Ho va dir en Messi a la seva darrera entrevista: “Aquest és un any de transició” i, a part de la seva valoració personal de si volia ser-hi o no, efectivament és un any de calç i de sorra, d’una cosa i la contrària, de desgavell en no saber per on aniran les coses, i avui tornava a tocar decepció, falta d’encert i de brúixola sense nord.
Koeman va provant coses. Ha començat amb el 3-5-2, que tan bé va anar a Valladolid, amb el canvi de Júnior per Alba i Pjanic i Griezmann de sortida. En el minut 5 Araújo cau a l’àrea i és d’aquells penals que solament es veuen al VAR, que envia l’àrbitre de camp que s’ho miri i, si s’ho ha d’anar a mirar, és penal. En absència de Messi i amb Griezmann dubitatiu, Braithwaite el xuta… a fora.
I tots dos, Braithwaite i el VAR, tornen a ser protagonistes en el minut 25. El Barça trena una molt bona jugada: Pedri llença Junior que centra i Braithwaite remata. De nou es consulta la pantalla i s’anul·la el gol per la puntera de la sabata del danès que, simplement corre més que el seu defensor. En absolut s’aprofita de cap situació incorrecta sinó que corre una mica massa!
La segona part s’inicia amb Dembélé en el lloc de Dest, el que vol dir un canvi de dibuix: defensa de 4. Arriben uns minuts amb més d’energia i velocitat dels blaugranes i quan afluixa una mica aquest parcial domini arriba l’errada grossa, grossa d’Araújo, l’home que més elogis havia rebut en les darreres setmanes. Essent el darrer home, s’encanta amb la pilota i Kike Garcia, que tampoc no és cap prodigi tècnic, li pren la bimba i es planta davant Ter Stegen que res no hi pot fer.
Entren Trincao i Coutinho, per Pijanic i Griezmann. Nou canvi de dibuix i sembla que va bé que en el primer toc dels dos jugadors acabats d’entrar, allarguen cap a Júnior que torna a fer una centrada tensa. No hi ha rematador al centre de l’àrea, però sí al segon pal des d’on Dembélé marca buscant un xut amb precisió.
No n’hi ha prou amb l’empat i surt Busquets provocant un nou dibuix amb De Jong passant a jugar de central. El mig camp ha passat de 5, 3 i doble pívot. Si a cada canvi estratègic alguna cosa passava, ara no i Koeman acaba traient el Sant Cristo Gros, Riqui Puig en el lloc de Pedri, en el darrer moviment tàctic que es resumeix en: “Ja m’és igual tot i trec un jugador anàrquic i amb espurna, a veure què”. I el què ha sigut un empat contra un equip, l’Èibar, la millor virtut del qual ha estat ser una paparra, aprofitar una errada i creure-s’ho. De les tres circumstàncies, les dues darreres són regals dels blaugranes.