Aquesta és la història d’un nen de dotze anys que una nit de 1997 estava mirant amb els seus pares Impacto TV, el programa de vídeos xocants d’Antena 3 que va ser un èxit rotund a l’Estat Espanyol. En una de les escenes hi van aparèixer uns homes que baixaven a gran velocitat per carreteres rudimentàries estirats en una espècie de patinet més ample i llarg de l’habitual. El preadolescent Jan Tarradas (Barcelona, 1985) es va quedar embadalit davant la pantalla i el dia següent es va posar a buscar informació sobre allò. No va trobar res. A moltes llars, com la seva de Terrassa, encara no havia arribat Internet.
No va ser fins uns anys més tard quan en Jan va anar a parar a un lloc web anomenat www.streetluge.com. Allà hi havia el que portava temps cercant. “Vaig començar a conèixer gent d’arreu del món que ho practicava, però no sabia on podia comprar aquí aquell patinet especial. Era evident que no el trobaria en un Decathlon”, explica el patinador egarenc abans de competir en aquesta modalitat, l’Street Luge, als World Roller Games, la qual s’estrena avui amb la sessió classificatòria en la categoria Racing -cursa-. Hi competiran 52 esportistes i només 30 d’ells es disputaran el títol demà dissabte. Cap d’ells viu econòmicament gràcies a la competició i el Jan ja fa tres anys que no entrena en carretera, que només disputa proves com la Copa DH Barcelona que va tenir lloc el maig -les despeses econòmiques se les paga de la seva butxaca excepte el material, que li proporcionen Kaina, Atopic i Sutnik-. “La feina i la vida no em permeten entrenar”. Ara els seus principals esforços estan dirigits a tirar endavant la fleca que ha heretat dels seus pares.
Però la seva primera experiència en el món del descens va ser en la disciplina de Gravity Bike, en la qual es competeix amb una bicicleta que porta rodes de 20 polsades, que no té cap mena de transmissió i que té un centre de gravetat més baix de l’habitual. Era el 2004 quan a Tossa de Mar en Jan, juntament amb un amic, va debutar-hi. Ells mateixos es van muntar aquelles bicicletes especials. Malgrat no aconseguir un gran resultat, a la Costa Brava en Jan va conèixer els que serien els seus amics en aquesta aventura. “Ràpidament em vaig adonar que l’Street Luge m’agradava més i el 2005 vaig començar a participar en les primeres proves”.
Com bé intuïa, el primer patinet no li va proporcionar el Decathlon, sinó l’Oriol Barquín, una de les amistats sorgides a Tossa de Mar, que és enginyer. L’Oriol va construir tres patinets: un per ell mateix, un altre pel Jan i un últim per qui s’animés. Van ser els primers de l’Estat Espanyol. Poc després va aparèixer en escena Calixto García, un basc que arribaria a ser subcampió del món de Gravity Bike i el Jan es va posar el repte de fer-se un patinet. Amb aquest propòsit es va passejar per diversos polígons industrials del Vallès. El més important era aconseguir una planxa d’alumini -també n’hi ha de fusta i de fibra de carboni- plegada que acabés sent una base ovalada. Finalment va trobar el material necessari i el seu primer patinet autoconfeccionat va ser una realitat. El que utilitzarà avui també se l’ha dissenyat i muntat ell.
“Allò que et fa ser millor pilot és l’arrencada, la tècnica a l’hora de traçar la corba i el punt de frenada. I has de ser el més aerodinàmic possible en tot moment”. El 2014 va ser campió del món de Classic Luge i el cinquè en Street Luge -les dues disciplines s’han convertit en una-. “En l’actualitat hi ha moltíssima gent que practica descens i molt nivell, sobretot en Longboard. Espanya és un dels països més potents juntament amb el Brasil. Però al Canadà, Anglaterra i Malàisia també hi ha bons pilots. Som pocs i ens coneixem tots. Amb els brasilers encara no hi he coincidit en persona, però tindré l’oportunitat de competir amb ells als World Roller Games. Per aquestes coses continuo en aquest esport i mai acabo de deixar-ho. Hi ha molt bon ambient”.
En Jan és un amant de l’adrenalina. A banda del descens, com a aficionat practica l’escalada, la bicicleta de trial, el submarinisme – també en mode apnea- i ha provat les arts marcials. La màxima velocitat que ha agafat en Street Luge és de 133 km/h i a la prova dels World Roller Games es calcula que els participants arribaran als 90 com a màxim. “El recorregut és de 800 metres per una carretera amb molt pendent, sobretot a l’inici, i amb l’asfalt nou”. La sortida estarà situada al costat del Palau Sant Jordi de Barcelona, al Passeig del Migdia.
“A partir dels 110 km/h tot tremola i comences a veure una mica borrós perquè els patinets no tenen amortidors”. El seu ensurt més gran va ser quan va xocar contra un guarda-rail i es va fer una profunda ferida al genoll. Pitjor sort va tenir un patinador del seu grup que va impactar contra una pedra i es va trencar les cames per diversos llocs. “Mai he sobrepassat el meu límit. És l’últim que li recomanaria a qualsevol persona en qualsevol esport. Sempre has de poder controlar la situació i no sobrepassar el marge. Si el superes, pot arribar l’ensurt gran”. El 2007 un amic seu, l’Oriol Font, va tenir un greu accident practicant aquest esport. Aleshores, en Jan va decidir que per respecte ell tampoc continuaria en el món de l’Street Luge. Mentre es recuperava, l’Oriol li va insistir perquè rectifiqués i seguís competint. Després de molta insistència, li va fer cas. “Sense ell avui no estaria als World Roller Games”.
Degut a aquestes experiències, en Jan no es cansa de demanar als joves patinadors que prenguin les mesures de seguretat oportunes a l’hora de fer descens, sobretot en carreteres obertes -on s’entrena-. Però, de totes maneres, assegura que el moment de la seva vida en el que ha passat més por no ha estat sobre un patinet, sinó quan la tardor de l’any passat va bolcar amb el seu cotxe. “No estem bojos com pensa molta gent, practiquem un esport més”.