en tot moment, passessin o no accions remarcables en el terreny de joc.
Però, a mesura que han passat els minuts i el resultat encara era d’empat a zero, han sorgit alguns dubtes entre els afeccionats. Dubtes que s’han resolt en el primer tram del segon temps, quan la millor versió de Dembélé després del retorn de la seva lesió ha portat a terme una cavalcada reptil per deixar enrere rivals i obrir en canal la defensa valenciana. Una sèrie de rebots més tard, la pilota ha caigut als peus de Leo Messi i el Camp Nou ha cantat per primera vegada “campions”. Seria la primera de moltes.