Que important és el segon gol perquè no passi el que li ha passat al Barça aquest migdia: que hi hagi una sorpresa en els darrers minuts i et deixi sense temps per respondre. L’avantatge de 2-0 del Girona durant tota la segona part s’ha vist reduïda faltant-ne només sis i l’afegit i s’ha d’estar confortable a veure tots els dimonis. De fet, el Castelló, cuer de la categoria, ha vingut a treure punts i ha començat el partit manant i disposant d’una molt bona ocasió en el minut 4 amb un xut de César Díaz que Juan Carlos ha desviat a córner. De mica en mica els gironins han anat anivellant el matx i, oh sorpresa!, el Girona, en el minut 27, ha tret profit d’una pilota parada: Bernardo marca en una rematada de cap des de molt lluny, que la pilota s’anava obrint i calia que fos un remat fort i col·locat.
El Castelló que mostrava perillositat en atac era, per contra, feble en la defensa i permet, onze minuts més tard, que Gumbau faci una picadeta que Yoel Bárcenas enganxa al primer toc i obre la distància en el marcador. I el que dèiem: es juga una segona part còmoda i sense angúnies amb el Castelló tocat i que s’ha acostat a l’àrea local molt menys que en els primers quaranta-cinc minuts. Sempre, però, por arribar la jugada clau i els de la plana han fabricat un gol preciós: una pilota que es perdia torna a ser perillosa per un toc d’esperó. L’atacant que la recull queda d’esquena a la porteria i sembla sense opcions, però amb el retrovisor ver Señé que ve corrents i li fa un altre toc suau en profunditat que és rematat a gol al primer toc. Així, els darrers deu minuts han estat de patiment, però amb el premi final de la victòria.