S’aguanta tot amb pinces. Koeman es queixa de trobar-se amb 31 jugadors i, vist el partit, ara mateix semblen pocs. Millor dit, no es veu cap onze amb solvència que aporti joc, il·lusió i garantia de resultats. Anem per parts, que hi ha discussió en totes les línies. A la porteria sembla que no hi hauria d’haver qüestió, però corren rius de tinta sobre si treure’s Neto de sobre, potenciar Iñaki Peña o anar a buscar algú altre. Ara mateix, Ter Stegen no està tan assentat a la porteria blaugrana com ha estat en les darreres campanyes i, en el gol avui rebut, podria haver fet alguna cosa més.
La defensa és un desgavell, especialment al centre. Si la parella titular sembla ser Piqué-Èric Garcia, el primer és veterà, i caldrà mesurar-li els esforços, mentre que el segon és novell i caldrà amanyagar-lo i tutoritzar-lo. El tercer, Araújo, pot ser de garanties juntament amb Mingueza, un altre novell de bon rendiment l’any passat. Queden dos campions del món, Lenglet i Umtiti, ara mateix vistos de mal ull i que la majoria de socis voldrien fora a canvi de diners i d’estalvi en sous.
Als laterals no hi ha res clar. Dest semblava fixo i avui Royal ha sortit en el zseu lloc de la dreta. Ningú no sap encara quin és el lloc de Royal. A l’esquerra, Alba també sembla clar, tot i la remor que se sent sobre el seu declivi o poca implicació. Sergi Roberto, l’etern comodí, avui ha sortit al centre del camp i és en el mig del camp on hi ha un gran overbooking. Busquets ha començat molt bé la temporada, conscient del pas endavant que li pertoca fer; de Jong no ho pot fer tot sol i, en el moment dels canvis, han sortit Gavi i Nico (avui els devia tocar a ells i no a Demir), tres jugadors aquests d’indubtable vàlua però amb molt camí per córrer. Aquí, la incògnita és quin paper jugaran Coutinho i Riqui Puig, cada cop més enrere en les preferències de Koeman i, a més, pensant que Pedri és de vacances.
Al davant, cada cop s’entén menys la insistència amb Griezmann, que aporta molt poc. En Martin Braithwaite sempre hi ha posat cor i pot ser un bon complement, però mai no el pal de paller ofensiu i, finalment, pensant en l’onze que ha sortit contra el Gretafe, la nova estrella, Memphis, queda clar que és un “killer” (el seu gol n’és una mostra) però no un catalitzador del joc d’atac. A la grada, Dembélé i Ansu Fati esperen poder entrar en joc per trencar per les bandes, un aspecte, ara mateix, inexistent. Molta feina té Ronald Koeman per fer un cistell acceptable i no és pas per manca de vímets.
Gairebé no hem parlat del partit d’avui on solament podem destacar el gol de Memphis, gardela seca sense donar temps de reacció, l’aportació dels joves i el no haver aprofitat el gol, en el minut 1 de Sergi Roberto, per seguir en l’atac dominant i haver propiciat que un rival, que acabarà pel mig de la taula, es cregués que podia treure rèdit de la visita al Camp Nou. Ara mateix no hi ha massa diferència entre els dos equips. Serà el Barça 21-22 un equip de mitja taula?