A casa del màxim rival, a la pista més hostil pel Barça, el WiZink Center, els blaugrana han vençut al Reial Madrid per 93 a 94 i han aixecat la 25a Copa del Rei de bàsquet de la seva història. És la cinquena en l’última dècada, les mateixes que el Reial Madrid ha sumat en aquest període. L’equip d’Svetislav Pesic ha repetit el guió de l’any passat a la Copa del Rei i ha superat els blancs a la final. Però, aquesta vegada, el desenllaç ha estat molt més imprevisible, escrit per Alfred Hitchcock. Després de la igualtat dels dos primers quarts, el tercer ha estat clarament madrileny -fins al punt de gairebé sentenciar el partit- i el quart totalment blaugrana en una remuntada històrica que no ha estat suficient per capgirar del tot la situació. Però el Barça ha sabut gestionar el cop psicòlogic i una pròrroga surrealista ha donat el primer títol de la temporada.
La final ha començat amb els dos equips encertant compulsivament els primers tirs. El Barça ha mostrat una imatge més coral, liderada per Ante Tomic i Víctor Claver, i el Reial Madrid s’ha mogut al ritme de Facundo Campazzo, qui ha sumat 5 dels primers 7 punts del conjunt blanc. Aleshores, minut 5 de partit, el Barça ja n’havia fet 14 gràcies a un encert del 75% en els tirs de camp que l’ha portat a completar un parcial de 9 a 0. Però un triple d’Anthony Randolph ha despertat els amfitrions, que, fins i tot, han tingut l’oportunitat de posar-se per davant mitjançant un triple de Rudy Fernández. No ha entrat i els blaugrana s’han endut el primer round per 20 a 16.
Kevin Pangos ha continuat tirant a l’olla ingredients optimistes en forma de triple només començar el segon. Però no ha servit de presagi. El Madrid ha millorat tant en atac com en defensa i en el 14 Sergio Llull ha adelantat el seu equip, 27 a 25, amb la seva especialitat: el tir des de la línea de tres punts. L’engranatge ofensiu blaugrana s’havia encallat i ni Adam Hanga amb una bomba fàcil era capaç d’encistellar. El WiZink Center començava a repartir por escènica entre la plantilla del Barça; el partit demanava a crits que Svetislav Pesic trobés extensions seves a la pista. Kevin Pangos és qui més s’ha aproximat a la interpretació d’aquest paper. Mentrestant, el Reial Madrid es feia amb un rebot ofensiu rere un altre davant la passivitat de la defensa catalana. Cistella de Gustavo Ayón en l’últim segon, empat a 35 i descans.
En una mostra més de la irregularitat d’aquest Barça, la segona meitat ha començat amb la desaparició de l’equip blaugrana i el Madrid, amb Anthony Randolph portant el timó, ho ha aprofitat per anar-se’n de sis en el marcador, 45 a 39, per primera vegada en el partit. El drama només iniciava el seu esplendor. A falta de dos minuts pel final del tercer quart, el conjunt català només havia sumat quatre punts en aquest període. El desencert en el tir no cessava i el Madrid, també gràcies a un Fabien Caseur que havia despertat, ja guanyava de 14, 55 a 41. La final s’havia descolorit i el blaugrana s’havia convertit en blanc.
La diferència era la mateixa, 60 a 46, en el moment de començar els últims 10 minuts. Del Barça es podia esperar una millora tant important com la desmillora del quart anterior. Però una final no s’acostuma a guanyar amb una suma de punts així d’escueta en un tram tan avançat, i menys si el teu rival la disputa a casa i és un dels tres millors equips europeus de l’actualitat. De totes maneres, s’ha esparcit ràpidament l’espurna de la il·lusió quan Claver ha encertat de tres, Singleton ha recuperat una pilota al mig del camp, Pierre Oriola ha fet un altre triple, Thomas Heurtel s’ha afegit a la festa amb un tercer i Kyle Kuric amb un quart.
Els de Pesic s’han apropat a només 3 punts, 61 a 58, i encara mancaven més de set minuts. I a Heurtel se li ha ocorregut fer un dos més un, i un bàsquet de dos per capgirar el marcador, 61 a 63. Parcial d’1 a 18 d’un Barça renascut davant un Madrid desesperat. Només Sergio Llull semblava seguir en el partit. Els seus companys estaven tant fora de la situació com dins Heurtel, qui amb un triple ha posat el 70 a 74 en el marcador i ha arribat als 20 punts en el seu registre personal. Quan semblava que el partit ja tenia definitivament color blaugrana, 73 a 76, Adam Hanga s’ha menjat Campazzo a nomes cinc segons pel final en el moment que l’argentí estava tirant un triple. El madridista ha fallat l’últim llençament i Claver ha tingut la sentència amb dos tirs lliures. Ha errat el primer i ha encertat el segon. En l’última possessió, Llull ha demostrat el tros de jugador que és i ha enviat el partit a la pròrroga.
Un triple de Claver en el primer minut del temps suplementari ha contrarrestat el cop psicològic de l’empat en l’últim segon. El Barça tornava a liderar el resultat, però en cap moment ha aconseguit distanciar-se i les alternatives en el marcador han estat constants. La final s’ha convertit en un joc de tensions i pressions. Una intensa defensa blaugrana ha permès a Pangos recuperar una pilota i posar per davant el seu equip, 87 a 88, mitjançant un tir lliure a falta d’1 minut i 16 segons. Ante Tomic amb una esmaixada ruixada d’èpica semblava segellar la glòria i els tirs lliures de Singleton posar la cirereta al pastís quan els àrbitres han obviat una escandalosa antiesportiva no assenyalada a Randolph quan Singleton es dirigia a la cistella sense oposició i s’ha esguerrat el guió. Jaycee Carroll ha posat per davant el Reial Madrid gràcies a un tir de dos punts i un altre d’un després d’una tècnica a Pesic conseqüència de les protestes per l’acció anterior. Però la justicia, a vegades, es presenta per retornar allò robat. Tomic, amb el suspens de l’instant replay, ha donat el títol al Barça el dia del seu aniversari. El tir, taponat per Randolph, ja havia tocat el taulell.