Partidàs a Bilbao amb ritme, intensitat i gols que no podia començar pitjor amb el primer gol, minut 2, dels lleons quan Iñaki Williams marca superant Lenglet per velocitat. El partit, però ha passat del “com patirem” al “ens és igual que tinguem un accident, que això està guanyat”. I com s’ha passat d’una cosa a l’altra? Doncs amb la connexió Messi, Pedri. Messi va dir que ja no era el mateix, que enyorava Xavi, que enyorava Iniesta… i, ves per on!, ara es troba amb Pedri, que tenia dos anys quan l’argentí va debutar amb el Barça. Les cançons d’amor una mica apegaloses diuen que “l’amor no té edat” i, en el terreny futbolístic, això és del tot cert: si t’hi entens amb un company, si hi ha “química” futbolística, l’edat no importa.
En el minut 14, Messi envia una pilota en profunditat, gairebé impossible, a de Jong que la torna a l’àrea on Pedri, sol, solament l’ha d’empènyer amb el cap i fer l’empat. Els pensaments ja no són “ai mare!” sinó, “ja veuràs com ens avancem abans del descans” i, efectivament, com si es tractés de Magic Johnson, Pedri rep de Messi i fa veure que inicia una arrencada, però el que realment fa és una arrossegada enrere de futbol sala per descol·locar tothom i habilitar Messi perquè xuti a porteria buida. Una obra d’art que posa els blaugranes pel davant.
A la segona part, els tocava als bilbaïns fer un pas endavant, com havien fet en els primers minuts del primer temps i, igualment, el Barça aguanta l’escomesa, ara sense rebre cap gol i, per contra, són els culers els que se’n van en el marcador quan Griezmann per fi entén que el que ha de fer és tornar-li la pilota a Messi i l’argentí, al primer toc, afusella Unai Simón.
I la millor de les sensacions és que, si s’esdevé un accident, no passa res, no només perquè hi ha marge en el marcador sinó perquè està clar que un accident no farà trontollar la seguretat del joc blaugrana. Així, l’accident que posa el partit en 2-3, propiciat per una passada errònia de Messi en camp propi i resolta amb un xut per Muniain, no fa pensar ningú que es patirà. Els tres minuts d’afegit passen amb control i sense angúnies, ben lluny dels patiments d’altres partits i a Koeman se’l veu ben feliç.